Osman I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Osmanli armasi.svg Osman I
Sultà Otomà
I Osman.jpg
Miniatura otomana representant Osman I
Regnat 12991326
Successor Orhan

Osman I (turc otomà: عثمان بن أرطغرل, turc:Osman Gazi, Osman Bey, I.Osman o Osman Sayed II) (12581326) va ser cabdill de la tribu turca dels Kayı i el fundador de la dinastia que va establir i governar l'imperi Otomà. L'imperi, que va rebre el seu nom, es convertiria en una potència mundial durant sis segles.

El 1281 va succeir el seu pare, Ertuğrul Gazi, com a cabdill la tribu turca dels Kayı, establerta a Eskisehir i que pertanyia a l'horda turca dels oghuz. El 1299 va declarar la independència del seu petit regne respecte als turcs seljúcides. Les invasions dels mongols des de l'oest havien fet que molts turcs es refugiessin al principat d'Osman, i aquest va aprofitar el potencial demogràfic per abandonar la vida seminòmada de la seva tribu i consolidar-se com un poder emergent.

Orígens de l'Imperi[modifica | modifica el codi]

La base dels turcs otomans a Söğüt era propícia, ja que a l'est l'opulent Imperi Bizantí començava a decaure i a l'oest els estats musulmans eren dalmats per les invasions mongoles. (el mateix any del naixement d'Osman, el 1258, Bagdad va ser saquejada per Hulagu Khan)

Osman va esdevenir cap de la tribu, o bei, a la mort del seu pare el 1281. Als vint-i-quatre anys, ja havia demostrat habilitats com a líder i guerrer. Als seus dominis s'hi van concentrar refugiats que fugien dels mongols, i mercernaris que pretenien participar en el saqueig dels botins que oferia el decandent Imperi Bizantí.

Expansió militar[modifica | modifica el codi]

El 27 de juliol del 1302, després d'infligir una contundent derrota a l'exèrcit bizantí a la Batalla de Bafeus, en les proximitats de Nicea, Osman va començar a situar les seves forces a la frontera amb l'Imperi Ortodox. Les zones frontereres van ser poblades per grans nombres d'emigrants, liderats per guerrers ghazi (lluitadors de l'Islam) i erudits musulmans.

Osman fent un discurs als guerrers Ghazi

Davant la creixent influència osmanli i islàmica, els bizantins van anar abandonant les planes d'Anatòlia i es concentraren a les poblacions costaneres. Osman continuà el seu avanç i va capturar la ciutat d'Efes i els dominis bizantins a la Mar Negra

La darrera campanya d'Osman, abans de la seva mort natural als 68 anys, va ser contra la ciutat bizantina de Bursa. Osman no participà personalment a la batalla, però la seva captura de Bursa resultaria molt important pel futur de l'Imperi, ja que la ciutat servirira en el futur com a base contra els bizantins de Constantinoble, i el seu fill i successor Orhan la convertiria en capital otomana.

Literatura sobre Osman[modifica | modifica el codi]

Els escriptors orientals coincideixen a lloar la bellesa física d'Osman, i l'extraordinària força i llargària del seu braç. Com el rei persa Artaxerxes Longimanus, Liu Bei dels Tres Regnes o Siddharta Gautama, es diu que els braços d'Osman li arribaven als genolls estant dempeus.

Tenia cabell, barba i celles negres, i d'aquí durant la seva joventut era anomenat Kara ("negre") Osman. Sovint és descrit com un genet de gran habilitat i gràcia, i segons els relats solia portar un turbant de tela blanca al voltant d'un centre vermell.

Les llegendes de la seva joventut és un dels temes recurrents dels escriptors orientals, especialment la seva història d'amor amb la bella Mal Hatun. Els relats sovint són exagerats i presenten una versió molt idealitzada del fundador de l'Imperi.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osman I

Els historiadors otomans també van donar molta importància al seu nom, que literalment significa "trenca-ossos" i al que atribuïren un significat profètic que presagiava les futures conquestes de l'Imperi. També és el nom d'una espècie de voltor (trencalòs) que era considerat símbol de poder i reialesa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]