Oscar Wilde

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Oscar Wilde

Retrat d'Oscar Wilde
Naixement Oscar Fingall O'Flahertie Wills Wilde
16 d'octubre de 1854
Dublín (Irlanda)
Defunció 30 de novembre de 1900 (als 46 anys)
París (França)
Nacionalitat Irlanda Irlanda
Ocupació Literat
Cònjuge Constanza Lloyd
Fills/es Vyvyan Holland i Cyril Holland
Pares William Wilde i Jane Frances Agnes Elgee

Oscar Wilde (Dublín, 16 d'octubre de 1854 - París, 30 de novembre de 1900) va ser un escriptor i dramaturg irlandès, de nom complet Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde. Va tenir greus problemes legals a causa de la seva homosexualitat, que el van dur a la presó durant una temporada.

Destaca per les seves obres, sobretot en teatre, on retrata la veritable cara de la societat noble de la seva època. Demostra en cadascuna de les seves obres ser un gran coneixedor del comportament i pensament humà, i en les seves millor obres, fa ús de l'humor més anglès i més pur per descriure el món tal com ell el veia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era el fill petit del matrimoni i va fer els estudis en la Portora Royal School d'Euniskillen, continuant-los a Dublín, en el Trinity College, entre el 1873 i 1874, i en el Magdalen College d' Oxford, des del 1874 fins al 1878, on es distingí pel seu gran aprofitament, aconseguint l'últim any el premi Newdigate per un poema sobre Ravena, que fou el resultat d'un viatge que realitzà el 1877 per Itàlia i Grècia. Durant la seva estada a Oxford se sentí molt influït per les ensenyances de John Ruskin.

Després començà la publicació en diaris i revistes de cert nombre de poemes, dels quals alguns foren reunits en un volum el 1881 i publicats amb el títol de Poems by Oscar Wilde; una nova edició d'aquests aparegué a Nova York l'any següent. Aquest mateix any emprengué una tournée de conferències per l'Amèrica del Nord, en les quals desenvolupà la seva teoria d´Aesthetic Philosophy. Per aquesta mateixa època es representà en un teatre de Nova York el seu drama Vera, entre els anys 1883-1884 desenvolupà un cicle de conferències a Anglaterra, i el 1884 va contraure matrimoni amb Constanza Lloyd, de la qual tingué dos fills.

Comença a editar amb força[modifica | modifica el codi]

Després d'editar (1887-89) la revista literària i de modes The Woman's World, i el 1888 publicà el volum de contes The Happy Prince, que marcà en ell un període d'extraordinària activitat literària. El 1891 publicà una sèrie de petites novel·les amb el títol de Lord Arthur Savile's Crime; la novel·la El retrat de Dorian Gray i la reimpressió d'alguns assaigs publicats en diaris i revistes que agrupà amb el títol de Intentions; en aquest mateix any es representà a Nova York la seva comèdia en vers The Duchess of Padua. L'any següent donà a imprimir un nou volum de contes; The House of Pomegranates i per primera vegada veié estrenar-se en una escena anglesa una obra seva, la comèdia en prosa Lady Windermere's Fan, qua aconseguí un èxit extraordinari. Aquest pujà de punt i arribà a una vertadera popularitat amb les obres A Worman of no importance (1895); An Ideal Husband (1895) i Bunbury (La importància de ser Frank, 1895) amb el subtítol A trivial comedy for serious people. Aquest any 1895, també publicà la seva col·lecció d'assaigs, Oscariana.

Considerat autor dramàtic[modifica | modifica el codi]

Lord Alfred Douglas i Oscar Wilde

Llavors es considerava la labor d'Oscar Wilde especialment com la d'un autor dramàtic, estimant-se tan sols com agradables passatemps les narracions, novel·les, contes i poemes. El 1893 va escriure en francès el drama en un acte Salomé, que fou representada l'any següent per Sarah Bernhardt i traduïda a l'anglès per Alfred Douglas. El 1894 publicà The Sphinx, poema compost segons el model d´In memoriam de Tennyson.

Època daurada i procés[modifica | modifica el codi]

En aquella època Wilde fou, durant alguns anys, el favorit i ídol del públic i visqué envoltat de gran faust; ja gaudia d'una reputació universal i s'esperava d'ell una gloriosa carrera literària, quan el 1895 intentà un procés difamatori contra el marquès de Queensbury, i aquest, ensems, l'acusà del delicte d'homosexualitat. Detingut i després d'un sorollós procés, comprovada l'existència d'actes que queien sota el Criminal Law Amendement Act, el 27 de maig de 1895 fou condemnat a dos anys de presó amb treballs forçats. La sentència aixecà grans i nombroses protestes en els cercles literaris estrangers, però foren inútils: s'hagué d'extingir la seva condemna a Reading (Berkshire), on va compondre un commovedor llibre confessant la seva falta, titulat De profundis, del qual es publicà només la meitat aproximadament: l'altra meitat fou dipositada a la mort de Wilde pels marmessors literaris d'ell mateix en el British Museum perquè restés reservada fins al 1960, en què podria publicar-se.

La llibertat[modifica | modifica el codi]

Assolida la llibertat el 29 de maig de 1897, va viure pobre i abandonat, primer a Berneval, prop de Dieppe, i després a París, molt espatllat en la seva energia pel treball, i, finalment donat a la beguda; els seus béns havien estat intervenguts i cap editor gosava vendre els seus llibres ni cap teatre representar les seves obres. Malgrat els seus minsos mitjans passà algunes curtes temporades a Itàlia i en alguns llocs a la vora del mar i riberes del Sena i del Marne. El 1898 morí la seva esposa, de la qual es trobava separat, i aquell mateix any publicà The Ballad of Geol Reading (Londres, 1898), que signà C. 3.3., que era el seu número a la presó, i que és una obra extravagant, en la que descriu les opinions dels seus companys de presó mentre s'executava a un d'ells, última producció de l'època pòstuma de la seva vida.

La mort d'un geni[modifica | modifica el codi]

Morí trencat pels sofriments de la seva condemna, després d'una curta malaltia, i deixant d'un legatari un manuscrit de més de 200 pàgines que constitueix una relació apologètica de la seva vida. Per fí un teatre de Londres es llançà a estrenar una obra dramàtica de Wilde, i el seu nom sortí del silenci al qual el seu procés l'havia condemnat. A l'èxit d'aquesta reposició seguiren els d'altres peces dramàtiques; el 1906 Richard Strauss musicà al seu genial drama Salomé, i, amb el seu teatre, les seves altres obres, novel·les, contes, assaigs, es veieren traduïdes a la major part de llengües europees; s'escenificaren, algunes de les seves narracions, com El fantasma de Canterville, que ho fou a Espanya el 1929 per Ceferino Palència: a Anglaterra, Itàlia, França, Alemanya i Espanya es van publicar les seves Obres completes' (a Espanya s'acabaren el 1929, recopilades per Fernando Humanes i bellament traduïdes per Ricardo Baeza); els seus autògrafs es cotitzaren a preus molt alts, etc. El 1928 fou trobat el manuscrit La duquessa de Pàdua, que es considerava perdut i pel qual s'oferien quantitats importants. Aquest original fou guardat pel pare de l'actor Arliss, el qual era tipògraf en la impremta on s'edità el llibre.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Wilde fou un escriptor original i brillant; un artista consagrat a l'art per l'art i dotat d'extraordinari refinament, gran vivesa d'enginy i un culte de la bellesa. Alguns comentadors de criteri mesquí atribueixen part del seu èxit a la mateixa anormalitat de la seva vida i a l'atmosfera creada al voltant d'ell pel ressonant procés dels seus desordres. Contra aquests s'alça el criteri de la majoria. Un dels seus crítics escriu:[1]

« L'èxit d'Oscar Wilde es deu tan sols a una raó: que es tracta d'un dels més fins escriptors de les lletres contemporànies, dotat d'altes qualitats, talent, gràcia, originalitat, agudesa, esperit crític, exquisidesa d'estil que fan immortal el nom d'un vertader creador de l'art. La seva obra, impregnada d'un ample valor d'universalitat, és amable i comprensible per als públics de totes les latituds, sense reduir-se, com ocorre a molts dels seus coetanis anglesos, a una sensibilitat racial de difícil exportació i comprensió exòtica. Si el públic va fer quelcom per Wilde i més que el públic els editors i la crítica, ha estat reparar la injustícia comesa amb ell per Anglaterra, restaurant, inclús en la mateixa terra britànica, gràcies, sobretot, al grup serè i generós que capitanejava l'admirable mister Robert Ross, la memòria d'un home víctima de la societat i imposant el respecte i encès l'amor a una obra per tants conceptes important. »

Principals obres[modifica | modifica el codi]

Prosa[modifica | modifica el codi]

Portada d'El crim de lord Arthur Saville.
Portada de Salomé.

Contes[modifica | modifica el codi]

  • 1888 El Príncep Feliç i altres contes
    • El príncep feliç
    • El rossinyol i la rosa
    • El fantasma de Canterville
    • El gegant egoista
    • L'amic fidel
    • El famós coet
  • 1892 Una casa de magranes
    • El jove rei
    • L'aniversari de la infanta
    • El pescador i la seva ànima
    • El nen estrella

Assaigs[modifica | modifica el codi]

  • 1891 Intencions
    • La decadència de la mentida
    • Ploma, llapis i verí
    • El crític artista
    • La veritat sobre les màscares
  • 1891-1904 L'ànima de l'home sota el socialisme
  • 1894 Frases i filosofies per a ús del jovent
  • 1894 Algunes màximes per a la instrucció dels super-educats

Poemes[modifica | modifica el codi]

Obres de teatre[modifica | modifica el codi]

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

  • L'ànima de l'home sota el socialisme i altres escrits sobre estètica, traducció a càrrec d'Emigdi Subirats i Sebastià, El Perelló, Aeditors, 2009.
  • El retrat de Dorian Gray, traducció de Jordi Larios, Quaderns Crema, 1998 i 2008.
  • De profundis, traducció i pròleg de Jordi Larios, Quaderns Crema, 1996.
  • El crim de Lord Arthur Savile, traducció de Jordi Larios, Quaderns Crema, 1995 i 2011.
  • El ventall de Lady Windermere, traducció d'Odile Arqué, La Gent del Llamp, 1995.
  • La importància de ser Frank, traducció de Jaume Auferil, Edicions 3 i 4, 2011.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Tom núm. 70 pàgs. 244-45 ISBN 84-239-4570-7