Otto Wagner

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estació de Viena

Otto Wagner (Penzing, 13 de juliol de 1841 - † Viena, 11 d'abril de 1918) va ser un arquitecte austríac.[1]


En la seva primera època el seu estil es va caracteritzar per la robustesa i la sobrietat clàssica. Més tard va rebre l'encàrrec de l'ampliació de Viena, del com solament va realitzar una part.

Va ser mestre i amic de Adolf Loos, Josef Hoffmann i de J. Olbrich. Va defensar als joves artistes de la Sezession, i es va acostar als seus postulats en obres com les estacions de metro de Viena.

A la construcció de la Caixa Postal d'Estalvis de Viena (1904-1906) es mostra com un autèntic precursor del racionalisme arquitectònic.

Obres[modifica | modifica el codi]

Detall de la Majolikahaus
Vestíbul de la Postsparkasse
Església de Steinhof
  • 1882 Edifici d'habitatges a la Stadiongasse, Viena.
  • 1882- 1884 'Länderbank Austríac, Hohenstaufengasse, Viena.
  • 1886 Mansió wagner I, Viena.
  • 1887 Edifici d'habitatges a la Universitätsstrasse, Viena.
  • 1894 Edifici Zum Anker', Viena.
  • 1894-1900 Estacions del metro de Viena.
  • 1894-1906 Obres al canal del Danubi: Presa de Nußdorf, Molls al canal del Danubi i 'Edifici de control de la Presa de Kaiserbad.
  • 1897-1910 Projecte per a una Acadèmia de Belles Arts, Viena.
  • 1898 Edificis d'habitatges més coneguts com a Majolikahaus, Viena.
  • 1900 Projecte per a una Galeria d'Art Modern, Viena.
  • 1902 Oficina de telégrafs del periòdic Die Zeit', Destruïda. Viena.
  • 1902-1904 Església a Steihof, Viena.
  • 1903-1912 Caixa Postal d'Estalvis, Viena.
  • 1905 Projecte per a un palau de la Pau, La Haia.
  • 1908 Clínica per a malalts de lupus, Viena.
  • 1909-1911 Edificis d'habitatges a la Neustifgasse i Döblergasse, Viena.
  • 1912 Projecte per a un Museu Municipal de l'Emperador Francecs Josep, Viena.
  • 1912 Mansió Wagner II, Viena.
  • 1910-1911,1913 Hotel Wien Projecte no realitzat, Viena.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.301. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 de desembre de 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]