Ovidi Montllor i Mengual
| Ovidi Montllor | ||
|---|---|---|
 |
||
| Dades biogràfiques i tècniques | ||
| Nom de naixement | Ovidi Montllor i Mengual | |
| Naixement | 4 de febrer de 1942 | |
| Lloc d'origen |  Alcoi País Valencià |
|
| Defunció | 10 de març de 1995 (als 53 anys) | |
| Gènere(s) | Nova cançó, Cinema valencià | |
| Ocupació | Cantant i Actor | |
| Instruments | veu i guitarra | |
| Artistes relacionats | Toti Soler | |
|
|
||
| guitarra | ||
Ovidi Montllor i Mengual, conegut artísticament com a Ovidi Montllor (Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de març de 1995[1]), fou un cantautor valencià de la Nova Cançó i actor amb una extensa trajectòria professional que comptà amb més de vint àlbums editats i amb la participació en més de mig centenar de pel·lícules.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia i trajectòria professional
La seua carrera professional va començar amb el grup de teatre La Cazuela d'Alcoi, i des de 1966, a Barcelona, en el moviment de Teatre Independent. A partir del 1968, començà a interpretar poemes musicals d'autors com Vicent Andrés Estellés, Salvat-Papasseit o Salvador Espriu, entre d'altres. Açò, més tard, el relacionaria amb la Nova Cançó, un moviment artístic musical que va nàixer durant el franquisme i que pretenia impulsar la llengua catalana mitjançant un llenguatge reivindicatiu.
En 1974, la seua carrera com a cantant i actor de teatre va fer un gir cap al cinema degut a la proposta de Francesc Betriu per a participar en el film Furia española. I un any després participà a Furtivos, dirigida per José Luis Borau, un film que va haver de lluitar contra la censura i que aconseguí un gran èxit entre el públic i la crítica, que mostrà una opinió favorable.
Després de l'èxit d'aquestes dues pel·lícules el futur d'aquest actor novell semblava esperançador, però les seues següents interpretacions no gaudiren del mateix èxit. D'ahí que la seua carrera com a actor de cine semble no haver rebut el reconeixement que mereixia després de la seua brillant aparició repentina a la gran pantalla.
A partir de protagonitzar Furtivos, procurà buscar un perfil interpretatiu que el desvinculara del paper d'aquesta pel·lícula. Ell considerava que per a aprendre a ser actor calia no rebutjar ninguna oportunitat, de manera que li permetera aprendre i madurar com a tal. La història de Furtivos em va marcar un tipus de personatge que altres directors intentaren seguir. M'enasillaren i els guions que rebia eren les segones i terceres parts de la pel·lícula de Borau. Com la cançó està funcionant, jo destrie i seleccione molt la meua aparició en la pantalla. Després m'arrepentí perquè el temps m'ha demostrat que treballant és l'única forma en que u aprén, i treballar en cine és difícil [2]
En quinze anys, l'Ovidi, va rodar tres o quatre pel·lícules per any treballant amb tots els directors que li oferien un paper en el seu llargmetratge: Imanol Uribe, Antonio Drove, Jaime Camino, Josep Maria Forn, Luis Cortés, Jordi Bayona, Eloy de La Iglesia, Jaime de Armiñan, etc.
La seua trajectòria com a actor va ser mereixedora de premis com el guardó del Festival Valencià o el premi d'interpretació del Festival de Cartagena de las Indias, per la pel·lícula Soldados (1977) d'Alfonso Ungría.
L'any 1994 va ser nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de València.
L'any 1995 moria a Barcelona a conseqüència d'un càncer d'esòfag. Cinc mesos abans, el seu poble natal (Alcoi) li havia tributat un emotiu homenatge.
Va militar al PSUC i posteriorment al Partit dels Comunistes de Catalunya fins a la seva mort el 10 de març de 1995 a Barcelona.
[modifica] Discografia
[modifica] Els discos editats
- Ovidi Montllor 1968
- Ovidi Montllor 1969
- Ovidi Montllor 1971
- Un entre tants 1972
- Crònica d'un temps 1973
- A Alcoi 1974(Reeditat i digitalitzat per Picap 2008)
- Salvat Papasseit per Ovidi Montllor 1975(Reeditat i digitalitzat per Picap 2007)
- Ovidi Montllor a l'Olympia 1975 (Reeditat i digitalitzat per Picap 2008)
- Lluita i compromís 1976
- De manars i garrotades 1977. Publicat Edigsa,[3] i està composat poemes musicats de Joan Salvat-Papasseit i de Vicent Andrés Estellés. Actualment reeditat i digitalitzat per Picap 2008
- Dies i hores de la nova cançó 1978
- Bon vent i barca nova 1978
- Ovidi Montllor diu Coral romput 1979
- 4-02-42 1980
- Junts 1981
- Temps i cançons. 1976-1981 1981
- 20 anys de cançó al País Valencià 1981
- Quart creixent 1990
- Rosa perduda 1992
- Cançons per la Trapa 1994
- Ovidi Montllor... per sempre 1995
- No nos moverán (recuerdos de una transición)
- Ovidi Montllor. Antologia 1995
[modifica] Les seues peces musicals més populars
- La samarreta
- La fera ferotge
- Homenatge a Teresa
- Va com va
- Perquè vull
- L'escola de Ribera
- La cançó del cansat
[modifica] Filmografia
- Furia española (Francesc Betriu) 1974.
- Furtivos (José Luis Borau) 1975.
- La siesta (Jorge Grau) 1976.
- La ciutat cremada (Antoni Ribas) (1976)
- La oscura historia de la prima Montse (Jordi Cadena) 1977.
- La portentosa vida del Pare Vicent (Carles Mira) 1977.
- Soldados (Alfonso Ungria) 1977.
- Companys, procés a Catalunya (Josep M. Forn)1978.
- La verdad sobre el caso Savolta (Antonio Drove) 1978.
- La Sabina (José Luis Borau) 1979.
- La campanada (Jaime Camino) 1979.
- El nido (Jaime de Armiñán) 1979.
- Con el culo al aire (Carles Mira) 1980.
- Viaje al más allá (Sebastián d'Arbó) 1980.
- Los embarazados (Joaquín Coll Espona) 1980.
- Sexo sangriento (M. Esteba Gallego) 1981.
- Putapela (Jordi Bayona) 1981.
- Te quiero, te quiero (Luis Cortés) 1981.
- La fuga de Segovia (Imanor Uribe) 1981.
- Héctor (Carlos Pérez Ferré) 1982.
- El fascista, doña Pura y el follón de la escultura (Joaquín Coll espona) 1982.
- El pico (Eloy de la Iglesia) 1983.
- El invernadero (Santiago Lapeira) 1983.
- Escapada final (Scapegoat. Carlos Benpar/Carlos Benito) 1983.
- Que nos quiten lo bailao (Carmen Mira) 1983.
- Fuego eterno (José Solivellas) 1984.
- Teo el pelirrojo (Paco Lucia) 1985.
- Un, dos, tres... eisaïmades i res més 1985.
- La especialidad de la casa (Manuel Lombardero) 1986.
- Material urbano (Jordi Bayona) 1987.
- El aire de un crimen (Antonio Isasi Isasmendi) 1988.
- Gran sol (Ferran Llagostera) 1988.
- Amanece, que no es poco (José Luis Cuerda) 1988.
- Un negre amb un saxo (Francesc Bellmunt) 1988.
- El río que nos lleva (Antonio del Real) 1989.
- Gran Sol 1989.
- La Banyera 1989.
- El acto 1989.
- Monte bajo (Julián Esteva Riera) 1990.
- La teranyina 1990.
- Perfidia 1991.
- El llarg hivern (Jaume Camino) 1992.
- Blue Gin (Santiago Lapeira) 1992.
- Els savis de Vilatrista 1992.
- Agència de viatges 1993.
- Una gloria nacional 1993.
- Truhanes 1993.
[modifica] L'Ovidi se'n va a Palau
Entre els homenatges que se li han fet a l'Ovidi cal destacar el que es va celebrar el 15 de maig de 2006 al Palau de la Música Catalana. Organitzat per l'Assemblea Ateneu La Torna de Gràcia i la discogràfica catalana Propaganda pel fet. Aquest homenatge va comptar amb les intervencions de Vicent Partal, Alfred Lucchetti, Oleguer Presas, Isabel-Clara Simó, Pep Riera, Gabriela Serra, Toni Miró, Arcadi Oliveres, entre d'altres. Els músics que van participar són: Toti Soler, Llúcia Vives, Toni Xuclà, Jordi Vidal, Materrània, Biel Mesquida, Miquel Gil, Lidia Pujol, Tunez i Sesé, Obrint Pas, Verdcel, Feliu Ventura, Al Tall, Safanòria, i Poetristes (banda liderada per en Titot), la Fera Ferotge (banda que interpreta peces de Montllor, formada per membres d'Inadaptats).
[modifica] Referències
- ↑ http://www.vilaweb.cat/noticia/3700195/20100310/ovidi-montllor-20.html
- ↑ 2,0 2,1 L'Ovidi. 1a edició. Edicions 3i4, 2002.
- ↑ L'Ovidi. Núria Cadenas. p.293. Editorial 3i4. Barcelona, 2002
- ↑ Historia del cine valenciano. Editorial Prensa Valenciana, pàgines 219-220.
- ↑ «Ovidi Montllor».
