Osteïcti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Osteïctis
Silurià superior - Actual
Clupea harengus
Clupea harengus
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classes

Actinopterygii
Sarcopterygii

Els osteïctis (Osteichthyes, del grec, osteon, "os" i ichthys, "peix") o peixos ossis són una classe de vertebrats, que inclou a tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades; poden tenir cartílag però en poca quantitat.

En termes cladístics, és parafilètic amb els tetràpodes (Tetrapoda), que són els vertebrats originàriament amb quatre potes (amfibis, rèptils, aus i mamífers), i els taxonomistes que apliquen rigorosament aquest criteri els inclouen tots.

És un dels dos grans grups que comprenen els animals anomenats vulgarment com a «peixos», excloent els condrictis (Chondrichthyes) o peixos cartilaginosos (taurons i rajades) i els àgnats (Agnatha), que són les escasses espècies de peixos sense mandíbules (lamprees i mixines).

Classificació[modifica | modifica el codi]

Els peixos ossis comprenen dues subclasses:

  • Actinopterigis (Actinopterygii), que inclou la immensa majoria dels peixos, caracteritzats per una estructura òssia radial a les aletes.
  • Sarcopterigis (Sarcopterygii), que comprenen els peixos amb aletes lobulades i pareades, és a dir, els celacants i peixos pulmonats. En termes cladístics, els tetràpodes s'enquadren en aquesta darrera classe.

Algunes espècies són gregàries i es reuneixen en bancs per mitjà de senyals acústics. Són, en general, animals carnívors, encara que també existeixen espècies planctòniques, i fins i tot herbívors. El nivell d'adaptació al medi fa dels peixos ossis els més nombrosos de tots els grups.

Internament es distingeixen algunes diferències amb els peixos cartilaginosos: mentre que aquests tenen una vàlvula espiral a l'intestí, els osteictis presenten cecs pilòrics i manquen de glàndula rectal. En l'aparell respiratori apareixen brànquies dins d'una cambra branquial, i recobertes per un opercle que mostra a l'exterior una sola obertura branquial a cada costat. En alguns grups, la bufeta natatòria s'ha transformat en un pulmó original, que li serveix a més per flotar a determinat nivell, o desplaçar-se verticalment.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

La reproducció és generalment ovípara, amb postes que poden arribar a ser de milions d'ous, per tal de compensar l'alta mortalitat que sofreixen les cries. Ocasionalment també es dóna la reproducció ovovivípara i vivípara.

La fecundació és externa, per això, al contrari dels condroictis, els mascles no tenen òrgans copuladors. Els hàbits reproductors són molt sofisticats, fins i tot amb activitats com a construcció de nius o cura de les cries.

Els sexes poden ser separats, hermafrodites, i fins i tot existir intercanvi de sexes en determinades etapes de la vida. En algunes espècies de peixos abissals hi ha dimorfisme sexual i així el mascle és molt més petit que la femella, i viu com a paràsit enganxat a ella durant tota la seva vida.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osteïcti Modifica l'enllaç a Wikidata