Osona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Osona (desambiguació)».
Osona
Bandera d'Osona Escut d'Osona
(En detall) (En detall)
Localització
Localització d'Osona
Comarca de Catalunya
Pantà de Sau
Pantà de Sau
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit territorial
Espanya
Catalunya
Barcelona (majoritàriament), Girona
Comarques Centrals
Capital Vic
Gentilici Osonenc, osonenca
Superfície 1260,12 km²
Població (2009)
  • Densitat
152.411 hab.
120,95 hab/km²
Coordenades 41° 56′ 53″ N, 2° 14′ 42″ E / 41.94806°N,2.24500°E / 41.94806; 2.24500Coord.: 41° 56′ 53″ N, 2° 14′ 42″ E / 41.94806°N,2.24500°E / 41.94806; 2.24500
Organització
Municipis
Forma de govern
• President:

50
Consell comarcal
Joan Roca (CiU)
Codi Idescat 24
PIB per capita 26,4 milers €/hab
Web

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central. La seva capital és Vic, situada al centre de la comarca i al centre també de la plana de Vic, que ocupa l'espai central de la comarca. Limita amb les comarques següents: al Nord amb el Ripollès, la Garrotxa i el Berguedà, a l'oest amb el Moianès i Bages, a l'Est amb la Selva i al Sud amb el Vallès Oriental.

El 15 d'abril de 2015, el municipi de Collsuspina deixà de formar part d'Osona i s'uní amb el Moianès.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El Matagalls la muntanya més alta d' Osona amb 1.697m

La comarca d'Osona és la més oriental de les comarques centrals i la de més heterogènia composició. Dins de les seves terres corresponents a les quatre grans unitats de relleu de Catalunya. El nucli de la comarca és contituït per la plana de Vic, conca d´erosió oberta en les margues gris-blavenques de la depressió central per l´acció conjunta del riu Ter. Pel nord, tanquen la plana els primers replecs pirinencs - serres de Milanys, Bellmunt i Curull -, que s´enllacen pel nord-est amb l´altiplà de Cabrerès, pertanyent a la serralada Transversal. Per l´est, el curs encaixat del Ter separa aquest altiplà del massís pre-litoral de les Guilleries, el qual continua amb el del Montseny. Els contraforts occidentals del pla de la Calma (Massís del Montseny) i els cingles de Bertí tanquen la comarca pel sud. Entre aquestes dues formacions muntanyoses, el riu congost ha obert un estret per on circula la carretera i la línia de ferrocarril que comunica la plana de Vic amb el Vallès i Barcelona. Per l´oest, són els altiplans del Moianès i del Lluçanès els que delimiten perfectament la conca. 

Clima[modifica | modifica el codi]

Vista d'Osona desde Bellmunt

El clima d'Osona és mediterrani continental humit, tot i que als relleus del nord (àrea prepirinenca) i a l'est (Montseny, Guilleries i Collsacabra) la precipitació és abundant o molt abundant i la temperatura és més baixa. La precipitació cau de manera regular durant tot l'any, però l'hivern és l'estació més seca. Pel que fa a la temperatura, l'estiu és calorós a la Plana de Vic i més fresc a la resta. L'hivern és fred a tota la comarca, amb inversió tèrmica i boires que afecten sovint la plana. L'amplitud tèrmica és alta al centre i oest de la comarca i només l'estiu queda lliure de la possibilitat de glaçades.[1]

Vegetació[modifica | modifica el codi]

La vegetació d'Osona és molt diversa i comprèn des de boscos de faigs humits fins a les seques pinedes de pi pinyoner.

La fageda de la Grevolosa a la zona alta de la plana de Vic

El paisatge natural ha anat canviant a la plana de Vic: abans hi havia moltes rouredes i ara n'hi ha ben poques, a causa de l'ocupació del terreny com a camps de conreu i per les pinedes que s'hi han plantat. A les zones altes de la plana hi trobem roures, avellaners, boixos, faigs...

Al Cabrerès en aquesta zona destaca el bosc de fulla caduca i el roure. També hi ha fagedes a les zones obagues, així com un bon nombre de zones de pastura i prats.

A les Guilleries, el clima fa que la vegetació sigui molt rica i densa, amb arbres de fulla perenne a les zones més baixes i de fulla caduca a les parts més altes. Hi trobem alzines, roures, avellaners, faigs, castanyers, boixos, verns i zones de pastura.

A l'altiplà del Lluçanès, el seu paisatge natural és de roures martinencs i alzines carrasques, però l'home ha canviat el paisatge per pinedes, de les quals destaca la de pi roig. També hi trobem prats secs de pastura i extensions de pi blanc, pinyonyer i roig.

Subcomarques[modifica | modifica el codi]

Les subcomarques d'Osona són el Lluçanès, la plana de Vic, el Cabrerès i Guilleries-Montseny.

Municipis[modifica | modifica el codi]

La comarca conté 50 municipis, 3 d'ells pertanyents a la província de Girona (Espinelves, Vidrà i Viladrau) i els 47 restants a la província de Barcelona. Les seves extensions varien des dels 68,88 km² d'Oristà (que curiosament és molt poc poblat) fins als 0,97 km² de Sant Hipòlit de Voltregà (amb molts més habitants que no pas Oristà).

La comarca és molt activa, i disposa de molts dels serveis que poden disposar les grans capitals (com ara una Universitat), la majoria ubicats a la seva capital, Vic (amb una superfície de 30,92 km² i gairebé uns 40.000 habitants).

Municipi Habitants
Alpens 288
Balenyà 3.421
Brull, el 202
Calldetenes 2.183
Centelles 6.493
Espinelves 193
Esquirol, l' 2.200
Folgueroles 1.905
Gurb 2.189
Lluçà 249
Malla 258
Manlleu 19.488
Masies de Roda, les 719
Masies de Voltregà, les 3.067
Montesquiu 858
Muntanyola 427
Olost 1.193
Orís 278
Oristà 601
Perafita 378
Prats de Lluçanès 2.691
Roda de Ter 5.450
Rupit i Pruit 345
Sant Agustí de Lluçanès 111
Sant Bartomeu del Grau 1.032
Sant Boi de Lluçanès 569
Sant Hipòlit de Voltregà 3.222
Sant Julià de Vilatorta 2.729
Sant Martí d'Albars 116
Sant Martí de Centelles 898
Sant Pere de Torelló 2.265
Sant Quirze de Besora 2.007
Sant Sadurní d'Osormort 82
Sant Vicenç de Torelló 1.927
Santa Cecília de Voltregà 206
Santa Eugènia de Berga 2.046
Santa Eulàlia de Riuprimer 885
Santa Maria de Besora 187
Seva 2.956
Sobremunt 92
Sora 213
Taradell 5.613
Tavèrnoles 301
Tavertet 151
Tona 7.030
Torelló 13.008
Vic 37.825
Vidrà 172
Viladrau 982
Vilanova de Sau 330

Personatges[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: osonencs

És terra de grans escriptors i poetes, com ara Jacint Verdaguer, Emili Teixidor, Miquel Martí i Pol, Maria Àngels Anglada, Segimon Serrallonga, entre altres. També destaca en l'àmbit musical amb figures com ara Pep Sala, Rafael Subirachs, Esquirols, Sau, Quimi Portet, o bé Ricard Puigdomènech. També té cuiners prestigiosos com Nando Jubany. Altres personatges importants d'Osona són: Jaume Balmes, Ildefons Cerdà, Antoni Pladevall i Font, Pilarín Bayés i Francesc Mora Borrell.

Economia[modifica | modifica el codi]

El riu Ter va ser la seu de diverses colònies tèxtils, que juntament amb la ramaderia porcina, van enriquir la comarca. Actualment la zona combina els tres sectors econòmics de manera equilibrada amb un creixement dels serveis. La Universitat de Vic està servint d'impuls.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
1.653 1.811 2.243 23.033 41.477 66.052 60.685 58.450 60.127 63.800
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
68.260 75.396 75.175 79.036 88.462 102.330 114.612 118.285 118.103 121.135
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
122.923 124.320 126.853 132.601 138.630 145.790 - - 154.588 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Imatge panoràmica de la Plaça Major de Vic

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Servei Meteorològic de Catalunya. «Climatologies comarcals». Web. [Consulta: 22 d'abril del 2015]. CC-BY-SA-3.0

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Comarquescatalunyapetit.jpg
Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Osona

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osona Modifica l'enllaç a Wikidata