Otitis mitjana
 Otitis mitjana aguda discreta  | |
| Tipus | malaltia de l'orella mitjana, malaltia inflamatòria i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | otorinolaringologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació ceftriaxona, benzocaïna, cefaclor, azitromicina, sulfametoxazol, cefixima, loracarbef (en)  , cefdinir, (E)-cefprozil (en) , antipyrine (en) , sulfisoxazole, ofloxacina, claritromicina, amoxicil·lina, ceftibutèn, cefpodoxime proxetil (en) , penicillin v potassium (en) , àcid clavulànic, azitromicina, cefpodoxima, (E)-cefprozil (en) , cefaclor, ceftriaxona i cefixima | |
| Classificació | |
| CIM-10 | H65-H67 |
| CIM-9 | 381-382 |
| CIAP | H71 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 29620 serosa, 9406 supurada |
| MedlinePlus | 000638 |
| eMedicine | emerg/351 ent/426 complicacions, ent/209 amb supuració, ent/212 tractament mèdic, ent/211 tractament quirúrgic. ped/1689 |
| MeSH | D010033 |
| UMLS CUI | C0029882 |
| DOID | DOID:10754 |
L'otitis mitjana és una inflamació de l'orella mitjana. S'acumula material d'aspecte serós o purulent en la caixa timpànica, i sovint comporta una perforació del timpà per on surt.[1] Habitualment a causa d'etiologia viral o bacteriana.[2]
Classificació[modifica]
Otitis mitjana aguda, supurada o no[modifica]
Aquesta infecció és molt comú la infància. Sovint en el curs d'un refredat. El símptoma predominant és el dolor (otàlgia), sovint intens, que cedeix en gran part si es perfora el timpà, llavors en sortir el material de la caixa, hi disminueix la pressió i així el dolor. No sol representar cap amenaça i se sol curar per si sola en 2-4 setmanes. A vegades requereix una incisió en el timpà (miringotomia) amb la inserció, en aquest, d'un drenatge.[3][4]
Otitis mitjana serosa o mucosa[modifica]
El símptoma predominant és la hipoacúsia. Sovint en el curs d'un refredat.[5]
Otitis mitjana supurada crònica[modifica]
S'acompanya d'una perforació crònica del timpà. Rarament dolorosa, sol cursar amb hipoacúsia.
Complicacions[modifica]
Complicacions intratemporals[modifica]
Mastoïditis[modifica]
És la complicació més freqüent de l'otitis mitjana aguda, sobretot en nens.[6] Presenta dues fases:
- Mastoïditis aguda coalescent
- Mastoïditis exterioritzada (abscés subperiòstic)
Labirintitis[modifica]
La laberintitis és inflamació originada per un procés infecciós que ha aconseguit penetrar a l'interior de la càpsula òtica que envolta el laberint.[7]
- Labirintitis difuses
- Labirintitis serosa: inflamació difusa sense contingut purulent.
- Labirintitis purulenta: presenta una col·lecció purulenta endolabiríntica.
- Labirintitis circumscrites o fístules de l'orella mitjana: solen ser secundàries a un colesteatoma.
Paràlisi facial[modifica]
En nens sovint apareix a causa d'una otitis mitjana aguda. En adults com a conseqüència d'un colesteatoma (l'1% dels colesteatomes presenten aquesta complicació).[8]
Complicacions intracranials[modifica]
- Meningitis otògena
- Abscés (subdural, extradural i cerebral)
- Tromboflebitis del si sigmoïdal o lateral
Referències[modifica]
- ↑ «Otitis». Canal Salut. [Consulta: 3 març 2024].
- ↑ Krause, Francisco J. «OTITIS MEDIA AGUDA. DIAGNÓSTICO Y MANEJO PRÁCTICO» (en castellà). Revista Médica Clínica Las Condes, 27, 6, 01-11-2016, pàg. 915–923. DOI: 10.1016/j.rmclc.2016.10.004. ISSN: 0716-8640.
- ↑ Abelló, 1992.
- ↑ Zurro, Amando Martín; Pérez, Juan Francisco Cano; Badia, Joan Gené. Compendio de Atención Primaria: Conceptos, organización y práctica clínica en Medicina de Familia (en castellà). Elsevier Health Sciences, 2021-06-15. ISBN 978-84-9113-918-8.
- ↑ Kelley, William N. Medicina interna (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 1993. ISBN 978-950-06-1240-1.
- ↑ Rosenfeld, Richard M. Evidence-based Otitis Media (en anglès). PMPH-USA, 2003. ISBN 978-1-55009-254-7.
- ↑ Nieto, Carlos Suárez. Tratado de Otorrinolaringología y Cirugía de Cabeza y Cuello (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 2015-08-04. ISBN 978-84-9835-515-4.
- ↑ Pérez, Constantino Morera. Lecciones de Otorrinolaringología Aplicada (en castellà). Editorial Glosa, S.L., 2006. ISBN 978-84-7429-271-8.
Bibliografia[modifica]
- Pere, Abelló; Quer, Miquel. Manual d'oto-rino-laringologia. Univ. Autònoma de Barcelona, 1992. ISBN 978-84-7929-458-8.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otitis mitjana |