Peixos ossis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Osteïcti)
Infotaula d'ésser viuPeixos ossis
Osteichthyes Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
MegaclassOsteichthyes Modifica el valor a Wikidata
Huxley, 1880
Classes

Els peixos ossis o osteïctis (Osteichthyes, del grec, osteon, 'os' i ichthys, 'peix') són una classe de vertebrats que inclou tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades, en contraposició als condrictis (taurons i rajades) que tenen un esquelet cartilaginós.

La gran majoria dels peixos actuals pertanyen als osteïctis, que és un grup extremadament divers i abundant que consta de 45 ordres i més de 435 famílies i 28.000 espècies.[1] És la classe més gran de vertebrats actuals. El grup dels osteïctis es divideix en els peixos de les aletes amb radis (Actinopterygii) i els peixos amb aletes lobulades (Sarcopterygii); aquests últims van donar lloc, al Devonià superior, als tetràpodes (vertebrats amb potes).

Els fòssils més antics coneguts de peixos ossis tenen uns 420 milions d'anys d'antiguitat, que són també fòssils de transició, que mostren un patró de dents que es troba entre les fileres dentals de taurons i peixos ossis.[2] Probablement evolucionaren en medis d'aigua dolça.[3]

Classificació[modifica]

Els peixos ossis comprenen dues subclasses:

  • Actinopterigis (Actinopterygii), que inclou la immensa majoria dels peixos, caracteritzats per una estructura òssia radial a les aletes.
  • Sarcopterigis (Sarcopterygii), que comprenen els peixos amb aletes lobulades i pareades, és a dir, els celacants i peixos pulmonats. En termes cladístics, els tetràpodes s'enquadren en aquesta darrera classe.

Filogènesi[modifica]

Els osteïctis es poden comparar amb els euteleòstoms. En paleontologia, els termes són sinònims. Segón la cladística, no son termes equivalents ja que els euteleòstoms inclouen els peixos ossis més el seus descendents, els tetràpodes terrestres que van evolucionar a partir de peixos amb aletes lobulades (sarcopterigis) mentre que el terme osteïctis només inclou els peixos i, per tant, es parafilètic. Tanmateix, s'han publicat articles amb arbres filogenètics que tracten els osteïctis com un clade que inclou els tetràpodes, és a dir, considera osteïctis i euteleòstoms com a sinònims.[4]

El següent cladograma mostra la filogènia dels osteïctis actuals, incloent-hi els tetràpodes.[4][5][6][7]

Osteichthyes/Euteleòstoms
Sarcopterygii
Coelacanthimorpha

Coelacanthiformes


Rhipidistia
Dipnomorpha

Ceratodontiformes



Tetrapodomorpha




Actinopterygii
Cladistia

Polypteriformes


Actinopteri
Chondrostei

Acipenseriformes


Neopterygii
Holostei

Amiiformes



Lepisosteiformes



Teleostei
Elopocephalai

Elopiformes




Albuliformes




Notacanthiformes



Anguilliformes





Osteoglossocephalai
Osteoglossomorpha

Osteoglossiformes



Hiodontiformes



Clupeocephala
Otomorpha
Clupei

Clupeiformes



Alepocephali

Alepocephaliformes


Ostariophysi
Anotophysa

Gonorynchiformes


Otophysa

Cypriniformes




Characiformes




Gymnotiformes



Siluriformes








Euteleosteomorpha

Lepidogalaxiiformes




Protacanthopterygii

Argentiniformes




Galaxiiformes




Salmoniformes



Esociformes







Stomiatii

Osmeriformes



Stomiatiformes




Neoteleostei












Característiques[modifica]

Internament es distingeixen algunes diferències amb els peixos cartilaginosos: mentre que aquests tenen una vàlvula espiral a l'intestí, els osteïctis presenten cecs pilòrics i manquen de glàndula rectal. En l'aparell respiratori apareixen brànquies dins d'una cambra branquial, i recobertes per un opercle que mostra a l'exterior una sola obertura branquial a cada costat. En alguns grups, la bufeta natatòria s'ha transformat en un pulmó original, que li serveix a més per flotar a determinat nivell, o desplaçar-se verticalment.

Història natural[modifica]

Algunes espècies són gregàries i es reuneixen en bancs per mitjà de senyals acústics. Són, en general, animals carnívors, encara que també existeixen espècies planctòniques, i fins i tot herbívors. El nivell d'adaptació al medi fa dels peixos ossis els més nombrosos de tots els grups.

Reproducció[modifica]

La reproducció és generalment ovípara, amb postes que poden arribar a ser de milions d'ous, per tal de compensar l'alta mortalitat que sofreixen les cries. Ocasionalment també es dona la reproducció ovovivípara i vivípara. La fecundació és externa, per això, al contrari dels condroictis, els mascles no tenen òrgans copuladors. Els hàbits reproductors són molt sofisticats, fins i tot amb activitats com a construcció de nius o cura de les cries. Els sexes poden ser separats, hermafrodites, i fins i tot existir intercanvi de sexes en determinades etapes de la vida. En algunes espècies de peixos abissals hi ha dimorfisme sexual i així el mascle és molt més petit que la femella, i viu com a paràsit enganxat a ella durant tota la seva vida.

Referències[modifica]

  1. Bony fishes Arxivat 2013-06-06 a Wayback Machine. SeaWorld. Retrieved 2 February 2013.
  2. Jaws, Teeth of Earliest Bony Fish Discovered
  3. Díaz i Santos, 1998, p. 190.
  4. 4,0 4,1 Betancur-R, Ricardo; etal «The Tree of Life and a New Classification of Bony Fishes». PLOS Currents Tree of Life, 5, Edition 1, 2013. Arxivat de l'original el 2013-10-13. DOI: 10.1371/currents.tol.53ba26640df0ccaee75bb165c8c26288. PMC: 3644299. PMID: 23653398. Arxivat 2013-10-13 a Wayback Machine.
  5. Betancur-R «Complete tree classification (supplemental figure)». PLOS Currents Tree of Life, Edition 1, 2013. Arxivat de l'original el 2013-10-21. Arxivat 2013-10-21 a Wayback Machine.
  6. Betancur-R «Appendix 2 – Revised Classification for Bony Fishes». PLOS Currents Tree of Life, Edition 1, 2013. Arxivat de l'original el 2013-05-03 [Consulta: 10 novembre 2019].
  7. «Phylogenetic classification of bony fishes». BMC Evolutionary Biology, 17, 1, 2017, pàg. 162. DOI: 10.1186/s12862-017-0958-3. PMC: 5501477. PMID: 28683774.

Bibliografia[modifica]

  • Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peixos ossis