Otòlit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'otòlit, (οτο, oto-, orella + λιθος, lithos, pedrapedra), és una estructura de les màcules vestibulars del sàcul (màcula del sàcul) i de l'utricle (màcula de l'utricle). Així els otòlits estan situats en el laberint (orella interna).

L'estatocònia o otocònia és la denominació genèrica de les concrecions que conté l'endolimfa a nivell de les taques acústiques, formades per matèria orgànica i per carbonats càlcic i magnèsic. Les més grosses reben el citat nom d'otòlit, i les més petites, de pols acústica.[1]

El sàcul i l'utricle, són per tant, els òrgans amb otòlits. Són sensibles a la gravetat i l'acceleració lineal. Degut a la seva orientació al cap:

  • l'utricle és sensible a un canvi en el moviment horitzontal.
  • el sàcul dóna informació sobre l'acceleració vertical (per exemple, quan en un ascensor).

Usos[modifica | modifica el codi]

Els otòlits de cert peixos (Lutjanidae, Sciaenidae, Epinephelus) són força grans. Antigament eren utilitzats per alguns pobles indígenes d'Amèrica com a amulet, com a moneda i per fer joieria.[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otòlit
  1. «estatocònia» (en català). Diccionari enciclopèdic de Medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A.. [Consulta: 21 de setembre de 2009].
  2. About Lucky Stones