Otomang
| Otomang | ||
|---|---|---|
| Distribució geogràfica: |
Mèxic, i antigament Amèrica Central | |
| Classificació genètica: |
És una família lingüística primària, sense relació reconeguda amb cap altra | |
| Subdivisions: | ||
 |
||
L'otomang és una família de llengües ameríndies parlades avui día en Mèxic i, abans de la colonització europea en Amèrica Central. La concentració més alta de parlants es troba en l'estat mexicà d'Oaxaca, on hi ha gairebé 1,5 milions de parlants de llengües de les branques mixteca i zapoteca. En els estats centrals mexicans d'Hidalgo i Querétaro hi ha més de 500.000 parlants d'otomí i mazahua de la branca otopamé. Hi ha d'altres llengües molt amenaçades, amb uns pocs parlants ancianes, i d'altres mortes, incloent la branca mangue, antigament parlada en Amèrica Central.
Les llengües otomangues coexisteixen amb les altres llengües de Mesoamèrica, i aquestes s'han influït fins a formar una àrea lingüística. Les llengües otomangues tenen alguns trets poc comuns, tanmateix; és l'única família lingüística d'Amèrica del Nord amb només llengües tonals. Són més analítiques que és típic en Mesoamèrica, i gairebé tots els seus membres tenen l'ordre de constituents VSO (verb-subject-object).
Taula de continguts |
Prehistòria [modifica]
Existeix la família otomangue en el sud de Mèxic des de, almenys, el 4000 aC. L'urheimat otomang se suposava ser el vall Tehuacán, en el qual es troba un jaciment arqueològic d'una de les primeres cultures neolítiques de Mesoamèrica. Avui hom dubta que aquest sigui l'origen de totes les cultures otomangues, però encara es creu que eren parlants d'otomang.[1]
La història llarga de la família resulta en un grau alt de diversitat entre les seves branques. Parlants d'otomang eren entre les primeres cultures molt complexes de Mesoamèrica; per exemple, el jaciment de Monte Albán, amb ruïnes datades del 1000 aC ha estat, segons el rècord arqueològic. D'altres centres culturals mesoamericans de parla parcialment o completament otomang inclouen el Xochicalco, construït potser per els matlazinques, i Cholula, potser inhabitat per pobles mangues.
Hom especula que els zapotecs potser inventaren el primer sistema d'escriptura de Mesoamèrica, i els mixtecs post-clàssics produïren molts còdexos. Les civilitzacions otomangues de Mèxic central entraren en un període de declivi desprès de l'arribada dels nahues (incloent els asteques), resultant en la migració d'alguns a l'Amèrica Central, i dels otomí, qui havien habitat el Vall de Mèxic, als altiplans àrids fora del vall.
Fonologia [modifica]
Totes les llengües de la família tenen tons; tenen entre dos i cinc tons registres, i moltes també tenen tons contornals. Moltes tenen nasals fonèmiques. És comú que no tenen consonants labials, particularment les oclusives; en les llengües que sí les tenen típicament han desenvolupat de la consonant protootomangue */kw/.
Estructura sil·làbica [modifica]
El protootomang només va permetre síl·labes de forma CV o CVʔ; en la majoria de les llengües otomangs modernes grups consonàntics són restringits, permetent només dues consonants en posició inicial de la síl·laba, de forma sibilant+C, C+semivocal, nasal+C, C/h/, i C/ʔ/. La branca otopamé, no obstant, té la tendència de permetre grups consonàntics tant en l'atac sil·làbica com en la coda.
Inventari fonètic del protootomang [modifica]
Aquests són els fonemes reconstruïdes del protootomang segons Rensch.[2] Els fonemes en fons groc són addicions de Terrence Kaufman, citat en Campbell.[1]
| Consonants reconstruïdes | ||||||||||||
| Labiovelar | Dental | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusives | *kʷ | *t | *k | *ʔ | ||||||||
| Fricatives | *θ | *s | *x, *xw | |||||||||
| Africades | *ts | |||||||||||
| Nasals | *m | *n | ||||||||||
| Aproximants | *l, *r | |||||||||||
| Semivocals | *w | *j | ||||||||||
La revisió de Kaufman també inclou els diftongs */ia/, */ai/, */ea/, and */au/.
Observacions [modifica]
El inventari fonèmic reconstruït és molt petit, particularment segons l'obre de Rensch. Amb només dotze sons, seria un dels més petits coneguts, comparable amb el hawaià amb tretze, el rotokas (una llengua papú) amb onze, i el pirahã (una llengua d'amazones de Brasil) amb entre deu i dotze segons diverses anàlisis.
Fins la revisió de Kaufman descriu un inventari més petit que la mitjana; de totes maneres, moltes llengües otomangues modernes han desenvolupat sistemes fonèmics més rics. Algunes branques de la família tenen sèries de fricatives completes (és a dir, en tots els punts d'articulació distintes en la llengua), i les llengües zapoteques i txinanteques, entre d'altres, distingeixen entre les fricatives i oclusives sonores i sordes. Hi ha anàlisis de les llengües mixteques que inclouen oclusives i africades prenasalitzades; també se les pot considerar com seqüències de consonants, però serien els únics grups consonàntics permesos en les llengües.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Campbell, Lyle. American Indian languages: The historical linguistics of Native America (en anglès). New York: Oxford University Press, 1997. ISBN 0-19-509427-1.
- ↑ Rensch, Calvin. Oltrogge, David i Rensch, Calvin. Classification of the Oto-Manguean Languages and the position of Tlapanec (en anglès). Summer Institute of Linguistics, 1977, p. 53-108 (Two Studies in Middle American Comparative Linguistics).
