Otitis externa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Otitis externa
Classificació i recursos externs

Un cas sever d'otitis externa. Hi ha un estrenyiment del conducte auditiu i la supuració.
CIM-10 H60
CIM-9 380.1-380.2
DiseasesDB 9401
MedlinePlus 000622
eMedicine ped/1688 emerg/350
MeSH D010032

L'otitis externa és una inflamació de l'orella externa: el conducte auditiu extern; i/o, més rarament, el pavelló auricular.

La inflamació de la pell del conducte auditiu extern és l'essència d'aquest trastorn. La inflamació pot ser secundària a la dermatitis (èczema) només, sense infecció microbiana, o pot ser causada per una infecció activa per bacteris o fongs. En ambdós casos, però més sovint amb la infecció, la pell del conducte s'infla, causant dolor (otàlgia) i sensibilitat al tacte.

Causes[modifica | modifica el codi]

La més comuna és la maceració de la pell del conducte, per l'efecte de l'aigua en el seu interior (i que hi pot haver entrat en nedar o amb la dutxa). Aquesta aigua hi pot quedar retinguda per l'efecte d'un tap de cerumen. Amb la pell macerada, els bacteris o els fongs existents en el conducte (o continguts en un aigua, a vegades contaminada), hi penetren causant la infecció.