Oxigenoteràpia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'oxigenoteràpia és el conjunt d'activitats que permeten introduir oxigen al pacient com a tractament transitori d'una patologia, generalment respiratòria. Aquest tractament pot ser administrat en algunes malalties com les pulmonars, fractures de costelles, després d'una lesió diafragmàtica, etc.

L'objectiu és elevar la concentració d'oxigen en sang i teixits fins a restablir-ne la taxa normal. Una concentració excessiva d'oxigen en sang pot produir una depressió respiratòria, o sigui, l'efecte contrari buscat per l'oxigenoteràpia.[1]

La determinació de l'oxigen en sang[modifica | modifica el codi]

La determinació de l'oxigen en sang es pot fer de dues maneres: mitjançant la realització d'una gasometria arterial (determinació dels gasos circulants en sang arterial) i mitjançant la pulsioximetria.

La gasometria arterial[modifica | modifica el codi]

La gasometria arterial consisteix a punxar una artèria, quasi sempre la radial. S'extreu sang i es determina la concentració d'oxigen i de diòxid de carboni. És la determinació més fiable del grau d'oxigenació dels teixits perquè determina la concentració de l'oxigen transportat per la sang arterial. L'extracció és una mica dolorosa i dificultosa en alguns pacients.

La Pulsioximetria[modifica | modifica el codi]

La pulsioximetria és la mesura de la concentració d'oxigen en la sang en els capil·lars. Es determina de manera contínua i és monitoritzable.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://blocs.xtec.cat/caibalexandresatorras/files/2012/03/Oxigenoterapia.pdf