Òstria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ostrya carpinifolia)
Infotaula d'ésser viuÒstria
Ostrya carpinifolia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deEuropean hop hornbeam wood (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnúcula Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN194280 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaBetulaceae
GènereOstrya
EspècieOstrya carpinifolia Modifica el valor a Wikidata
Scop.
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
tronc
fulles
Ostrya carpinifolia

L'òstria (Ostrya carpinifolia) és original del surest d'Europa fins a arribar al Caucas i l'Àsia Menor. El seu nom prové del llatí carpinifolius-a-um, del gènere Carpinus, carpí, i folium-ii, fulla, per la similitud de les fulles amb les dels carpins.

Descripció[modifica]

L'òstria és un arbret de mida mitjana i de capçada arrodonida que pot arribar als 20 m d'alçada al territori d'on és originari. Acostuma a trobar-se sobre sòls calcaris però, en general, és molt poc exigent quant a la natura dels sòls, fins i tot, en els que són secs i rocallosos. No toleren, però, els terrenys massa secs, o massa humits, o massa compactes.
L'escorça és de color gris, llisa, que aviat s'obre amb petites esquerdes, que passen a ser més abundants i profundes amb l'edat. Els branquillons són d'un color marró fosc i pilosos.
Les fulles són ovalades, de 4 a 10 cm de llargada per de 2 a 5 cm d'amplada, acuminades i apuntades a l'àpex, i arrodonides a la base. Marge doblement asserrat, amb serres molt afilades. L'anvers és d'un verd fosc, mentre que el revers és d'un verd més pàl·lid, amb pèls dispersos, especialment als 11-15 parells de nerviacions.
Les floracions i fruits són especialment característics. Les flors, en aments, poden penjar fins a 7 cm de longitud, omplint tot l'arbre a la primavera, abans de la brotada de les fulles. Els fruits formen raïms de 5 cm de longitud, primer de color verd pàl·lid, per passar després a groc, i resten a l'arbre fins a la tardor, que es tornen de color marró.

Usos[modifica]

La seva fusta és dura i resistent amb diverses aplicacions, i se la coneix com la fusta de ferro; produeix un excel·lent carbó vegetal.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òstria
  • F. Navés, J. Pujol, X. Argimon, L. Sampere El árbol en jardinería y paisajismo. Edicions OMEGA, Barcelona 1995.
  • A. López, Mª Mar Trigo, X. Argimon, JM. Sánchez Flora Ornamental Española Tomo I. Coedició Junta de Andalucia, Consejería de Agricultura y Pesca, Mundi-Prensa i Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, Sevilla 2000.