Otto de Freising
Otó de Freising, Otó de Frisinga o Otto de Freising (cap a 1114 - 1158) va ser un bisbe i cronista alemany.
Taula de continguts |
Biografia[modifica]
Nascut entre 1111 i 1114, va ser el cinquè fill de Leopold III (de la casa de Babenberg), marcgravi d'Àustria, i de la seva segona esposa Agnès, filla de l'emperador Enric IV. A través del primer matrimoni d'Inès amb Frederic I, duc de Suàbia, Otó és mig germà de l'emperador Conrad III i oncle de l'emperador Frederic I Barba-roja.
En 1126, sent molt jove, va ser elegit prebost del capítol de canonges de Klosterneuburg, prop de Viena.
Després va estudiar teologia a París i el 1132 va entrar a l'ordre cistercenc. Malgrat la seva poca edat va ser elegit abat de l'Abadia de Morimond a Borgonya cap a 1136-1138 i poc després bisbe de Freising (Baviera). Allà es dedicà a reformar la vida monàstica i introduí a Freising l'estudi d'Aristòtil.
El 1147 va participar en la desastrosa Segona Croada amb Conrad III, quedant al comandament d'un cos d'exèrcit. Tot i que aquest és delmat durant la marxa per Anatòlia, va aconseguir arribar a Jerusalem i tornar cap a 1148 o 1149.
Va gaudir del favor del successor de Conrad, Frederic I Barba-roja, a qui va acompanyar a Itàlia el 1154 per a la seva coronació a Roma.
En 1158 es va traslladar a França per un capítol general de l'ordre cistercenc, viatge durant el qual va visitar la seva antiga abadia de Morimond, on va caure malalt, i hi va morir el 22 setembre 1158.
Obres[modifica]
És autor de dues obres històriques:
- La Chronica sive Historia de duabus civitatibus (Crònica o història de les dues ciutats) és una obra històrica i filosòfica en vuit llibres, que segueix a sant Agustí d'Hipona i a Orosi, i en què es parla d'un rei cristià nestorià a l'Orient anomenat el Preste Joan (és el primer esment escrit d'aquesta figura).
- Més coneguda és la seva Gesta Friderici Imperatoris (Fets de l'emperador Frederic), escrita a petició d'aquest.
Bibliografia[modifica]
- Thierry Dutour, La ciudad medieval. Orígenes y triunfo de la Europa urbana, p. 57. — Paidós, Buenos Aires, 2005. ISBN 950-12-5043-1
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otto de Freising |
