Otto Herschmann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:19, 6 oct 2016 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaOtto Herschmann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 gener 1877 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juny 1942 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Sobibor Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortVerí Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótirador, nedador Modifica el valor a Wikidata
Esportesgrima
natació Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivaesgrima Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1912Jocs Olímpics d'Estiu de 1912
1896Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1896 - 100 metres lliures masculins  (medalla d'argent olímpica) Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Competint per Imperi Austríac Imperi Austríac
Jocs Olímpics Anells olímpics
Natació
Plata Atenes 1896 100 metres lliures
Esgrima
Plata Estocolm 1912 Sabre per equips

Otto Herschmann (Viena, 4 de gener de 1877 - Izbica, 14 de juny de 1942) va ser un nedador, tirador, advocat i dirigent esportiu austríac d'origen jueu.[1] Va prendre part als Jocs Olímpics de 1896, a Atenes, els Jocs Intercalats de 1906 i als de 1912 a Estocolm.[2]

Herschmann guanyà la medalla de pla en la prova dels 100 metres lliures dels Jocs Olímpics de 1896, a Atenes. El 1912 tornà a guanyar una medalla de plata, però en aquesta ocasió en la prova de sabre per equips del programa d'esgrima, formant equip amb Richard Verderber, Rudolf Cvetko, Friedrich Golling, Andreas Suttner, Albert Bogen i Reinhold Trampler.

Fou president del Comitè Olímpic Austríac entre 1912 i 1914 i entre 1914 i 1932 ho fou de la Federació Austríaca de Natació.

Durant el període nazi Herschmann fou perseguit per ser jueu. Els nazis el van arrestar a Viena i fou deportat el 1942 cap al camp d'extermini de Sobibor, i posteriorment cap al d'Izbica, on trobà la mort, probablement gasejat.[2][3][4][5][6]

Referències

  1. Joseph M. Siegman. The International Jewish Sports Hall of Fame. SP Books, 1992 [Consulta: 25 març 2013]. 
  2. 2,0 2,1 «Otto Herschmann Olympic Results». sports-reference.com. [Consulta: 5 setembre 2015].
  3. «Otto Herschmann». Jewishsports.net. [Consulta: 26 març 2013].
  4. Paul Taylor. Jews and the Olympic Games: The Clash Between Sport and Politics – With a Complete Review of Jewish Olympic Medalists. Sussex Academic Press, 2004 [Consulta: 25 març 2013]. 
  5. «Archivmeldung: Simmering: Namensgebung für die Otto-Herschmann-Gasse» (en alemany). Wien.gv.at, 11-06-2001. [Consulta: 26 març 2013].
  6. Schaffer, Kay; Smith, Sidonie. The Olympics at the Millennium: Power, Politics, and the Games. Rutgers University Press, 2000, p. 60–62. ISBN 978-0-8135-2820-5.