Oscil·lador controlat per tensió
Un oscil·lador controlat per tensió o VCO (Voltage-controlled oscillator) és un dispositiu electrònic que utilitza amplificació, realimentació i circuits ressonants que dona a la seva sortida un senyal elèctric de freqüència proporcional a la tensió d'entrada. Típicament aquesta sortida és un senyal sinusoidal, encara que en VCOs digitals és un senyal quadrat.
Quan l'entrada és 0 V, el VCO té un senyal amb una freqüència anomenada freqüència lliure de oscil i davant variacions de l'entrada, puja o baixa la freqüència de la seva sortida de forma proporcional.
Una aplicació típica dels VCO és generar senyals modulats en freqüència (FM). També són usats com a part de bucles de bloqueig de fase. Solen emprar en aplicacions electròniques de comunicacions. En la seva construcció es poden utilitzar diferents dispositius. Els més habituals són el varactor i el cristall de quars.
Aquest tipus d'oscil·ladors sol presentar problemes, ja que els canvis de temperatura o la humitat afecten a l'afinació d'aquest.