Osor
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi de la Selva | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Selva |
||||
| Gentilici | Osorenc, osorenca | ||||
| Superfície | 52,1 km² | ||||
| Altitud | 340 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
451 hab. 8,66 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 463275 4644050Coord.: 41° 56′ 51″ N, 2° 33′ 25″ E / 41.94750,2.55694 | ||||
| Distàncies | 21 km de Santa Coloma de Farners 25 km de Girona 102 km de Barcelona |
||||
| Organització Entitats de població |
4 |
||||
| Codi territorial | 171169 |
||||
Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| les Mines d'Osor | 16 |
| Osor | 380 |
| Sant Miquel de Ter | 27 |
| Santa Creu d'Horta | 33 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
El municipi comprèn el nucli urbà i els veïnats de les Mines d'Osor, Santa Creu d'Horta, Sant Gregori, el Coll i Sant Miquel de Maifré. Gaudeix d'una abrupta orografia: la Vall d'Osor es troba voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll i Sant Gregori i pel massís de Solterra, encerclada pels pics més alts de les Guilleries, Sant Gregori (1.088 m), Sant Benet (1.144 m) i Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1.204 m). El terme és regat pel riu Ter, al nord-est, incloent-hi la presa del pantà de Susqueda, i per la riera d'Osor, la de més cabal de les Guilleries, que desemboca al Ter mitjà entre Anglès i la Cellera de Ter i té afluents diversos: el torrent del Carbonell, els sots de la Maduixa i de can Pellaringa, les rieres Noguerola i Gironella.
Fauna [modifica]
A rieres i torrents trobem crancs de riu, truites, barbs, bagres, granotes verdes, serps d'aigua, salamandres i aus aquàtiques com la cuereta, la merla d'aigua i el botiguer o blauet. A les zones forestals, senglars, guilles, conills, gats mesquers, teixons, esquirols, genetes, gorjablancs i visons americans – introduïts accidentalment i que malmeten molt la fauna autòctona–. Quant a l'avifauna, hi abunden espècies com el tudó, la merla, el gaig, les mallerengues, els pigots, els raspinells i pica-soques, el rupit o pit-roig, el pinsà vulgar, el pardal comú, les orenetes, l'aligot comú, l'esparver vulgar i de nocturnes com la xibeca o òliba, el mussol comú i el gamarús.
Flora [modifica]
La vegetació ve caracteritzada per una àmplia superfície forestal amb una gran varietat d'espècies arbòries, arbustives i plantes herbàcies. En tractar-se de terrenys fortament accidentats i de diferents altures es dóna lloc a diversos microclimes queunits a l'elevada pluviometria faciliten l'existència d'un paisatge vegetal molt ric i de gran bellesa. Fins a 500 m la vegetació principal és d'alzinar amb marfull, pi pinyoner, marítim o insigne, sureda, bruc, arboç, galzeran, lligabosc mediterrani i arítjol. Entre 500 i 1000 m alzinar muntanyenc, avellanoses, falguera, tremoledes,tell, grèvol i roure martinenc i de fulla gran al costat del castanyer, l'espècie més significativa. Més amunt, pins, cedres, altres coníferes i fageda acidò.la. A les fondalades i prop de cabals d'aigua, roure, castanyer, vern, gatell, freixe, acàcia, plàtan, om i falguera. Existeixen arbres monumentals com l'alzina de la Coma, el pi i el roure de can Iglèsies, els castanyers del Cruset i el Sobirà i el grèvol i teix del Cerver. A part, es pot veure la flor o herba de Sant Segimon, planta medicinal i ornamental molt escassa peculiar de la zona.
Toponímia [modifica]
El nom Osor és d'origen incert, però sembla que és preromà i es refereix a ".nesAusorum", és a dir, . de la terra dels ausetans primer i del comtat i bisbat d'Ausona més endavant. La primera datació és del 860 amb la forma Auzor, referida a un lloc de la Vall d'on es donà un alou al monestir d'Amer.
Comunicacions [modifica]
El poble es comunica amb Anglès i Sant Hilari Sacalm per la carretera local GI-542 amb servei diari d'autobús. La resta de comunicacions són vies forestals per on es pot accedir a Santa Coloma de Farners per Castanyet, al Santuari del Coll –asfaltada–i a l'embassament de Susqueda.
Serveis [modifica]
Dispensari municipal, escola pública la Vall, arxiu municipal i parroquial, salapolivalent, jutjat de pau, pista poliesportiva, camp de futbol, piscina municipal,càmping, cases de turisme rural, casa de colònies, bars i restaurants.
Cultura i lleure [modifica]
Equip de futbol UE Osor, Casal de la Gent Gran i Simpatitzants de la Vall d'Osor,Associació de Caçadors, Associació Amics del Pessebre, Penya Barcelonista d'Osor,AMPA escola la Vall, Societat de Pesca, Club de Joves Rosó i Consell Parroquial.
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osor |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- http://www.selva.cat/municipis/index.php?id_muni=14&apartat=guia&sub=hist
|
|||||
