Ouessant
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
Finisterre Districte de Brest Cantó d'Ouessant |
||
| Superfície | 15,58 km² | ||
| Altitud | n/d | ||
| Població (2006) • Densitat |
857 hab. 55,01 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Codi postal | 29242 |
||
| Codi INSEE | 29155 |
||
| Web | |||
Ouessant (Eusa en bretó) és una comuna del departament de Finisterre, en la regió de Bretanya, França. Es troba situada sobre la illa del mateix nom, a 20 km de la costa continental.
Taula de continguts |
[edita] Generalitats
L'illa tot just té 857 habitants, una superfície de 15,58 km² i una densitat de 59,8 hab./km². El seu punt més elevat es troba a 61 m.
[edita] Geografia
És la setena illa més gran de França. Fa 8 km de llarg per 4 km d'ample. És la terra habitada més occidental de França metropolitana. Té forma de pinça de cranc, doncs a l'Oest la illa es divideix en dues puntes: la Punta de Pern i la Punta de Feuntenvelen, al voltant de la Badia de Lampaul.
A l'est l'únic lloc accessible per mar és la Badia del Stiff. La illa està separada de l'Arxipèlag de Molène per l'Estret de Fromveur, que presenta ràpids corrents marines que poden arribar fins a 10 nusos de velocitat i 60 m de profunditat. Està envoltat de diverses illes, com el Illot de Keller al Nord. Ouessant marca tradicionalment l'entrada Sud del Canal de la Mànega.
[edita] Demografia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
[edita] Història
Es va separar del continent per fi de l'última era glacera. Va estar habitada ja des de l'any 1500 aC. Després la majoria dels homes solien partir amb l'exèrcit al mar, pel que es va anomenar "la illa de les dones". Els seus habitants gairebé no paguen impostos i han rebut alguns premis per la seva capacitat de socors als nàufrags.
[edita] Atraccions
Forma part del Parc Regional Natural de Armorique. Presenta gran varietat d'ocells, alguns en perill d'extinció, i una poblada colònia de conills. A causa dels seus vents no existeixen boscos sobre la illa. Existeixen diversos fars sobre la illa: el far de Stiff; el far de Créac'h, el més potent del món; els fars de l'Egua, de Kereón i de Nividic; i la torre de control marítim de la zona, dotada amb els últims avanços tecnològics.
[edita] Administració
| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 1790 - 1792 | Michel Bon | |
| 1792 | Auguste Bruno de la Salle | |
| 1849 - 1865 | Joseph-Marie Le Louet | |
| 1865 - 1866 | Louis-Marie Malgorn | |
| 1866 - 1878 | Adolphe Belain La Motte | |
| 1878 - 1884 | Jean-Louis Stéphan | |
| 1884 - 1914 | Jean-Marie Malgorn | |
| 1914 - 1919 | Hippolyte Malgorn | |
| 1919 - 1927 | Paul Cain | |
| 1927 - 1935 | Paul Stéphan | |
| 1935 - 1940 | Jean-Louis Le-Breton | |
| 1940 - 1944 | Jean-Marie Creac’h | |
| 1944 | Jean Masson | |
| 1944 - 1945 | Alphonse Jacob | |
| 1945 - 1951 | Jeanne Berthelé | |
| 1951 - 1965 | François Lucas | |
| 1965 - 1983 | Marcel Ticos | |
| 1983 - 1989 | Paul Vaillant | |
| 1989 - 1995 | Michelle Malgorn | |
| 1995 - | Denis Palluel | PS |

