Ot Pi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ot Pi
Peñon de Ifach Record.jpg
Al cim del Penyal d'Ifac el 2004
Dades biogràfiques
Nom complet Ot Pi i Isern
Sobrenoms Hot Pie
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Lloc de naixement Esplugues de Llobregat
Data de naixement 22 de setembre de 1970 (1970-09-22) (44 anys)
Lloc web www.otpi.com
Activitat esportiva
Pilot oficial de Montesa, Monty
Temporades 1978 - 2008
Palmarès en Biketrial (BIU)
C. del Món Elit 2 (1992-93)
C. del Món Master 5 (1992-95, 2000)
Copa del Món 6 (1992-97)
C. d'Espanya 11 (1992-93, 1995-2003)
Copa d'Esp. indoor 1 (1994)
Palmarès en Trialsín
C. del Món 5 (1986-87, 1989-91)
Copa del Món 2 (1990-91)
Copa d'Europa 4 (1982-85)
C. d'Espanya 7 (1982-86, 1989-90)
Copa d'Espanya 1 (1991)
Resum Palmarès
12 Campionats del Món
4 Campionats d'Europa
18 Campionats d'Espanya
1 Campionat dels EUA
Copes: 8 del Món + 2 d'Espanya
Altres
Rècords • 3 Rècords Guinness
• 4 Rècords del Món
Ocupació actual Director general de Monty
Parents famosos • Fill de Pere Pi
• Nebot de Josep Isern
Residència Viu a Torrelles de Llobregat
Darrera revisió: 17/11/2014

Ot Pi i Isern (Esplugues de Llobregat, 22 de setembre de 1970[1][2]) és un ciclista català d'elit, considerat el millor corredor de la història del biketrial. A finals de la dècada de 1970 fou un dels pioners d'aquesta nova modalitat esportiva, i juntament amb el seu pare, Pere Pi, ha estat responsable de l'expansió i arrelament internacional d'un esport nascut a Catalunya,[3] conegut inicialment com a Trialsín (acrònim castellà de "trial sense motor"). Dins el seu extens palmarès hi destaquen 12 campionats mundials outdoor i 8 copes del món indoor, així com 3 rècords Guinness i 4 rècords del món.

Retirat de la competició el 2008,[4] actualment és el director general de Bicicletes Monty,[5] l'empresa familiar fundada pel seu pare.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de Pere Pi (l'únic pilot a guanyar campionats estatals de velocitat, motocròs i trial)[5] i Maria Isern, Ot Pi va començar molt aviat al món de la moto: el 18 de setembre de 1977[6] participà en una cursa de motocròs a Montornès del Vallès -organitzada pel seu oncle Josep Isern[7]-, amb una motocicleta dissenyada pel seu pare (la petita Cappra), i l'endemà ho féu en una prova de trial. Després d'un accident, però, no va tornar a agafar la moto.

Els inicis del Trialsín[modifica | modifica el codi]

Amb el seu pare, al primer pòster de Monty (cap a 1984)
Article principal: Trialsín

Mentrestant, es dedicava a la bicicleta. La primera que tingué, una Graziella italiana, l'hi compraren a tres anys, canviant-l'hi quan en tenia cinc per una Rabasa.[8] Com que els la robaren poc després, el seu pare mirà de comprar-n'hi una de trial, adonant-se'n aleshores que no n'hi havia cap al mercat. Fou llavors quan decidí fabricar-l'hi ell mateix: agafà un pneumàtic estàndard de 16", un plat petit de 24 dents i dissenyà el xassís, la forquilla i el manillar a escala,[8] basant-se en les motos de trial. Amb aquesta bicicleta, a set anys Ot Pi imitava pel pati de casa els seus ídols de l'època: Malcolm Rathmell i Ulf Karlson, corredors oficials de trial amb Montesa.

En veure Pere Pi que el seu fill maniobrava amb la bicicleta tot movent la roda del davant,[5] se n'adonà de les possibilitats que això oferia i veié que d'aquí en podria néixer un esport; poc després, fruit del seu impuls i promoció, el Trialsín era reconegut el 1980 com a esport oficial. Simultàniament, la confiança de Montesa a produir-ne un model de bicicleta especial (la Montesita T-15, projectada i construïda per Pere Pi al Departament d'Investigació i Desenvolupament de l'empresa), la difusió d'un vídeo promocional a tots els cinemes de l'estat (amb el nom de Trialsin, un deporte nacido aqui) i l'estrena de la pel·lícula ET, l'extraterrestre (1982) varen posar de moda aquest esport i varen fer que s'estengués en qüestió de poc temps arreu del món.

Primers èxits internacionals[modifica | modifica el codi]

Amb la Montesita, Ot Pi es va proclamar campió d'Europa de Trialsín en alevins el 1982, i a tan sols 14 anys va aconseguir-ne el subcampionat absolut, ja amb la seva nova marca per a sempre més, Monty. A l'edat de 15 anys aconseguí el subcampionat mundial absolut. Practicant també del BMX, el 1986 n'obtingué el subcampionat del Món (a Jesolo, Itàlia). Finalment, va arribar al número u del podi en Trialsín el 1987, a 16 anys. Amb el títol a la mà i les seves espectaculars exhibicions als trials indoor de motocicletes, es va catapultar a la fama mundial i va arribar a ser considerat "el millor ciclista espanyol".

1988, estada als EUA[modifica | modifica el codi]

El 1988 va anar a viure als EUA on es va fer un nom i va haver de prendre una important decisió: quedar-s'hi i passar-se al trial en moto o bé tornar a Catalunya i seguir en el Trialsín. Finalment, va decidir tornar, prenent una decisió de la que mai no se n'ha penedit i sobre la qual li han preguntat moltes vegades.

El seu debut en competició en aquell país el féu a l'edat de 17 anys, prenent part als Campionats del Món de Mountain Bike disputats el mes d'agost de 1988 a Mammoth Mountain, Califòrnia, guanyant-ne fàcilment la prova de bici-trial.[9] El seu estil fluid i l'espectacular pirueta de 360 graus que realitzà en baixar de pedres, troncs i taulons va sorprendre els espectadors. Pocs mesos després, va tornar als EUA com a convidat del corredor de biketrial Kevin Norton,[10] amb el qual va aparèixer en un vídeo gravat a Corona del Mar, Califòrnia, tot fent espectaculars salts pels voltants dels penya-segats, envoltats de grans onades. Aquell mateix any, 1988, es difongué el vídeo amb el títol Ultimate Mountain Biking: Advanced Techniques & Winning Strategies.[11]

Com a curiositat, fou durant la seva estada als EUA quan va començar a ser conegut com a Hot Pie, degut a la semblança de pronúncia entre els mots "pastisset calent" i el seu nom en anglès. També era habitual que allà es pensessin que el seu nom eren, en realitat, les inicials d'Observed Trials, denominació que rep el trial en anglès.[12]

1989, viatge al Japó[modifica | modifica el codi]

Davant de l'Ot Pi Park d'Itadori, el 2007

El 1989 va guanyar la seva primera copa mundial indoor i va fer el seu primer viatge al Japó, convidat per Hiroshi Hirano. Al llarg de la seva vida, Ot Pi ha visitat aquest país, on és considerat un ídol, en més de 40 ocasions. El 1990 va participar en la pel·lícula Fire, Ice and Dynamite, amb Roger Moore, i va gravar el seu primer vídeo comercial: Technic of Ot Pi. El 1991 va crear el Club Ot Pi de Biketrial dirigit per ell mateix i amb el qual va arribar a organitzar més de 100 competicions i una copa mundial de Biketrial.

El 1992, amb el naixement de la BIU i el Biketrial oficialment així anomenat, va ser un dels seus millors anys: no va perdre cap cursa, va aconseguir tres rècords del món (salt al buit de 4,90 metres, salt de 22 persones sense rampa i salt d'alçada d'1,19 m) i va guanyar el campionat mundial en dues categories (Elit i Master, aquesta darrera amb roda de 26"). El 1994 va aparèixer en un altre vídeo, titulat Full Cycle: A World Odyssey, tot fent demostracions de biketrial a diverses localitats al voltant d'Atenes, Grècia.

El 1995 va començar el seu contracte amb Red Bull, empresa que esdevingué el seu espònsor fins a final de la seva carrera. El 1996 va aconseguir el Rècord Guinness en pujar a l'edifici de l'Hotel Arts de Barcelona i va ser segon al programa ¿Qué apostamos? de TVE, on s'havien presentat més de 500 proves. El 1997 va saltar l'alçada d'1,75 m sense rampa a Singapur.

L'Ot Pi Park d'Itadori[modifica | modifica el codi]

El 1998, es va inaugurar un museu i parc amb el seu nom a Itadori, Japó: l'Ot Pi Park. Es tracta d'un parc al·legòric al Biketrial, on hi ha diverses bicicletes cedides pel mateix Ot Pi i d'altres marques. Hi ha també un petit teatre-estudi on passen pel·lícules de Biketrial (majoritàriament amb aparicions seves) i una exposició de bicicletes de trial. Al damunt d'aquest espai hi ha un circuit de BMX. L'equipament va costar 1.700.000 dòlars (1.270.000 ) de l'any 1996.[13]

Darrers anys d'activitat[modifica | modifica el codi]

El 2000 va aconseguir el Rècord Guinness de salt de longitud, amb 2,90 m. El 2003 va aconseguir ser segon al mundial, totalitzant 20 anys sense baixar del podi a les competicions mundials i europees (el seu resultat més fluix fou el quart lloc de 1996). El 2004 va pujar fins al cim del Penyal d'Ifac sense posar els peus a terra. El 2006 aparegué el DVD Biketrial Psycho, tot un referent en aquest esport.

Retirada[modifica | modifica el codi]

El 2008 va aconseguir superar el Rècord mundial, acreditat per la UCI, en pujar l'edifici Jin Mao de Xangai en 39 minuts i 38 segons. Aquell mateix any, es retirà definitivament de la competició, posant fi a una llarga carrera de trenta anys d'activitat (des de 1978 a 1991 en Trialsín i des de 1992 al 2008 en Biketrial). Durant tot aquest temps, respectà sempre una estricta disciplina amb horaris, preparació física i dieta alimentària adients. Com a llegat històric, té un important museu de bicicletes de trial a casa seva i un altre al Japó, amb totes les bicicletes amb què ha aconseguit els 12 títols de Campió del Món.[6]

El 2011 publicà la seva biografia, en català i japonès, Ot Pi, l'empremta d'un pioner (amb pròleg de Jordi Pujol)[14] i inaugurà la seva pàgina web, focalitzada a l'ajuda de la reconstrucció del Japó després del terratrèmol i tsunami d'aquell any.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Amb la seva Monty, envoltat dels seus trofeus, a 16 anys

Al llarg de 30 anys d'activitat esportiva, Pi ha acumulat més de 1.000 trofeus[5] (aconseguí el primer el 1979[6]) i nombrosos títols de biketrial, inicialment anomenat Trialsín. El global de títols que aconseguí és el següent:[15][16]

Títol Trialsín Biketrial Total
Campionats del Món 5 7 12
Copes del Món 2 6 8
Copes d'Europa 4 - 4
Campionats dels EUA 1 - 1
Campionats d'Espanya   7 11 18
Copes d'Espanya 1 1 2
Total 20 25 45
Nota.- A banda, el 1986 fou també Subcampió del món de BMX

Trialsín[modifica | modifica el codi]

Any C. del Món Copa
del Món
Copa
d'Europa
Camp.
d'Espanya
Copa d'Esp.
indoor 20"
Títols1
Elit Altres
1982 - - - 1r Aleví 1r 2
1983 - - - 1r Infantil 1r 2
1984 - - - 1r Infantil 1r 2
1985 - - - 1r Cadet 1r 2
1986 - 1r Cadet - 1r 2
1987 - 1r Absolut - 1
1988 2n - - 2n -
1989 1r - - 1r 2
1990 1r - 1r Elit - 1r 3
19912 1r - 1r Elit - 1r 3
Total 3 2 2 4 7 1 19
7 mundials 8 estatals
Notes
  1. ^ Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals o internacionals guanyats
  2. ^ Fins al 1991 inclòs, el Biketrial s'anomenà oficialment Trialsín

Biketrial[modifica | modifica el codi]

Durant el Mundial de 1992, al Japó
Any C. del Món Copa
del Món
Camp.
d'Espanya
Copa d'Esp.
indoor 20"
Títols1
Elit Altres
1992 1r 1r Master (26") 1r Elit 1r 4
1993 1r 1r Master 1r Elit 1r 4
1994 2n 1r Master 1r Elit 1r 3
1995 - 1r Master 1r Elit 1r 3
1996 4t - 1r Master 1r 2
1997 3r - 1r Master 1r 2
1998 3r - 1r 1
1999 3r - 1r 1
2000 - 1r Master 1r 2
2001 - 1r 1
2002 - 2n Master 1r 1
2003 - 2n Master 1r 1
Total 2 5 6 11 1 25
13 mundials 12 estatals
  1. ^ Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals o internacionals guanyats

Rècords[modifica | modifica el codi]

Davant de l'Hotel Arts, on assolí un Rècord Guinness el 1996

Ot Pi ha aconseguit els següents rècords:[15]

  • 3 Rècords Guinness:
    • Ascensió a l'Hotel Arts de Barcelona, amb 747 esglaons (44 pisos): 25 minuts i 37 segons (juliol de 1996)
    • Salt de longitud: 2,90 m (en un programa d'Antena 3 TV)
    • Ascensió a l'edifici Jin Mao de Xangai, amb 2.008 esglaons: 39 minuts i 38 segons (2008)
  • 4 Rècords del món:

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pi 2012: «130. La fi de Montesa» p. 184
  2. Pi 2012: «135. El perquè de Monty» p. 195
  3. «Ot Pi, el acróbata de la "bici"» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 25 agost 1989. [Consulta: 8 gener 2012].
  4. «Ot Pi penja la bicicleta». mundodeportivo.com. El Mundo Deportivo, 7 de març 2008. [Consulta: 2 febrer 2009].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Monty preveu passar del 25 al 50% d'exportació de bicicletes en tres anys». avui.cat. Avui, 15 gener 2011. [Consulta: 20 gener 2011].
  6. 6,0 6,1 6,2 Pi 2012: «224. Ot Pi» p. 296-300
  7. Pi 2012: «253. Li vaig fer una moto a l'Ot» p. 330-331
  8. 8,0 8,1 Pi 2012: «252. La primera bicicleta de l'Ot» p. 330
  9. «Mammoth 1988 Pictures: Tomac, Ot Pi, etc...» (en anglès). forums.mtbr.com, 16 juliol 2005. [Consulta: 2 febrer 2009].
  10. «Hanging out with Hans Rey and Kevin Norton» (en anglès). arancook.wordpress.com, 4 abril 2011. [Consulta: 5 maig 2011].
  11. «The Golden Age of Trials» (en anglès). arancook.wordpress.com. [Consulta: 5 maig 2011].
  12. Pi 2011: «El buit» p. 18-19
  13. Pi 2012: «225. Ot Pi Park a Itadori» p. 300
  14. «'Ot Pi, l'empremta d'un pioner'». bcn.cat. Ajuntament de Barcelona, 26 juliol 2011. [Consulta: 25 agost 2012].
  15. 15,0 15,1 Pi 2012: «El palmarès de l'Ot» p. 300
  16. «Ot Pi» (en castellà). trialsin.es, setembre 2012. [Consulta: 27 setembre 2012].
  • Pi, Pere. No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012. ISBN 9788461590353. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ot Pi