Ottavio Piccolomini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ottavio Piccolomini
1599 - 1656) (57 anys)
Retrat d'Ottavio Piccolomini
Retrat d'Ottavio Piccolomini
Lloc de naixement: Florència, Florència, 11 de novembre, 1599
Lloc de defunció: Florència 11 d'agost de 1656
Lleialtat: Itàlia Itàlia
Arma/servei: Cavalleria
Rang: Mariscal de camp
Condecoracions: Duc d'Amalfi

Ottavio Piccolomini (Florència, Toscana, 11 de novembre de 1599 - 11 d'agost de 1656 en caure del cavall) Fou un militar italià pertanyent a la família Piccolomini.

Escut de Ottavio Piccolomini Pieri d'Aragona


Duc d'Amalfi, després de servir als exèrcits espanyols a Milà, formà part del regiment enviat a Alemanya en auxili de l'emperador, participà en la Batalla de la Muntanya Blanca i tornà al servei d'Espanya, ingressant el 1627 en l'exèrcit d'Albrecht Wallenstein, on al cap de poc temps ascendí a capità del cos de guàrdia del general alemany.

Es distingí per la seva valentia a la batalla de Lützen (16 de novembre de 1632, mereixent que l'emperador el nomenés mestre general de la Guàrdia i el 1633 general de cavalleria. Causant amb Gallas, Aldringen i Marradas de l'assassinat de Wallenstein de la confiança del qual gaudien. Piccolomini va rebre pels seus bons serveis els dominis de Wallenstein la sobirania de Nachod, 10.000 florins i la dignitat de mariscal.

Arran de la batalla de Nördlingen el 5 de setembre de 1634, avançà successivament, i sota el comandament de Gallas, fins a França, però després se separà d'aquest i passà el 1635 a les Províncies Unides, on, amb unió amb els espanyols, batallà contra francesos i holandesos.

El 1638, elevat a la categoria de comte, derrotà en Pfouquières a Diedenhofen el 1639, arribant al cim de la glòria miitar. En retirar-se Gallas fou cridat al teatre de guerra alemany. El 1640 batalla contra els suecs, menats per Banér, conquistà Höxter, ocupà Freiberg i passà a Moràvia i Silèsia, però arran de la derrota de Leipzig el 2 de novembre de 1642 entra al servei d'Espanya el 1643 i batallà en els Països Baixos contra els suecs i holandesos.

Encarregat de l'alt comandament el 1648 i nomenat mariscal de camp, en el conveni de Nuremberg (1649) fou elevat a general plenipotenciari imperial i anomenat per l'emperador príncep imperial, després d'haver estat afavorit el 1639 pel rei d'Espanya amb el ducat d'Amalfi per a ell i els seus descendents.

El fill[modifica | modifica el codi]

El seu fill Giuseppe Silvio, el Max del Wallenstein de Friedrich von Schiller, fou assassinat pels suecs després de la batalla de Jankau, el 1645, i els seus títols i dominis passaren al seu nebot, Ottavio Eneas Giuseppe, que morí sense successió el 1757.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ottavio Piccolomini