Oscar Tordera Iñesta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Oscar Tordera Iñesta (Alacant. 1899-1972). Mestre concertador i compositor. La seua primerenca vocació musical li va espentar a realitzar els primers aprenentatges de violí i piano en la seua ciutat natal, Alacant. Quan només comptava amb 14 anys, de la mà de la seua professora de música Donya Ángeles Espinosa va donar el seu primer concert de violí en la concatedral de Sant Nicolás de Bari d'Alacant, marxant a Madrid als 17 anys per a ampliar els seus coneixements musicals. Va cursar estudis d'harmonia, direcció i composició en el Real Conservatori de Música de Madrid, tenint entre els seus professors amb Don Conrado del Camp. Des de l'any 1922 va ser músic del teatre Apol·lo de Madrid sent company de faristol de Jacinto Guerrero, amb qui va mantenir una entranyable amistat durant tota la seua vida. Posteriorment va formar part, com a mestre concertador, de diverses companyies, entre elles la de Pedro Barreto, dirigint-la a Madrid i en les principals ciutats d'Espanya.

Ja de retorn a Alacant es va establir a Crevillent com a mestre de música i va crear una escola a instàncies de l'Ajuntament. Al mateix temps va fundar un quadre infantil en el qual la cultura musical era part d'una visió de la formació i educació de la persona per a la societat. Gran admirador de les veus crevillentines va aportar el seu coneixement a l'activitat coral formant part en la creació de “Els *Rabinos” i col·laborant a la direcció de diverses corals de la població com la Crevillentina o la de Catifes Imperial. Entre la seua obra es troben cançons tan vinculades a aquesta població com a “L'Estoreta”, “Mujer Crevillentina”, “Entre Naranjos”, “Havanera del Pinet”, etc. Com a conseqüència d'aquesta estreta relació, Óscar Tordera estableix uns forts vincles amb aquest poble, bressol de música, veus i tradicions musicals.

En 1941 va ser contractat per l'Ajuntament de Banyeres de Mariola com a mestre i director de música, on també va crear escola i va dirigir la banda municipal de la localitat: La Filharmònica, els assajos de la qual es realitzaven en la placeta de la Malva (actual nombre 9). A més, en aquella època, sota l'adreça de Tordera es va organitzar una companyia de sarsueles amb els afeccionats del teatre i els propis músics de la banda.

Per a Banyeres va escriure, entre altres composicions perdudes en els anys, un himne que encara és interpretat per les bandes i cors d'aquesta localitat del que recentment s'han recuperat les anotacions originals de la seua partitura: el “Himne a Banyeres”, amb lletra de Josep Berenguer.

Pel seu caràcter, sempre va agradar de la música amb arrels festeres i populars creant peces de marxa i pasdobles, tant per a les comparses de moros i cristians de Banyeres, com per a algunes de les poblacions de la comarca. cal destacar el pasdoble “El Sastre”, que va compondre per a la comparsa de Contrabandistes de Bocairent. Aquesta peça musical tan coneguda en la localitat veïna, ja que és un “clàssic” en les seues festes, la va dedicar al sastre Montagud, conegut popularment com a “Paireles”, amb qui tenia una gran amistat, motiu pel qual també va escriure i va brindar la seua coneguda tornada.

Donada la seua relació familiar amb la cultura alacantina i valencianista (Francisco Tordera i Lledó, 1826-1889, un dels precursors del teatre alacantí en valencià) i la seua propensió a la música popular, va mantenir una constant proximitat amb els músics alacantins més vinculats a la música del món “*foguerer”, entre ells els mestres: José Ferrándiz Torremocha, Torregrosa, Alfosea, Davia, etc. Va escriure pasdobles per a la foguera del barri de Santa Isabel: “La que *més pita”, amb lletra de Ferrándiz Torremocha, “Els chics de la comissió” per a la foguera de Pérez Galdós, “Altossano”, “Nit de llamps i *trons” i “Nit en la *Alhambra”, amb sabor morisc, tant del grat de grans compositors. Així mateix és autor de les partitures dels sainets lírics “*Regal de *Mare” i “La Cigarrera”.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]