Osvald de Northúmbria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Osvald

Vitrall del s. XV, a l'All Souls College Chapel (Oxford)
rei, màrtir
Nom secular Oswald de Northúmbria
Naixement c. 604
Deira (Northúmbria, actual Northumberland)
Defunció c. 642
Masefield, actual Oswestry, en batalla
Enterrament Catedral de Durham (abans, a Lindsey i Gloucester, i el cap a Lindisfarne)
Commemoració en Església Catòlica Romana, anglicanisme
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Lindisfarne, Durham
Festivitat 5 d'agost
Fets destacables Rei de Northúmbria (Bernícia i Deira)
Iconografia Com a rei, amb espasa
Patronatge Northúmbria; a Alemanya, patró del ramat

Osvald o Oswald (c. 604 - c. 642) va ser un sobirà dels regnes de Bernícia i Deira que, unificats, van formar el regne de Northúmbria. Va ser un dels reis més importants de la Britània del seu moment. Osvald és venerat com a sant a l'Església catòlica, perquè era un rei cristià i va ser mort en batalla pel rei pagà de Mèrcia.

Vida[modifica | modifica el codi]

Era fill d'Etelfrith de Bernícia, que havia unit per primer cop Bernícia i Deira al voltant del 604, donant lloc al regne de Northúmbria, i d'Acha, filla del rei Aella de Deira. El seu pare havia estat derrotat i mort en batalla al 616 per Rædwald, rei de l'Ànglia Oriental. El tron de Bernícia i Deira havia estat donat a Edwin de Deira, fill del rei Aella i, per tant, oncle d'Osvald, que havia fugit al nord amb els seus germans, al regne de Dalriada.

A Dalriade s'havia convertit al cristianisme per influx dels monjos d'Iona.[1] Quan Edwin va ser vençut el 633 per Cadwallon ap Cadfan, rei de Gwynedd, i Penda, rei de Mèrcia, en la batalla de Hatfield Chase, el germà gran d'Osvald, Eanfrith de Bernícia, pujà al tron.

Regnat[modifica | modifica el codi]

L'any següent, Eanfrith fou mort a traïció pel rei Cadwallon; llavors Osvald, amb l'ajut dels pictes i els escots, va enfrontar-se a Cadwallon en la batalla de Heavenfield, on aquest últim va morir. Beda el Venerable, en la Historia ecclesiastica gentis Anglorum, narra que abans de la batalla, Osvald havia erigit una creu de fusta, davant la qual va pregar per la victòria i demanant als seus soldats que se li unissin.[2]

Després de la batalla, Osvald pujà al tron de Deira i Bernícia, novament unificades en la Northúmbria. Beda diu que Osvald estava dotat d'"imperium" i afirma que el seu regnat va durar vuit anys, mentre la Crònica anglosaxona en parla com "bretwalda", és a dir, cap suprem dels anglosaxons.[3] Segons Beda, el seu domini s'estenia als anglosaxons, britons, escots i pictes, és a dir, tota la Britània (en altres parts, però, Beda afirma que va ser el seu germà Oswiu de Northúmbria qui imposà un tribut als pictes).[4]

Sembla que Osvald havia dominat també el regne de Lindsey. Els annals irlandesos narren un setge d'Edimburg el 638, la qual cosa fa suposar que va ser Osvald el conqueridor del regne de Gododdin, la capital del qual era Edimburg. Va tenir bones relacions amb el regne de Wessex i va maridar una filla del seu rei Cynegils., de qui havia estat testimoni del bateig.

Osvald va contribuir decisivament a la difusió del cristianismo al territori i va donar l’illa de Lindisfarne a Sant Aidan, que hi fundà un monestir.[5]

No han quedat clars quines relacions va tenir amb el regne de Mèrcia: Penda havia contribuït a la derrota del rei Edwin i havia assassinat el seu fill Eadfrith, eliminant un prentendent al tron inconvenient per a Oswald. D’altra banda, sembla que Osvald havia tingut alguna mena de dominis sobre la Mèrcia.

Derrota i mort[modifica | modifica el codi]

En 642 o 644,[6] Osvald va ser mort en batalla per Penda, a Maserfield, localitat identificada amb l'actual Oswestry i que llavors formava part del regne de Powys, aliat de Mèrcia. També hi va morir el germà de Penda, Eowa, que podria haver regnat a Mèrcia amb el seu germà. Osvald va ser succeït pel seu germà Oswiu de Northúmbria.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Beda explica alguns episodis sobre la vida d'Osvald i alguns miracles que se li atribuïren un cop mort. El seu culte es va estendre a l'Europa continental. Les restes d'Osvald van ser soterrades a l'Abadia de Bardney a Lindsey i el 909 van ser traslladades a Gloucester. El cap va guardar-se al monestir de Lindisfarne, on va ser enterrada amb les restes de Sant Cuthbert de Lindisfarne, bisbe local. D'aquí va venir una associació entre els dos sants en el culte, tot i que no havien tingut cap relació en vida. Les relíquies de tots dos van ser a diferents llocs, fins que s'instal·laren a la catedral de Durham. Es diu que un braç es conserva a la catedral de Peterborough La seva festivitat és el 5 d'agost.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Beda, Historia ecclesiastica gentis anglorum, III, 1
  2. Beda, Historia ecclesiastica gentis anglorum, III, 2
  3. El terme rei suprem indicava un sobirà amb una posició de preeminència sobre els altres.
  4. Beda, III, 1, 5-6
  5. Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum, III, 7.
  6. Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum, [1] III, 9, da el 642 com a data de mort; segons R. L. Poole (Studies in chronology and history, 1934) Beda comença els anys al setembre. Llavors, Osvald hauria mort al 641. Altres, però, sostenen que l'any de Beda comença el 25 de desembre o l'1 de gener.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osvald de Northúmbria
  • Adomnán, Vitae sancti Columbae translated and edited Richard Sharpe. ISBN 0-14-044462-9
  • Bede, Historia ecclesiastica gentis anglorum translated Sherley-Price, edited D.H. Farmer. ISBN 0-14-044565-X
  • Bailey, Richard N., "St Oswald's Heads", in in C. Stancliffe and E. Cambridge (eds), Oswald: Northumbrian King to European Saint (1995, 1996). ISBN 1-871615-51-8
  • Brooks, Nicholas , "The formation of the Mercian kingdom", in S. Bassett (ed.), The Origins of Anglo-Saxon Kingdoms (1989).
  • Kirby, D.P., The Earliest English Kings (1991, 2000). ISBN 0-04-445692-1
  • Rollason, David, "St Oswald in Post-Conquest England", in C. Stancliffe and E. Cambridge (eds), Oswald: Northumbrian King to European Saint (1995, 1996).
  • Stancliffe, Clare, "Oswald, 'Most Holy and Most Victorious King of the Northumbrians'", in C. Stancliffe and E. Cambridge (eds), Oswald: Northumbrian King to European Saint (1995, 1996).
  • Stancliffe, Clare, "Where Was Oswald Killed?", in C. Stancliffe and E. Cambridge (eds), Oswald: Northumbrian King to European Saint (1995). ISBN 1-871615-51-8
  • Tudor, Victoria, "Reginald's Life of St Oswald", in in C. Stancliffe and E. Cambridge (eds), Oswald: Northumbrian King to European Saint (1995, 1996). ISBN 1-871615-51-8
  • Ziegler, Michelle, "The Politics of Exile in Early Northumbria", The Heroic Age, Issue 2, Autumn/Winter 1999