Otòlit
L'otòlit, (οτο, oto-, orella + λιθος, lithos, pedrapedra), és una estructura de les màcules vestibulars del sàcul (màcula del sàcul) i de l'utricle (màcula de l'utricle). Així els otòlits estan situats en el laberint (orella interna).
L'estatocònia o otocònia és la denominació genèrica de les concrecions que conté l'endolimfa a nivell de les taques acústiques, formades per matèria orgànica i per carbonats càlcic i magnèsic. Les més grosses reben el citat nom d'otòlit, i les més petites, de pols acústica.[1]
El sàcul i el utricle, són per tant, els òrgans amb otòlits. Són sensibles a la gravetat i l'acceleració lineal. Degut a la seva orientació al cap:
- l'utricle és sensible a un canvi en el moviment horitzontal.
- el sàcul dóna informació sobre l'acceleració vertical (per exemple, quan en un ascensor).
Usos [modifica]
Els otòlits de cert peixos (Lutjanidae, Sciaenidae, Epinephelus) són força grans. Antigament eren utilitzats per alguns pobles indígenes d'Amèrica com a amulet, com a moneda i per fer joieria.[2]
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otòlit |
- ↑ «estatocònia» (en català). Diccionari enciclopèdic de Medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A.. [Consulta: 21 de setembre de 2009].
- ↑ About Lucky Stones
  |
Açò és un esborrany sobre neuroanatomia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
