Otxarkoaga-Txurdinaga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ubicació d'Otxarkoaga-Txurdinaga

Coord.: 43° 15′ 30″ N, 2° 54′ 10″ O / 43.25833,-2.90278 Otxarkoaga-Txurdinaga és un districte de Bilbao, que comprèn els barris d'Otxarkoaga i Txurdinaga. Té una superfície de 38,99 kilòmetres quadrats i una població de 29.140 habitants (2007).[1] Limita al nord amb Derio i Zamudio, a l'oest amb el districte d'Uribarri, al sud amb el de Begoña i a l'est amb Etxebarri.

Història[modifica | modifica el codi]

Històricament aquests dos barris formaven part de l'elizate de Begoña. S'hi conreava vinya per a la fabricació de txacolí, i d'aquest fet prové un dels gentilicis comuns per als begoñesos, Matxorris, provinent de Mahats (raïm) + orri (fulla).

Si bé Otxarkoaga i Txurdinaga formen part del mateix districte, històricament han estat dos barris diferenciats.[2] El primer es va construir en la dècada dels 60 per acollir els barraquistes que poblaven les faldilles de les muntanyes que envolten Bilbao, mentre el disseny de Txurdinaga obeeix a un urbanisme i serveis més acurats, amb habitatges més amplis i en alguns casos aixecats per cooperatives formades per treballadors del mateix gremi. A més, la construcció vertical ha permès dotar aquest barri bilbaí de parcs amplis i una de les majors zones verdes de Bilbao: el parc d'Europa, obert el 1988.

Evolució demogràfica (1987-2004)
Any Població

1987 26.696
1988 27.025
1989 27.180
1990 27.751
1991 27.741
1992 28.071
1993 28.341
1994 29.297
1995 29.215
1996 30.167
1997 30.356
1998 30.479
1999 30.275
2000 29.965
2001 29.771
2002 29.590
2003 29.770
2004 30.010
2005 29.690

La construcció d'Otxarkoaga va ser, a més, objecte de la realització d'un curtmetratge dirigit per Jordi Grau i Solà i titulat "Ocharcoaga";[3] que va ser restaurat i estrenat al Teatre Arriaga de Bilbao i al centre cívic del barri el 2008.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Com que és un districte eminentment residencial es troba fora dels circuits turístics habituals de Bilbao i no té atractius per al visitant. En qualsevol cas, un dels llocs més freqüentats pels veïns és el parc d'Europa, pulmó verd de la zona, on s'erigeix ​​un monument en record del polític gallec Alfonso Daniel Rodríguez Castelao. A Txurdinaga s'hi troben els jardins de Leah Hanning, en honor a aquesta parlamentària laborista que, durant la Guerra Civil Espanyola, va treballar perquè el Regne Unit acollís més de 4000 nens i nenes que escapaven del conflicte bèl·lic.[4]

Txurdinaga en primer pla i Otxarkoaga-edificis de color clar-al fons

El mateix barri d'Otxarkoaga pot resultar atractiu per a persones interessades en l'arquitectura i urbanisme de l'època desenvolupista. El 2008 Rufino Basañez, Julián Larrea i Esteban Gárate van ser guardonats amb el Premi Habitatges Municipals de Bilbao per la seva participació, entre altres projectes, en la construcció del polígon d'Otxarkoaga.[5] Endemés, un any abans, en 2007 el bloc de viviendes socials del número 14A de l'avinguda Jesús Galíndez, obra dels arquitectes Sandra Gorostiza i David Torres, fou premiat pel Col·legi Oficial d'Arquitectes Basco-Navarrès.[6]

El punt d'unió d'ambdós barris és la intersecció entre les avingudes Jesús Galíndez, Pau Casals i Doctor Ornilla, una antiga cruïlal de carrers que ha estat transformada en uns petits jardins i plaça, amb jocs de llum i aigua, adoptant una solució arquitectònicament interessant per al talús que plana sobre l'espai públic.[7] Aquest projecte, obra de l'estudi ACXT, ha estat objecte de reconeixement per part dels mitjans especialitzats, fins i tot internacionals.[8]

La reforma del talús, una obra de 5 milions d'euros i 35 mesos de feina, fou inaugurada el 5 de maig de 2009 per l'alcalde Iñaki Azkuna.[9] Aquest mateix any més aquest projecte va quedar semifinalista de la V Biennal Europea de Paisatge de Barcelona i va ser nominat als premis enorme d'arquitectura.

A més, el barri d'Otxarkoaga compta amb un monument en honor a Karl Marx i a Vladímir Lenin a la plaça Kepa Enbeita.

El districte 3 fa frontera amb la Muntanya Avril, zona ideal per al senderisme en què, a través de diverses rutes, poden observar diferents vistes sobre els barris de Txurdinaga i Otxarkoaga, així com el mar des d'algun dels seus berenadors.

Avinguda Txomin Garat.
Plaça Kepa Enbeita "Urretxindorra", a Otxarkoaga
Avinguda Gabriel Aresti, a TXurdinaga
Monument a Karl Marx (esquerra) i Vladímir Lenin (dreta) al barri d'Otxarkoaga.
Vista parcial d'Otxarkoaga.

Transport[modifica | modifica el codi]

Aquest districte està connectat amb la resta de la ciutat, mitjançant el servei d'autobusos urbans de Bilbao (Bilbobus), interurbans (Bizkaibus), i els taxis.

Carrils-bici[modifica | modifica el codi]

El 2009 l'Ajuntament de Bilbao procedirà a habilitar 6,6 km de carril-bici al districte 3.[10] D'aquesta manera els veïns podran traslladar amb bicicleta fins als principals punts del barri, així com a l'estació de metro i ferrocarril de Bolueta.

L'únic punt de préstec gratuït de bicicletes del districte és al costat del centre cívic d'Otxarkoaga.

Línies d'autobús[modifica | modifica el codi]

Línia Recorregut Freqüència (minuts)
03 Plaza Circular - Otxarkoaga 10´
13 San Ignazio - Txurdinaga 12´
30 Txurdinaga - Miribilla 15´
34 Otxarkoaga - Santutxu 30´
38 Otxarkoaga - Termibús 15´
43 Garaizar - Santuchu 30´
G2 Otxarcoaga - Plaza Circular 30´
A-3631 Bilbao - Galdakao per Begoña 20´
A-2321 Santutxu - Euskal Herriko Unibertsitatea per autopista 30´

Metro[modifica | modifica el codi]

Està previst que en 2012 entri en servei la nova Línia 3 del metro de Bilbao, que comptarà amb dues estacions al districte.[11] Una a Otxarkoaga, sota la plaça Kepa Enbeita i la segona a Txurdinaga, als jardins de Garai. Aquesta nova infraestructura permetrà als veïns d'Otxarkoaga i Txurdinaga arribar en menys de 10 minuts al centre de Bilbao. Fins aleshores, l'entrada al metro més propera és la del carrer Zabalbide, que correspon a l'estació de Santutxu.

Pel que fa al ferrocarril, l'estació més propera és la de Bolueta, per la qual passen trens amb destinació Bermeo i Sant Sebastià, passant per Durango.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]