Ottavio Piccolomini
| Ottavio Piccolomini | |
|---|---|
| 1599 - 1656) (57 anys) | |
 Retrat d'Ottavio Piccolomini |
|
| Lloc de naixement: |  , Florència, 11 de novembre, 1599 |
| Lloc de defunció: | Florència 11 d'agost de 1656 |
| País: |  Itàlia |
| Arma/servei: | Cavalleria |
| Rang: | Mariscal de camp |
| Condecoracions: | Duc d'Amalfi |
Ottavio Piccolomini (Florència, Toscana, 11 de novembre de 1599 - 11 d'agost de 1656 en caure del cavall) Fou un militar italià pertanyent a la família Piccolomini.
Duc d'Amalfi, després de servir als exercits espanyols a Milà, formà part del regiment enviat a Alemanya en auxili de l'emperador, participà en la Batalla de la Muntanya Blanca i tornà al servei d'Espanya, ingressant el 1627 en l'exèrcit d'Albrecht Wallenstein, on al cap de poc temps ascendí a capità del cos de guàrdia del general alemany.
Es distingí per la seva valentia a la batalla de Lützen (16 de novembre de 1632, mereixent que l'emperador el nomenés mestre general de la Guàrdia i el 1633 general de cavalleria. Causant amb Gallas, Aldringen i Marradas de l'assassinat de Wallenstein de la confiança del qual gaudien. Piccolomini va rebre pels seus bons serveis els dominis de Wallenstein la sobirania de Nachod, 10.000 florins i la dignitat de mariscal.
Arrel de la batalla de Nördlingen el 5 de setembre de 1634, avançà successivament, i sota el comandament de Gallas, fins a França, però després se separà d'aquest i passà el 1635 a les Províncies Unides, on, amb unió amb els espanyols, batallà contra francesos i holandesos.
El 1638, elevat a la categoria de comte, derrotà en Pfouquières a Diedenhofen el 1639, arribant al cim de la glòria miitar. En retirar-se Gallas fou cridat al teatre de guerra alemany. El 1640 batalla contra els suecs, menats per Banér, conquistà Höxter, ocupà Freiberg i passà a Moràvia i Silèsia, però arrel de la derrota de Leipzig el 2 de novembre de 1642 entra al servei d'Espanya el 1643 i batallà en els Països Baixos contra els suecs i holandesos.
Encarregat de l'alt comandament el 1648 i nomenat mariscal de camp, en el conveni de Nuremberg (1649) fou elevat a general plenipotenciari imperial i anomenat per l'emperador príncep imperial, després d'haver estat afavorit el 1639 pel rei d'Espanya amb el ducat d'Amalfi per a ell i els seus descendents.
El fill [modifica]
El seu fill Giuseppe Silvio, el Max del Wallenstein de Friedrich von Schiller, fou assassinat pels suecs després de la batalla de Jankau, el 1645, i els seus títols i dominis passaren al seu nebot, Ottavio Eneas Giuseppe, que morí sense successió el 1757.
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ottavio Piccolomini |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 44, pàg. 529 ISBN 84-239-4544-8
