Oscil·lador controlat per tensió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un Oscil·lador controlat per tensió o VCO ( Voltage-controlled oscillator ) és un dispositiu electrònic que utilitza amplificació, realimentació i circuits ressonants que dóna a la seva sortida un senyal elèctric de freqüència proporcional a la tensió d'entrada. Típicament aquesta sortida és un senyal sinusoïdal, encara que en VCOs digital és un senyal quadrat.

Quan l'entrada és 0 V, el VCO té un senyal amb una freqüència anomenada freqüència lliure de oscil i davant variacions de l'entrada, puja o baixa la freqüència de la seva sortida de forma proporcional.

Una aplicació típica dels VCO és generar senyals modulats en freqüència (FM). També són usats com a part de Bucles de bloqueig de fase. Solen emprar en aplicacions electròniques de comunicacions.

En la seva construcció es poden utilitzar diferents dispositius, sent els més habituals el varactor i el cristall de quars.

Aquest tipus d'oscil·ladors sol presentar problemes, ja que els canvis de temperatura (humitat) afecten a l'afinació d'aquest.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]