Otos

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Otos
Escut d'Otos
(En detall)
Localització

Localització d'Otos respecte del País Valencià Localització d'Otos respecte de la Vall d'Albaida


Municipi de la Vall d'Albaida
Vista general del poble d'Otos
Vista general del poble d'Otos
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Vall d'Albaida
Ontinyent
Predom. ling. Valencià
Superfície 11,1 km²
Altitud n/d
(màx.:400 )
Població (2008)
  • Densitat
503 hab.
45,32 hab/km²
Coordenades 38° 51′ 15″ N, 0° 26′ 41″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 38.85417 Error de l'expressió: Operador * inesperat">38.85417, Error de l'expressió: Operador * inesperat(i) 38° 51′ 15″ N, 0° 26′ 41″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 38.85417 Error de l'expressió: Operador * inesperat">38.85417, Error de l'expressió: Operador * inesperat
Distàncies 19,4 km de Ontinyent
92,11 km de València
Sistema polític
Nuclis
• Alcalde:

1
Emilio José Mira Quilis (IdPV)
Codi postal 46844
Festes majors del 6 al 8 d'agost
Web

Otos és un municipi valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Taula de continguts

[edita] Localització

A l'ombria del Benicadell trobem el terme municipal d'Otos, el qual s'estén d'una forma estreta i allargada de forma perpendicular a la muntanya en direcció nord - sud.

La seua màxima altitud (1022 m.) se situa en l'Alt del Morral o "Collao", punt que serveix de divisòria administrativa per a un total de quatre termes municipals. Actualment, la cota més baixa s'assoleix al voltant dels 140 m. sobre el nivell del mar en una ubicació bastant llunyana del nucli de població, al bell mig de la Vall Blanca on el riu Albaida acarona el poble de Benissuera i rep les aigües tributàries del riu Missena (hui en dia territori inundable per l'embasament de Bellús).

Per tant, limita amb les jurisdiccions de Muro d'Alcoi i Gaianes (comarca del Comtat) pel sud; Beniatjar i la Pobla del Duc a l'est; Sant Pere d'Albaida i Benissuera per la vessant nord i Montaverner i Bèlgida queden a l'oest.

L'extensió d'aquest terme municipal és d'11,23 km² o, el que és el mateix, de 1124 hectàrees i 59 àrees. La seua forma estreta (no supera en cap lloc el quilòmetre) i allargassada (poc més de 10 km.) també la trobem als veïns municipis de Bèlgida i de Beniatjar, els tres pertanyents a l'antiga jurisdicció del Castell de Carbonera durant l'Edat Mitjana. Responen a una fisonomia bastant semblant, malgrat les diferències paleses tant en la seua forma com en el desenvolupament econòmic i poblacional.

Actualment tots ells estan integrats dins la comarca de la Vall d'Albaida, regida parcialment per la Mancomunitat de Municipis homònima que té la seu a Ontinyent, ciutat de la qual pertanyen judicialment des que en l'any 1960 fóra abolit el partit judicial d'Albaida. I aquesta comarca alhora pertany administrativament a la província valenciana i a la mateixa comunitat autònoma. Del Cap i Casal dista 92,1 km. i 20 fins Ontinyent.

Inusualment trobem que el terme otosí està format per dues porcions de terreny separades entre sí. Una vegada travessada la carretera CV-60 se situa l'antic límit septentrional del terme d'Otos, però transcorreguts al voltant de 50 m en direcció nord, una vegada passada la Casa Alta, on es trobava l'antic molí del Poll que es veia impulsat per la força fluvial del riu Missena, de nou trobem que s'obri el domini otosí entre els territoris belgidans i poblatans, els quals han tingut durant aquest breu tram el riu com a fita, tant física com administrativa. Aquest territori, actualment d'Otos, ocupa les jurisdiccions dels antics poblats moriscs de Torralba i de Missena. El fet que constituïsca un illot separat de l'allargassat cos principal del terme ha ocasionat que en nombroses ocasions al confeccionar mapes, o al modificar les fonts cartogràfiques ja existents per interpretar-les, s'ha adjuntat incorrectament el territori esmentat al terme de la Pobla, al de Bèlgida, a Benissuera o, fins i tot, al del Genovés.

[edita] Història

En el llibre de Repartiment trobem la primera referència escrita d'Otos. La Baronia d'Otos fou jurisdicció territorial adquirida per Cristòfor del Milà i d'Aragó, segon compte d'Albaida en el 1533. En 1574 es desmenbrà de la Parròquia de Bèlgida a la qual pertanyia i se li afegiren les de Carrícola, Torralba i Micena. L'arquebisbe de València Sant Joan de Ribera va eregir en 1574 la Parròquia d'Otos dedicada a Santa Bàrbera , en l'espai de l'antiga mesquita (el temple actual és de 1748). En 1585 en el Padró fet per Sant Joan de Ribera s'assenyalava que hi havia a Otos 50 cases de moriscos i 24 de cristians vells (aprox. 333 hab.). En 1609 amb l'expulsió morisca el poble queda deshabitat i fou repoblat per escriptura otorgada el 17 d'octubre de 1611. El senyoriu d'Otos el tingué el Marqués de Sant Josep. L'edifici més singular del poble és el Palau, començat a construir pel Marqués.

Durant la invasió francesa va tenir un paper destacat el franciscà otosí Francesc Quilis, que va participar en la Batalla del Raboser (27 d'abril de 1812) a Atzeneta on va ser presoner pels francesos i posteriorment afusellat.

En 1815 comença la celebració de les festes patronals en honor a la Puríssima Concepció, als Sants de la Pedra i al Crist de la Fe (qui va fer el seu primer miracle durant la guerra del Francés en 1812).

Durant les guerres Carlines hi van haver uns aldarulls produïts per Leopoldo i Valeriano Martí d'Alfarrasí, però l'Alcalde Francisco Vicente Oliveres Cortell els va expulsar amb l'ajuda dels veïns que els van fer front amb les armes.

Al segle XX comença una època d'esplendor econòmic fruit de la comercialització del raïm i del repartiment de la propietat de la terra, originant-se una burgesía agraria local. La crisi de la fil·loxera de l'any 10 va marcar l'inici de l'emigració cap a l'Argentina, Barcelona i altres territoris europeus. Els anys següents a la Guerra Civil estigueren marcats per la penúria econòmica, migracions que es van vore frenades amb la introducció artesanal de la sarga (forrar garrafes de vidre amb vimet) i amb la proliferiració d'industries tèxtils als municipis veïns, especialment Albaida

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006
562 556 555 534 524 526 520 504 526

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979-1983
1983-1987
1987-1991 Joan Mateu Ferrero PSOE-Gent independent
1991-1995 Vicent Tomàs Sellés PSPV
1995-1999 Vicent Tomàs Sellés PSPV
1999-2003 Vicent Tomàs Sellés PSPV
2003-2007 Emilio José Mira Quilis Entesa
2007-2011 Emilio José Mira Quilis Entesa

[edita] Festes locals

  • Festes Patronals. Celebra les seues festes patronals del 3 al 8 d'agost en honor al Crist de la Fe, la Purísima Concepció i els Sants Abdón i Senén. Aquestes festes, consisteixen en una sèrie d'activitats lúdiques per a totes les edats: setmana esportiva, parc d'atraccions, cavalcada, jocs infantils, sopars populars, concursos, competicions, revetlles, concerts... Així com processons, misses, etc.
Palau del Marqués de Sant Josep (Segle XVIII)
  • Sant Antoni Abad. Se celebren el cap de setmana més pròxim al 17 de gener. En aquest cas, la celebració se centra en el carrer del poble que duu aquest mateix nom "Sant Antoni" en la qual s'organitzen al llarg d'aquest cap de setmana diverses activitats, com poden ser sopars i menjars populars, revetlles, i per descomptat, es munta una gran foguera a la qual el dissabte a la nit se li cala foc i molta gent fa barbacoas amb les brases que s'originen, fins i tot a altes hores de la matinada. En aquesta festa, és clar, també es realitza missa, processó i benedicció dels animals.
  • Festa de "les Cassoletes". Situada el dijous anterior al dimecres de cendra. És tradicional en aquest dia anar-se a menjar "arròs al forn" pel camp, en grups de gent (sobretot mares i nens), i a la tarda. Els nens es disfressen i per tot el poble s'organitza una batalla de farina, que consisteix a anar amb una borsa plena de farina i llançar grapats de farina als adversaris, es denomina tradicionalment "l'enfariná".
  • Festa de Sant Josep. El cap de setmana següent al 19 de març. Aquesta festa se centra en el carrer que duu el seu nom "Sant Josep", la qual s'engalana, i en ella se celebren diverses activitats lúdiques en les quals participa gairebé tot el poble. Un dels actes principals és un tradicional teatre interpretat per la companyia local "La Taleca" que ens mostra diverses obres teatrals i sainets.

A la nit se celebra un multitudinari sopar acompanyat de verbena, i al matí següent una paella gegant de la qual menja gairebé tot el poble, moltes vegades acompanyat per una petita verbena i, per descomptat de postres i productes típics del lloc.

  • Festa de la Purísima. 7 i 8 de desembre. "Festa dels Quintos". Consisteix que els quals antigament anaven a realitzar el servei militar, reunien fons per a realitzar diversos actes: paelles, revetlles... Actualment en vies d'extinció, doncs les noves generacions no es preocupen per conservar aquesta festivitat.

[edita] Escut municipal

Resolució del 12 de juny de 1997: "Escut quadrilonge de punta redona. Partit. En el primer quart, en camp d'or, un arbre amb dues copes, de sinople, amb el tronc del seu color. En el segon quart, en camp de plata un castell del seu color, maçonat de sable i aclarit de plata. Al timbre, corona reial oberta"

[edita] Llocs d'interés

Esglèsia parroquial de la Inmacuŀlada Concepció
  • Palau del Marqués de Sant Josep (Segle XVIII)

El Palau va ser totalment restaurat l'any 2000 després de moltes negociacions l´Ajuntament va poder comprar el Palau a l'ONCE que era l'ultima propietaria de l'edifici. El seu valor arquitectònic i patrimonial es incalculable.

  • Esglèsia parroquial de la Inmacuŀlada Concepció (1724-1748)

Estil neoclàssic-jessuític. Destaquen els frescos dels quatre evangelistes, l'oli de la Santíssima Trinitat (atribuït a Vicente Lòpez), la pica gòtico-renaixentista de pedra calcària, etc.

  • Ermita de la Mare de Déu dels Dolors (segle XVIII)

Del segle XVIII, amb les reformes posteriors com les pintures a al valla sobre les escenes del calvari amb un estil romàntic, la lluminositat de les quals és molt inusual. També el seu retaule major.

  • Castell de Carbonera

Antiga fortalessa àrab, parcialment derruïda, però que encara conserva part de ses muralles, així com la distribució del seu interior. Situat en el paratge conegut com "La Lloma".

[edita] Projectes

  • En construcció:

1. Polígon industrial.

  • De pròxima realització:

1. Asfaltat y eixample de la carretera que uneix el poble amb la carretera l'Olleria-Gandia, que actualment es troba en estat pèsim. 2. Nou coŀlegi públic de'ensenyament primari.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Otos