Osmoprotector

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els osmoprotectors o soluts compatibles són molècules petites que actuen com osmòlits i ajuden els organismes a obreviure en condicions extremes d'estrès osmòtic.[1] Els exemples inclouene betaines, aminoàcids, i el sucre trehalosa. Aquestes molècules s'acumulen en les cèl·lules i equilibren les diferències osmòtiques entre els que envolta la cèl·lula i citosol. En casos extrems, com els rotífers bdel·loides, tardígrads, gamba de vidre i nematodes, aquestes molècules poden permetre que les cèl·lules sobrevisquin estan completament seques i permeten que entrin en un estadi d'animació suspesa anomenat criptobiosi.[2] En aquest estadi el citosol i els osmoprotectors passen a ser un sòlid com de vidre que ajuda a estabilitar els proteínes i la membrana cel·lular respecte als danys per la dessecació.[3]


Els soluts compatibles també s'ha vist que juguen un paper protector per mantenir l'activitat dels enims a través dels cicles de congelació-fusió i a altes temperatures. La seva acció específica enacara és desconeguda però es creu que són exclosos preferentment de la interfície de proteïnes degut a la seva propensió a formar estructures d'aigua.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lang F. «Mechanisms and significance of cell volume regulation». J Am Coll Nutr, vol. 26, 5 Suppl, October 2007, pàg. 613S–623S. PMID: 17921474.
  2. Sussich F, Skopec C, Brady J, Cesàro A. «Reversible dehydration of trehalose and anhydrobiosis: from solution state to an exotic crystal?». Carbohydr. Res., vol. 334, 3, August 2001, pàg. 165–76. DOI: 10.1016/S0008-6215(01)00189-6. PMID: 11513823.
  3. Crowe JH, Carpenter JF, Crowe LM. «The role of vitrification in anhydrobiosis». Annu. Rev. Physiol., vol. 60, 1998, pàg. 73–103. DOI: 10.1146/annurev.physiol.60.1.73. PMID: 9558455.