Oscil·lació de l'Atlàntic Nord

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Comparació de les fases de l'oscil·lació de l'Atlàntic Nord

L'Oscil·lació de l'Atlàntic Nord (en anglès: North Atlantic Oscillation, NAO) és un fenomen climàtic del nord de l'oceà Atlàntic de fluctuacions en la diferència de la pressió atmosfèrica a nivell del mar entre la depressió d'Islàndia i l'Anticicló de les Açores. A través dels moviments oscil·lants est-oest d'aquesta depressió i aquest anticicló es controla la força i la direcció dels vents de l'oest i el pas de les tempestes que passen per l'Atlàntic Nord. Està altament correlacionada amb l'oscil·lació àrtica ja que n'és una part.

La NAO va ser descoberta a la dècada de 1920 per Sir Gilbert Walker.[1] És una de les manifestacions més importants del clima en l'Atlàntic Nord i regions veïnes humides.

L'oscil·lació de l'Atlàntic Nord està estretament relacionada amb l'Oscil·lació Àrtica (AO) o Mode Anul·lar del Nord (NAM), però no s'hauria de confondre amb l'Oscil·lació Multidecadal Atlàntica (AMO).

Definició[modifica | modifica el codi]

La definició més fàcil d'entendre es basa en les diferències que hi ha entre les pressions atmosfèriques de les estacions meteorològiques d'Islàndia i punts del sud d'Europa com són:

  • Lisboa, Portugal i Stykkisholmur/Reykjavik, Islàndia
  • Ponta Delgada, Açores i Stykkisholmur/Reykjavik, Islàndia
  • Açores (1865–2002), Gibraltar (1821–2007), i Reykjavik, Islandia[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Índex NAO d'hivern basat en les diferències de pressió entre Lisboa i Stykkisholmur/Reykjavik des de 1864, amb mitjana mòbil de cinc anys (en negre)

Els vents de l'oest que bufen a través de l'Atlàntic porten aires humids a Europa. En els anys que els vents de l'oest són forts, els estius són frescos, els hiverns són suaus i la pluja és freqüent. Si els vents de l'oest són fluixos la temperatura és més extrema a l'estiu, a l'hivern fa més fred i hi ha menys pluja.

Un sistema permanent de baixes pressions a Islàndia (Depressió d'Islàndia) i un sitema permanent d'altes pressions a les Açores (Anticicló de les Açores) controla la direcció i fortalesa dels vents de l'oest a Europa. La força i posició relatives del sistema varien segons l'any, aquesta variació es coneix com Oscil·lació de l'Atlàntic Nord (NAO). Una gran diferència de la pressió entre les dues estacions índex alt (NAO+) porta a incrementar els vents de l'oest i per tant estius frescos i hiverns suaus i plujosos a Europa Central i façada Atlàntica. Com a contrast, si l'índex és baix (NAO-), els vents de l'oest se suprimeixen, i aquestes zones patiran hiverns freds i les tempestes viatjaran al Mar Mediterrani. Això comporta increment de l'activitat de tempestes i de més pluja al sud d'Europa i Nord d'Àfrica.

Especialment durant els mesos de novembre a abril, la NAO és responsable de gran part de la variabilitat de l'oratge de la regió de l'Atlàntic Nord, afectant la velocitat del vent i els seus canvis també en temperatura i distribució de la humitat o en intensitat, nombre i pas de tempestes.

Té menys influència a Amèrica però encara és sensible l'est d'Amèrica del Nord (Estats Units i Canadà)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Climate Change: The Ultimate Challenge?. R.I.C. Publications, 2007, p. 34. ISBN 1741266734. 
  2. [enllaç sense format] http://www.cgd.ucar.edu/cas/jhurrell/indices.html NAO/NAM Climate Indices work=CGD's Climate Analysis Section publisher=National Center for Atmospheric Research last=Hurrell

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oscil·lació de l'Atlàntic Nord Modifica l'enllaç a Wikidata