Ovide Decroly

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ovide Decroly (Ronse, 23 de juliol del 1871 - Uccle, 10 de setembre del 1932) va ser un metge i psicopedagog belga, pioner de la pedagogia biològica i psicològica moderna. Els centres d'interès i la globalització corresponen respectivament a aquests camps de la pedagogia.

Estudià medicina a Gant i amplià els seus estudis a Berlín i París. Va començar la seva activitat professional amb nens retardats mentals i el 1907 inclogué en el seu camp d'acció els infants psíquicament normals a l'École de l'Ermitage.

La seva influència ha estat determinant tant al seu país, com a la resta del món.[1]

Metodologia[modifica | modifica el codi]

Principis Decrolyans[2][modifica | modifica el codi]

  1. “L’infant viu en un canvi perpetu, les seves possibilitats d’adquisició, d’abstracció i de generalització, d’emotivitat i de sentiment, d’iniciativa i d’energia, de resistència i de força de caràcter, s’obren, es desenvolupen, creixen d’una manera desigual, ondulatòria, no paral·lela, tal com ho fan les seves aptituds físiques, si no més”.
  2. “L’escola s’ha d'adaptar a l’infant. La seva primera tasca és observar-lo”.
  3. “És absurd de voler preparar a la vida social de demà amb procediments que convenien a la societat d’ahir”.
  4. “L’obra de l’educació més que tota altra obra humana ha de ser àgil i capaç d’evolució”.
  5. “La tasca de l’escola no és ensenyar a llegir, escriure, calcular, que són coses secundàries, sinó de fer viure l’infant, de fer-lo esdevenir un home”.
  6. “Ensenyar a observar amb precisió els fets naturals més importants, ensenyar a treure de l’observació conceptes generals, afavorir l’exteriorització d’allò que els conceptes determinen, tals són les finalitats de l’escola”.
  7. “Per a realitzar el seu comès l’escola ha d’ésser un mitjà on l’infant s’iniciï, a poc a poc, en les activitats i responsabilitats materials i socials de la vida real”.
  8. “L’infant, en lloc de rebre passivament una successió de nocions previstes, ha de participar directament i activament en l’elaboració d’aquestes nocions. Contribuir a la recerca de documents, a la confecció del material, a l’experimentació, a la descoberta. Res del mestre que parla, mentre els infants escolten, sinó col·laboració estreta, durant el curs de la qual l’infant aprèn a actuar”.
  9. “Per a cultivar l’activitat cal afavorir al màxim la intervenció d’aptituds motrius proporcionant els diversos utillatges, apropiats a l’edat, el sexe i als interessos i recursos locals, organitzant tot un ambient per a facilitar el maneig dels diversos materials i afavorir els assaigs”.
  10. “Aquests principis impliquen d’una part l’estudi de l’infant en ell mateix, i, de l’altre, les necessitats de la societat”.
  11. ”L’infant és un ésser social, l’escola ha d’ésser concebuda de tal manera que afavoreixi l’eclosió i el desenvolupament de les tendències socials de l’individu”.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Les mesures de la intel·ligència del nen.
  • Fets de psicologia individual i la psicologia experimental. 1908
  • El tractament i educació dels nens deficients. 1915
  • Cap a l'escola renovada, una primera etapa amb observacions aplicables al Perú: classificació dels escolars, programa de les idees associades, mètode dels centres d'interès. 1921
  • Funció de globalització. 1923
  • La llibertat de l'educació. 1925
  • L'evolució de l'efectivitat. 1927
  • La pràctica dels tests d'intel·ligència. 1928
  • Problemes de la psicologia i la pedagogia (Actualitats pedagògiques). 1929
  • La funció de la globalització i altres escrits. 1929
  • La pràctica dels tests mentals: De O.Decroly i R.Buyse. Volum 7, Núm. 1 d'Enciclopèdia d'educació. 1930
  • El desenvolupament del llenguatge parlat en el nen. 1930
  • El joc educatiu: iniciació a l'activitat intel·lectual i motriu. 1930
  • El Doctor Decroly a Colòmbia. 1932
  • Études de psychogenèse 1932
  • La iniciació a l'activitat intel·lectual i motriu pels jocs educatius: contribució a la pedagogia dels nens i dels irregulars. 1930
  • Les aplicacions americanes de la psicologia a l'organització humana i a l'educació. 1937

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 26.
  2. «Escola Decroly» (en català). [Consulta: 24/11/2014].

Vegeu-ne també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ovide Decroly Modifica l'enllaç a Wikidata