Otomang

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Otomang
Distribució
geogràfica:
Mèxic, i antigament Amèrica Central
Classificació
genètica
:
És una família lingüística primària, sense relació reconeguda amb cap altra
Subdivisions:
Llengües otomang

L'otomang és una família de llengües ameríndies parlades avui día en Mèxic i, abans de la colonització europea en Amèrica Central. La concentració més alta de parlants es troba en l'estat mexicà d'Oaxaca, on hi ha gairebé 1,5 milions de parlants de llengües de les branques mixteca i zapoteca. En els estats centrals mexicans d'Hidalgo i Querétaro hi ha més de 500.000 parlants d'otomí i mazahua de la branca otopame. Hi ha d'altres llengües molt amenaçades, amb uns pocs parlants ancianes, i d'altres mortes, incloent-hi la branca mangue, antigament parlada en Amèrica Central.

Les llengües otomangues coexisteixen amb les altres llengües de Mesoamèrica, i aquestes s'han influït fins a formar una àrea lingüística. Les llengües otomangues tenen alguns trets poc comuns, tanmateix; és l'única família lingüística d'Amèrica del Nord amb només llengües tonals. Són més analítiques que és típic en Mesoamèrica, i gairebé tots els seus membres tenen l'ordre de constituents VSO (verb-subject-object).

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Existeix la família otomangue en el sud de Mèxic des de, almenys, el 4000 aC. L'urheimat otomang se suposava ser el vall Tehuacán, en el qual es troba un jaciment arqueològic d'una de les primeres cultures neolítiques de Mesoamèrica. Avui hom dubta que aquest sigui l'origen de totes les cultures otomangues, però encara es creu que eren parlants d'otomang.[1]

La història llarga de la família resulta en un grau alt de diversitat entre les seves branques. Parlants d'otomang eren entre les primeres cultures molt complexes de Mesoamèrica; per exemple, el jaciment de Monte Albán, amb ruïnes datades del 1000 aC ha estat, segons el rècord arqueològic. D'altres centres culturals mesoamericans de parla parcialment o completament otomang inclouen el Xochicalco, construït potser per els matlazinques, i Cholula, potser inhabitat per pobles mangues.

Hom especula que els zapotecs potser inventaren el primer sistema d'escriptura de Mesoamèrica, i els mixtecs post-clàssics produïren molts còdexos. Les civilitzacions otomangues de Mèxic central entraren en un període de declivi després de l'arribada dels nahues (incloent-hi els asteques), resultant en la migració d'alguns a l'Amèrica Central, i dels otomí, qui havien habitat el Vall de Mèxic, als altiplans àrids fora del vall.

Classificació interna[modifica | modifica el codi]

Classificació de les llengües otomang
Família Grups Llengua Territori
Otomang Otomang occidental Oto-pame-chinanteca Otopame Otomí Centre de Mèxic
Mazahua Estat de Mèxic
Matlatzinca
Tlahuica
Pame
Jonaz Guanajuato, San Luis Potosí
Chinanteca Chinanteca Oaxaca i Veracruz
Tlapaneca - mangue Tlapaneques Tlapaneca Guerrero
Subtiaba (†) Hondures
Mangue Chiapaneca (†) Chiapas
Mangue (†) Nicaragua
Chorotega (†) Costa Rica
Otomang oriental Popoloca-Zapoteca Popoloca Mazateca Oaxaca i Veracruz
Ixcateca Oaxaca
Chocho Oaxaca
Popoloca Puebla
Zapoteca Zapoteca Oaxaca
Chatino Oaxaca
Papabuco Oaxaca
Solteco Oaxaca
Amuzgo - mixtecano Amuzgo Amuzgo Oaxaca i Guerrero
Mixteca Mixteca La Mixteca
Cuicatec Cañada de Cuicatlán
Triqui Oaxaca

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Totes les llengües de la família tenen tons; tenen entre dos i cinc tons registres, i moltes també tenen tons contornals. Moltes tenen nasals fonèmiques. És comú que no tenen consonants labials, particularment les oclusives; en les llengües que sí les tenen típicament han desenvolupat de la consonant protootomangue */kw/.

Estructura sil·làbica[modifica | modifica el codi]

El protootomang només va permetre síl·labes de forma CV o CVʔ; en la majoria de les llengües otomangs modernes grups consonàntics són restringits, permetent només dues consonants en posició inicial de la síl·laba, de forma sibilant+C, C+semivocal, nasal+C, C/h/, i C/ʔ/. La branca otopamé, això no obstant, té la tendència de permetre grups consonàntics tant en l'atac sil·làbica com en la coda.

Inventari fonètic del protootomang[modifica | modifica el codi]

Aquests són els fonemes reconstruïdes del protootomang segons Rensch.[2] Els fonemes en fons groc són addicions de Terrence Kaufman, citat en Campbell.[1]

Consonants reconstruïdes
Labiovelar Dental Alveolar Palatal Velar Glotal
Oclusives *kʷ *t *k
Fricatives *s *x, *xw
Africades *ts
Nasals *m *n
Aproximants *l, *r
Semivocals *w *j
Vocals reconstruïdes
Anterior Central Posterior
*i *u
*e *o
*a

La revisió de Kaufman també inclou els diftongs */ia/, */ai/, */ea/, and */au/.

Observacions[modifica | modifica el codi]

El inventari fonèmic reconstruït és molt petit, particularment segons l'obre de Rensch. Amb només dotze sons, seria un dels més petits coneguts, comparable amb el hawaià amb tretze, el rotokas (una llengua papú) amb onze, i el pirahã (una llengua d'amazones de Brasil) amb entre deu i dotze segons diverses anàlisis.

Fins a la revisió de Kaufman descriu un inventari més petit que la mitjana; de totes maneres, moltes llengües otomangues modernes han desenvolupat sistemes fonèmics més rics. Algunes branques de la família tenen sèries de fricatives completes (és a dir, en tots els punts d'articulació distintes en la llengua), i les llengües zapoteques i txinanteques, entre d'altres, distingeixen entre les fricatives i oclusives sonores i sordes. Hi ha anàlisis de les llengües mixteques que inclouen oclusives i africades prenasalitzades; també se les pot considerar com seqüències de consonants, però serien els únics grups consonàntics permesos en les llengües.

És de notar l'absència de consonants labials. En moltes branques el fonema derivat /p/ deriva de la labiovelar //. També convé notar la absència d'oposició entre fonemes sords i sonors, que va ser desenvolupada secundàriament en altres llengües otomang (de vegades a partir de seqüències de nasal + oclusiva, de vegades d'altres fonts). La següent taula resumeix alguns dels canvis fonètics principals que caracteritzen a les diferents branques de l'otomang:

proto-
otomang
proto-
mixteca
Amuzgo proto-
popoloca
proto-
zapoteca
Proto-
-mangue
Proto-
otopame
Proto-
chinantec
**t *t *t, *h[3] *t
**k *k *k *k *k *k, *č *k *k
**kʷ *kʷ *p, *kʷ *p *p *kʷ
**s *tʲ *s *s
**n *n *n *n
**y *y *y *iH-
**w *w *w *w *uH- *w
**nt *ⁿd nt *nt *ⁿd *t *z
**nk *ⁿg nk *nk *ⁿg *k *g
**nkʷ *ⁿgʷ nkʷ *ⁿb *p *gʷ
**ns *ⁿgʷ c *c *ⁿd *c *z
**nn nn *m *m *m
**ny *l *l *L *i *i *ni
**nw *m m *m *kʷ *m *m *m

Lèxic comparat[modifica | modifica el codi]

Diversos autors han construït llistes de cognats d'alguns centenars de termes. No obstant això, moltes d'aquestes llistes encara que contenen algunes correspondències regulars estan plagades d'irregularitats, augments prefixats i sufixats que fan que les correspondències siguin bastant inexactes. Pel que l'estat actual les llengües otomang han de ser considerades com una macrofamília temptativa. Els numerals següents mostren la divergència del lèxic:[4][5]

GLOSA OM oriental OM occidental PROTO-OM
PROTO-
MIXTEC
PROTO-
AMUZGO
PROTO-
POPOLOCAN
PROTO-
ZAPOTECA
PROTO-
MANGUE
PROTO-
OTOPAME
PROTO-
CHINANTEC
PROTO-
TLAPANECA
1 ĩĩ *kwi *hnku *ti-kéʔ *-ʔná *kãu *-mba1
2 *u-wi *we *yu-hu *tukw *hau- *yo-hũ *tũ *-hma3 *-hyu
3 *u-ni *ndye *ni-he *tsna- *ha- *ʔyũ *ʔni *-tsu4 *ʔni-
4 *kumi ñeke *ñũhũ *takw- *a-hwa *ki-hũ *kyũ *-ko3
5 *ʔũ *ʔon *ñũ-ʔũ *kayuʔ *hau-mu-he *kĭtʔa *ʔŋya *wi2tsu3
6 *iñu *yon *ʃhãu (?) *skwa *ha-mba- *ʔná-ʔtó *hŋyu *ma2hu2
7 *u-kyaʔ (?) *ntykeʔ *yãtu *kati *ndi- *yo-tó *gya(u) *kya(tV)
8 *u-ña *ñe *ʃnĩ *snu *sa-hu *hñã-tó *hŋya *(h)ña- *hña (?)
9 ĩ `ĩ ` *ñhe *ña(hã) *kaʔ *-li *kí-tó yu
10 *kyi *ki *te *tii *hee-nda *gya *gu3wa3

Entre els cognats ampliament extesos està *rini 'sang, carn crua' (otomí ngi 'carn', matlatzinca ríní 'carn', chatino tnẽ21 'sangre', zapoteca rini 'sang', mixteca ñiñi 'sang').

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Campbell, Lyle. American Indian languages: The historical linguistics of Native America (en anglès). New York: Oxford University Press, 1997. ISBN 0-19-509427-1. 
  2. Rensch, Calvin. Oltrogge, David i Rensch, Calvin. Classification of the Oto-Manguean Languages and the position of Tlapanec (en anglès). Summer Institute of Linguistics, 1977, p. 53-108 (Two Studies in Middle American Comparative Linguistics). 
  3. Zapotec *t, Chatino *h
  4. Oto-Manguean numerals (Eugene Chan)
  5. Otomanguean numerals (Metaverse)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bartholomew, Doris. «Some revisions of Proto-Otomi consonants». International Journal of American Linguistics, 26, 4, October 1960, pàg. 317–329. DOI: 10.2307/1263552.
  • Brinton,, Daniel G.. «Notes on the Mangue; An Extinct Dialect Formerly Spoken in Nicaragua». Proceedings of the American Philosophical Society, 23, 122, 1886, pàg. 238–257.
  • Campbell, Lyle. American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America (Oxford Studies in Anthropological Linguistics, 4). New York: Oxford University Press, 1997. ISBN 0-19-509427-1. 
  • Fernández de Miranda, Mariá Teresa. Sobre Algunas Relaciones de la Familia Mangue. 3, 1961, p. 1–99. 
  • Kaufman, Terrence; Justeson, John. «Historical linguistics and pre-columbian Mesoamerica». Ancient Mesoamerica, 20, 2009, pàg. 221–231. DOI: 10.1017/S0956536109990113.
Merrifield, William R. Proto Otomanguean kinship. Dallas: Summer Institute of Linguistics, 1981. 
Newman, Stanley; Weitlaner, Roberto. «Central Otomian I:Proto-Otomian reconstructions». International Journal of American Linguistics, 16, 1, 1950a, pàg. 1–19. DOI: 10.1086/464056. JSTOR: 1262748.
Newman, Stanley; Weitlaner, Roberto. «Central Otomian II:Primitive central otomian reconstructions». International Journal of American Linguistics, 16, 2, 1950b, pàg. 73–81. DOI: 10.1086/464067. JSTOR: 1262851.
  • Rensch, Calvin. «Classification of the Oto-Manguean Languages and the position of Tlapanec». A: David Oltrogge and Calvin Rensch (eds.). Two Studies in Middle American Comparative Linguistics. Summer Institute of Linguistics, 1977, p. 53–108. 
  • Sapir, Edward. «The Hokan affinity of Subtiaba in Nicaragua». American Anthropologist (New Series), 27, 3,4, 1925, pp.402–435, 491–527. DOI: 10.1525/aa.1925.27.3.02a00040.
  • Sicoli, Mark A. «Oto-Manguean languages». A: Philipp Strazny. Encyclopedia of Linguistics. New York: Fitzroy Dearborn, 2005, p. 797-800. 
  • Soustelle, Jacques. La familia Otomí-Pame del México central. Translation of: "La famille Otomí-Pame du Mexique central", doctoral thesis. México, D.F.: Centro de Estudios Mexicanos y Centroamericanos, Fondo de Cultura Económica, 1993. ISBN 968-16-4116-7.  (castellà)* Suárez, Jorge A. El tlapaneco como lengua Otomangue (MS). México, D.F.: Universidad Nacional Autónoma de México, 1977.  (castellà)
  • Suárez, Jorge A. The Mesoamerican Indian Languages. Cambridge: Cambridge University Press, 1983. ISBN 0-521-22834-4. 
  • Longacre, Robert E. «Systemic Comparison and Reconstruction». A: Norman A. McQuown (Volume ed.). Handbook of Middle American Indians, Vol. 5: Linguistics. Austin: University of Texas Press, 1968, p. 117–159. ISBN 0-292-73665-7. OCLC 277126. 
  • Longacre, Robert E.. «On Linguistic Affinities of Amuzgo». International Journal of American Linguistics, 32, 1, 1966, pàg. 46–49.
  • Josserand, J. Kathryn; Winter, Marcus; Hopkins, Nicholas (eds.). Essays in Otomanguean Culture History. Nashville, Tennessee: Vanderbilt University Publications in Anthropology, 1984. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]