Osismis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa dels pobles gals d'Armòrica
verd: Osismis
turquesa: Venetis
groc: Curiosolites
taronja: Redons
rosa: Namnets

Els osismis o osisms (llatí osismii o osismi) foren un poble celta que es va aliar als venetis en la guerra d'aquests contra Juli Cèsar el 56 aC. Vivien a la península de Bretanya de la què n'ocupaven una bona part. El seu territori correspon més o menys al departament de Finisterre i la part occidental de Côtes-d'Armor.

La seva capital era Vorgium (Carhaix), i altres centres importants eren Vorganium (probablement Kerillien prop de Plounéventer) i l'oppidum del Yaudet prop de Lannion. Ptolemeu dóna com a ciutat principal del poble la de Vorganium. Tenien al sud als nannets.

Al segle IV aC foren citats amb el nom d'ostimioi (Ὠστιμίων) pel navegant grec Pythéas, que els situava prop de l'illa d'Ouessant (Οὐξισάμης) i del cap Kabaïon (Κάβαιον), que podria ser la punta de Penmarc'h o la punta del Raz. El seu nom voldria dir «els més alts» o «els del final del món», denominació equivalent a Finisterre (Finis terrae, final de la Terre, Penn-ar-Bed en bretó). Citats molt poc per Juli Cèsar a la seva Guerra de les Gàl·lies, i també poc per altres autors antics (Plini el Vell, Estrabó i Claudi Ptolemeu). Van quedar sotmesos a Roma el 57 aC i van participar el 56 a la revolta dels venetis; van aportar reforços a Vercingetorix quan estava assetjat a Alèsia.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Stephan Fichtl, Les Peuples gaulois, éditions Errance, Paris 2004, (ISBN 2-87772-290-2)
  • John Haywood, Atlas historique des Celtes, trad. Colette Stévanovitch, Autrement, coll. Atlas/Mémoires, Paris, 2002, (ISBN 2-7467-0187-1).