Oujda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Oujda
وجدة
Bandera d'Oujda
(En detall)
Localització
Oujda situat respecte Marroc
Oujda
Localització d'Oujda al Marroc
Mesquita Mohammed V
Mesquita Mohammed V
Estat
• Regió
• Província
Marroc Marroc
l'Oriental
Oujda-Angad
Superfície 76,5 km²
Altitud 450 msnm
Població (2004)
  • Densitat
400.738 hab.
5.238,41 hab/km²
Coordenades 34° 41′ 12″ N, 1° 54′ 41″ O / 34.686666666667°N,1.9113888888889°O / 34.686666666667; -1.9113888888889Coord.: 34° 41′ 12″ N, 1° 54′ 41″ O / 34.686666666667°N,1.9113888888889°O / 34.686666666667; -1.9113888888889
Codi postal 60000
Web

Oujda (en àrab وجدة, Wajda) és la capital de la regió de l'Oriental del Marroc, situada a l'extrem oriental del Rif. La ciutat està a 15 km de la frontera oest d'Algèria i a uns 60 km del mar Mediterrani. A 115 km a l'oest se situa Melilla, el que li permet fer el paper de encreuament de rutes entre Europa i Àfrica.[1] És la vuitena ciutat del Marroc.

Història[modifica | modifica el codi]

Mauretània i Numídia
Jugurta

Història antiga[modifica | modifica el codi]

Hi ha restes d'activitat humana a les grutes de la rodalia; s'han trobat sílex, puntes, raspadors, etc. A la comarca de Sedd i la confluència de l'uadi Nachef amb el uadi Isly hi ha restes neolítiques. Entorn de Oujda i Taourirt hi ha alguns túmuls amazics de formes variades, caracteritzats per la pobresa del mobiliari: restes d'ossos humans, perles, peces de cuiro, puntes de llança, etc. Un dolmen fou descobert el 1884 per Charles Vilain a les terres dels Ayt Iznassen[2]

Segons els historiadors, Oujda seria la Lanigare esmentada per Claudi Ptolemeu, o la Stabulum regis situada a l'oest de Nigrensis (Tafna). Abans de l'arribada dels romans, les poblacions a l'est del Muluya pertanyien al regne dels Massesils (llatí massaesyli). Segons el romà Sal·lusti, el riu Mulucca (modern Muluya) separava el regne de Jugurta, rei de Numídia, del de Boccus I, rei de Mauritània; el "castellum de Melwiya" seria el Jebel Mahsseur situat a 20 km al sud d'Oujda. Algunes tradicions locals mantenen un record de Roma: una de les fraccions de la tribu dels Ayt Iznassen s'anomena al-Bakia i diu ser descendent dels conqueridors romans.

Les persecucions antisemites dels visigots i de Justinià van encaminar molts jueus cap a la regió però ja abans, a partir del segle II, el judaisme es va estendre per la zona i s'hi van establir clans semi-nòmades alguns dels quals eren jueus o en vies de ser-ho. A l'antiguitat tardana (segle VI?), la comarca estava formada per nombrosos pobles i segons l'historiador Abu Hamid al-Ghazali aquests pobles estaven habitats per cristians, sota el rei al-Ablak al-Fortas (l'albí tinyós).

Fundació[modifica | modifica el codi]

La ciutat d'Oujda fou fundada per Ziri Ibn Atiyya, cap berber maghrawa del grup dels zenetes; quan els zenetes foren refusats del Maghreb central i l'Aures (d'on eren originaris)[3] cap a l'oest pels sanhadja, els maghrawa es van declarar a favor del califa de Còrdova i el seu cap Ziri ibn Atiyya va rebre permís per ocupar la regió de Fes i va rebre del califa omeia el comandament dels dos Maghrebs, però com que no se sentia segur a la ciutat i es volia acostar al Maghreb central d'on venia la seva tribu, va fundar Wadjda (994) a la plana dels Angads, prop de la font de Sidi Yahya i de muntanyes que, en cas necessari, li podien servir de refugi. Va instal·lar al lloc una guarnició i en va donar el govern a un parent. La ciutat fou durant vuitanta anys la seu de l'emirat maghrawa de Fes i a poc a poc va agafar importància per estar entre dos rutes comercials: la via nord-sud de la mar a Sigilmasa i l'oest-est de Fes a l'orient. Aquesta situació estratègica la va exposar a diverses invasions destructives durant la seva història.

Dinasties dels almoràvits i dels almohades[modifica | modifica el codi]

Yussuf Ibn Taixfín es va apoderar d'Oujda el 1081. Vers 1144 va caure en mans d'Abd-al-Mumin ibn Alí el califa almohade. Sota Muhàmmad an-Nàssir (1198-1211) es van construir fortificacions a la ciutat. L'establiment d'un poder fort dels abdalwadites a Tlemcen el 1236 i l'enfonsament almohade a partir del 1248 va convertir a Oujda en un lloc de frontera.[4]

Dinasties abdalwadita, marínida i saadita[modifica | modifica el codi]

Jamaa l-kebir, la mesquita més antiga de la ciutat

El 1271 el marínida Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq (1258-1286) va derrotar al abdalwadita Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan (1236 - 1283) prop d'Oujda i va destruir la ciutat. El 1296, el marínida Abu-Yaqub Yússuf (1286-1307) va fer destruir les fortificacions però va restaurar les parts en ruïnes i va construir un palau i una mesquita i va començar el primer setge de Tlemcen, que va durar 8 anys. El 1314, el marínida Abu-Saïd Uthman ibn Yaqub (1310-1331) va atacar la ciutat però fou refusat, seguint no obstant el seu camí cap a Tlemcen. El 1335 fou conquerida per Abu-l-Hàssan Alí (1331-1348) i desmantellada. En poder dels marínides, la ciutat fou atacada per tribus àrabs lleials als abdalwadites.

Segles XVI a XIX[modifica | modifica el codi]

Entre els segles XVI i XIX la ciutat fou teatre de diversos esdeveniments en el marc de la rivalitat entre els sultans del Marroc i els otomans d'Alger. Oujda fou part del Marroc en els moments en què l'estat era fort però, en la debilitat o les guerres civils, era agregada a la província de Tlemcen sota domini otomà. Mulay Ismail (1672-1727) va establir sòlidament durant el seu regnat el poder marroquí (1692) i hi va establir àrabs del sud de Marràqueix. Les defenses de la vila foren reforçades i es van crear diverses kasbes a l'entorn. Les tribus de la plana foren organitzades però, a la seva mort, els otomans van retornar. El 1795 una columna xerifiana va prendre possessió de la ciutat i s'hi va instal·lar un amil (prefecte).

Protectorat francès del Marroc[modifica | modifica el codi]

A partir del segle XIX, Oujda fou amenaçada per la presència francesa a Algèria. Després de la batalla d'Isly (1844) els francesos van ocupar Oujda en revenja per l'ajut del sultà a l'emir Abd al-Kader. Els francesos hi van tornar el 1857 i encara hi eren el 1859. La van ocupar definitivament el març de 1907, cinc anys abans de l'establiment del protectorat. El nom Oujda (a vegades transcrit Oudjda i per error Oudja) va ser declarat l'únic oficial en lloc de Wadjda o Wajda, i anys després confirmat pels marroquins. El 1910 tenia 6.466 habitants (Melilla tenia aleshores, el 1908, 12.000 habitants).

Època moderna[modifica | modifica el codi]

Des de 1907, fou base de la Legió Estrangera i va servir de base per la conquesta del Marroc. També es va fundar una estació ferroviària per a mercaderies que fou la segona del Marroc després de la de Casablanca. El 1936 tenia 34.500 habitants, en gran part francesos "pieds-noirs" vinguts d'Algèria. La colònia jueva era considerable i dominava el 30% de les empreses, però va emigrar a Israel entre 1948 i 1955. El 1951, va arribar als 80.000 habitants, amb dos terços de marroquins i un terç d'algerians, d'origen francès o espanyol, que van créixer durant la guerra de la independència algeriana (1954-1962). La Legió va abandonar el Marroc el 1956.

Va patir dels tancaments de frontera quan les relacions es van tensar almenys tres vegades amb l'Algèria. El 28 d'agost de 1994 es va tancar la frontera per darrer cop; en aquest any tenia 352.000 habitants.

Altres dades[modifica | modifica el codi]

Hi va néixer Abdelaziz Bouteflika, president d'Algèria.

El seu aeroport s'anomena Oujda-Angads (codi IATA: OUDcodi OACI: GMFO).

Hi té la seva seu la Universitat Mohammed I.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Maroc : géographie, population villes, climat, pib pnb, devise, drapeau, économie, tourisme
  2. http://webserver1.univ-oujda.ac.ma/CURA/photos%20dolmens.htm
  3. Ibn Khaldoun, Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale, traduit par William Mac- Guckin De Slane, Édition Berti, Alger 2003
  4. Ibn Khaldoun, histoire des Berbères, ed Berti, Alger, 2003.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oujda