Oscar Wilde

Oscar Wilde
Retrat d'Oscar Wilde
Naixement	Oscar Fingall O'Flahertie Wills Wilde 16 d'octubre de 1854 Dublín (Irlanda)
Defunció	30 de novembre de 1900 París (França)
Nacionalitat	Irlanda
Ocupació	Literat
Fills/es	Tingué dos fills amb la seva esposa Constanza Lloyd
Pares	William Wilde i Jane Frances Agnes Elgee

Oscar Wilde (Dublín, 16 d'octubre de 1854 - París, 30 de novembre de 1900) va ser un escriptor i dramaturg irlandès, de nom complet Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde. Va tenir forts problemes legals a causa de la seva homosexualitat, que el van dur a la presó durant una temporada.

Destaca per les seves obres, sobretot en teatre, on retrata la veritable cara de la societat noble de la seva època. Demostra en cadascuna de les seves obres ser un gran coneixedor del comportament i pensament humà, i en les seves millor obres, fa ús de l'humor més anglès i més pur per descriure el món tal com ell el veia.

Biografia

Era el fill petit del matrimoni i va fer els estudis en la Portora Royal School d'Euniskillen, continuant-los a Dublín, en el Trinity College, entre el 1873 i 1874, i en el Magdalen College d' Oxford, des del 1874 fins el 1878, on es distingí pel seu gran aprofitament, aconseguint l'últim any el premi Newdigate per un poema sobre Ravena, que fou el resultat d'un viatge que realitzà el 1877 per Itàlia i Grècia. Durant la seva estada a Oxford se sentí molt influït per les ensenyances de John Ruskin.

Després començà la publicació en diaris i revistes de cert nombre de poemes, dels quals alguns foren reunits en un volum el 1881 i publicats amb el títol de Poems by Oscar Wilde; una nova edició d'aquests aparegué a Nova York l'any següent. Aquest mateix any emprengué una tournée de conferències per l'Amèrica del Nord, en les quals desenvolupà la seva teoria d´Aesthetic Philosophy. Per aquesta mateixa època es representà en un teatre de Nova York el seu drama Vera, entre els anys 1883-1884 desenvolupà un cicle de conferències a Anglaterra, i el 1884 va contraure matrimoni amb Constanza Lloyd, de la qual tingué dos fills.

Comença a editar amb força

Després d'editar (1887-89) la revista literària i de modes The Woman's World, i el 1888 publicà el volum de contes The Happy Prince, que marcà en ell un període d'extraordinària activitat literària. El 1891 publicà una sèrie de petites novel·les amb el títol de Lord Arthur Savile's Crime; la novel·la El retrat de Dorian Grey i la reimpressió d'alguns assaigs publicats en diaris i revistes que agrupà amb el títol de Intentions; en aquest mateix any es representà a Nova York la seva comèdia en vers The Duchess of Padua. L'any següent donà a imprimir un nou volum de contes; The House of Pomegranates i per primera vegada veié estrenar-se en una escena anglesa una obra seva, la comèdia en prosa Lady Windermere's Fan, qua aconseguí un èxit extraordinari. Aquest pujà de punt i arribà a una vertadera popularitat amb les obres A Worman of no importance (1895); An Ideal Husband (1895) i Bunbury (La importància de ser Franc, 1895) amb el subtítol A trivial comedy for serious people. Aquest any 1895, també publicà la seva col·lecció d'assaigs, Oscariana.

Considerat autor dramàtic

Lord Alfred Douglas i Oscar Wilde

Llavors es considerava la labor d'Oscar Wilde especialment com la d'un autor dramàtic, estimant-se tan sols com agradables passatemps les narracions, novel·les, contes i poemes. El 1893 va escriure en francès el drama en un acte Salomé, que fou representada l'any següent per Sarah Bernhardt i traduïda a l'anglès per Alfred Douglas. El 1894 publicà The Sphinx, poema compost segons el model d´In memoriam de Tennyson.

Època daurada i procés

En aquella època Wilde fou, durant alguns anys, el favorit i ídol del públic i visqué envoltat de gran faust; ja gaudia d'una reputació universal i s'esperava d'ell una gloriosa carrera literària, quan el 1895 intentà un procés difamatori contra el marquès de Queensbury, i aquest, ensems, l'acusà del delicte d'homosexualitat. Detingut i després d'un sorollós procés, comprovada l'existència d'actes que queien sota el Criminal Law Amendement Act, el 27 de maig de 1895 fou condemnat a dos anys de presó amb treballs forçats. La sentència aixecà grans i nombroses protestes en els cercles literaris estrangers, però foren inútils: s'hagué d'extingir la seva condemna a Reading, on va compondre un commovedor llibre confessant la seva falta, titulat De profundis, del qual es publicà només la meitat aproximadament: l'altra meitat fou dipositada a la mort de Wilde pels marmessors literaris d'ell mateix en el British Museum perquè restés reservada fins el 1960, en què podria publicar-se.

La llibertat

Assolida la llibertat el 29 de maig de 1897, va viure pobre i abandonat, primer a Berneval, prop de Dieppe, i després a París, molt espatllat en la seva energia pel treball, i, finalment donat a la beguda; els seus béns havien estat intervenguts i cap editor gosava vendre els seus llibres ni cap teatre representar les seves obres. Malgrat els seus minsos mitjans passà algunes curtes temporades a Itàlia i en alguns llocs a la vora del mar i riberes del Sena i del Marne. El 1898 morí la seva esposa, de la qual es trobava separat, i aquell mateix any publicà The Ballad of Geol Reading (Londres, 1898), que signà C. 3.3., que era el seu número a la presó, i que és una obra extravagant, en la que descriu les opinions dels seus companys de presó mentre s'executava a un d'ells, última producció de l'època pòstuma de la seva vida.

La mort d'un geni

Morí trencat pels sofriments de la seva condemna, després d'una curta malaltia, i deixant d'un legatari un manuscrit de més de 200 pagines que constitueix una relació apologètica de la seva vida. Per fin un teatre de Londres es llançà a estrenar una obra dramàtica de Wilde , i el seu nom sortí del silenci al qual el seu procés l'havia condemnat. al èxit d'aquesta reposició seguiren els d'altres peces dramatiques; el 1906 Richard Strauss possà música al seu genial drama Salomé, i, amb el seu teatre, les seves altres obres, novel·les, contes, assaigs, es veieren traduïdes a la major part de llengües europees; s'escenificaren, algunes de les seves narracions, com El fantasma de Canterville, que ho fou a Espanya el 1929 per Ceferino Palència: a Anglaterra, Itàlia, França, Alemanya i Espanya es van publicar les seves Obres completes' (a Espanya s'acabaren el 1929, recopilades per Fernando Humanes i bellament traduïdes per Ricardo Baeza); els seus autògrafs es cotitzaren a preus molt alts, etc...El 1928 fou trobat el manuscrit La duquessa de Pàdua, que es considerava perdut i pel qual s'oferien quantitats importants.. Aquest original fou guardat pel pare de l'actor Arliss, el qual era tipògraf en la impremta on s'edità el llibre.

Anàlisi

• Wilde fou un escriptor original i brillant; un artista consagrat a l'art per l'art i dotat d'extraordinari refinament, gran vivesa d'enginy i un culte de la bellesa. Alguns comentadors de criteri mesquí atribueixen part del seu èxit a la mateixa anormalitat de la seva vida i a l'atmosfera creada al voltant d'ell pel ressonant procés dels seus desordres. Contra aquests s'alça el criteri de la majoria. Un dels seus crítics escriu:

«	<L'èxit d'Oscar Wilde es deu tan sols a una raó: que es tracta d'un dels més fins escriptors de les lletres contemporànies, dotat d'altes qualitats, talent, gràcia, originalitat, agudesa, esperit crític, exquisidesa d'estil que fan immortal el nom d'un vertader creador de l'art. La seva obra, impregnada d'un ample valor d'universalitat, és amable i comprensible per als públics de totes les latituds, sense reduir-se, com ocorre a molts dels seus coetanis anglesos, a una sensibilitat racial de difícil exportació i comprensió exòtica. Si el públic va fer quelcom per Wilde i més que el públic els editors i la crítica, ha estat reparar la injustícia comesa amb ell per Anglaterra, restaurant, inclús en la mateixa terra britànica, gracies, sobretot, al grup serè i generós que capitanejava l'admirable mister Robert Ross, la memòria d'un home víctima de la societat i imposant el respecte i encès l'amor a una obra per tants conceptes important.>	»

(¹)

Principals obres

Les seves obres literàries principals són (per ordre cronològic):

• 1878 Ràvena (Ravenna)
• 1881 Poesies (Poems)
• 1888 El príncep feliç i altres contes (The happy prince and other tales)
• 1889 La decadència de la mentida (The Decay of Lying)
• 1891 El retrat de Dorian Gray (The Picture of Dorian Gray)
• 1891 El crim de lord Arthur Saville i altres relats (Lord Arthur Savile's Crime and Other Stories)
• 1891 Intencions (Intentions)
• 1891 Salomé (Salome)
• 1892 The House of Pomegranates
• 1892 El ventall de Lady Wintermere (Lady Windermere's Fan)
• 1893 Una dona sense importància (A Woman of No Importance)
• 1893 La duquesa de Pàdua (The Duchess of Padua)
• 1894 L'esfinx (The Sphinx)
• 1895 Un marit ideal (An Ideal Husband)
• 1895 La importància de ser Franc (The Importance of Being Earnest)
• 1898 La balada de la presó de Reading (The ballad of Reading Gaol)

Traduccions al català

• L'ànima de l'home sota el socialisme i altres escrits sobre estètica, traducció a càrrec d'Emigdi Subirats i Sebastià, El Perelló, Aeditors, 2009.

Bibliografia

• (¹)Enciclopèdia Espasa Tom núm. 70 pàgs. 244-45 (ISBN 84-239-4570-7)