Ozonoteràpia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Molècula d'ozó amb el model de boles i pals.
Estructura química de la molècula d'ozó.

L'ozonoteràpia és la tècnica que utilitza l'ozó com agent terapèutic, bé per la seva alta capacitat oxidant i de cicatrització, o bé com a mitjà d'activació de certes proteïnes (IFN-β, TGF-β) i cèl·lules del sistema immune sanguini. [1 ] l'ozó és un derivat lotròpic l'oxigen, la seva molècula està formada per tres àtoms d'oxigen. L'ozó per a usos terapèutics es genera a partir d'oxigen mèdic (99,9% O2), en una barreja O3/O2 del 5% d'ozó en volum com a màxim. [2]

Els detractors de les teràpies d'Ozó afirmen que no existeixen les necessàries proves objectives de la utilitat de l'ozó per al tractament mèdic. Per la seva banda, els defensors de l'ozonoteràpia afirmen que les seves indicacions són molt àmplies i vindrien determinades per les seves propietats antiinflamatòries, antisèptiques, de modulació de l'estrès oxidatiu i de millora de la circulació perifèrica i l'oxigenació tissular.

La concentració i manera d'aplicació variaria en funció de la patologia a tractar, ja que la concentració d'ozó determina el tipus d'efecte biològic que produeix i la manera d'aplicació marca el seu àmbit d'acció en l'organisme.

La capa d'ozó a l'estratosfera desvia la radiació solar nociva, però l'ozó troposfèric té efectes acumulatius nocius per a la salut.[1][2] L'ús de l'ozonoteràpia és recomanat com una forma de medicina alternativa, però no hi ha proves científiques que recolza el seu ús en el tractament de malalties específiques.[3][4][5][6][7] Després d'una revisió de la ciència existent, l'Environmental Protection Agency (EPA) ha qüestionat fortament l'eficàcia o la seguretat dels generadors d'ozó venuts com filtres d'aire.[8] L'ozó té la capacitat d'oxidar els compostos orgànics, [9] i també són coneguts els efectes tòxics en les vies respiratòries quan es troba present al boirum.[10][11]

Orígens històrics[modifica | modifica el codi]

El 1856, tan sols 16 anys després del seu descobriment, l'ozó va ser utilitzat per primera vegada en un centre de salut per a la desinfecció dels quiròfans i l'esterilització dels instruments quirúrgics.[12] A la fi del segle XIX l'ús de l'ozó per a la desinfecció de l'aigua potable dels bacteris i els virus estava ben establerta a l'Europa continental.[13] El 1892, Lancet va publicar un article que descrivia l'administració d'ozó per al tractament de la tuberculosi.[14] El 1902 es va publicar un altre article al·legant l'èxit en el tractament de la sordesa crònica de l'oïda mitjana amb l'ozó.[15] L'ozó també va ser utilitzat durant la Primera Guerra Mundial per a desinfectar ferides.[16]

Efectes de l'ozó[modifica | modifica el codi]

L'ozonoteràpia se serveix dels efectes que té l'ozó en l'ésser humà. Aquests efectes poden ser tant beneficiosos com perjudicials depenent del seu ús i d'altres factors com la concentració d'aquesta molècula. Així doncs, l'ozó utilitzat en medicina té una concentració 30 vegades menor en relació a l'empleat en la indústria i el seu ús terapèutic es realitza amb sofisticat instrumental, maquinària i productes segurs per a la salut.

Efectes beneficiosos per l'organisme[modifica | modifica el codi]

  • Efecte regenerador i cicatritzant. Per la seva capacitat regeneradora, l'ozó ajuda en la curació i cicatrització de certs teixits com els articulars, a les ulceracions, en les parets dels capil·lars, en medicina estètica …
  • Efecte immunomodulador. L'ozonoteràpia té efectes sobre el sistema immune de la persona reforçant les seves defenses contra amenaces externes (prevenint infeccions) i en l'eliminació de cèl·lules amb degeneracions o que presenten mutacions i són susceptibles de provocar patologies autoimmunes o cancerígenes.

L'ozó també actua en el metabolisme de la glucosa, accelerant el seu ús a escala cel·lular, i de les proteïnes per la seva interacció amb els grups sulfhídrics que posseeixen.

Efectes perjudicials per a l'organisme[modifica | modifica el codi]

Químicament, la molècula d'ozó té una alta reactivitat i gran poder d'oxidació. Per això, és una substància tòxica que, en concentracions que superin els nivells permesos per l'organisme, pot causar problemes de salut. Tot i així, l'ozonoteràpia resol aquest problema mantenint un rigorós control de les concentracions aplicades als pacients i, com a prova d'això, encara no s'han comptabilitzat defuncions causades per aquest tractament d'ozó.

Aplicacions de l'ozonoteràpia[modifica | modifica el codi]

L'ús de l'ozonoterapia és present en molts camps de la medicina. Destaca la seva utilitat en el tractament de malalties d'origen isquèmic, inflamatori, d'estrès oxidatiu, infeccioses... I, depenent de com s'apliqui, l'ozó produeix distints efectes en el tractament d'aquestes patologies. Algunes d'elles, classificades segons l'àmbit mèdic al qual pertanyen, són:

Aplicacions de l'ozonoteràpia en odontologia.
  • Pediatria: complicacions sèptiques post natals.
  • Oncologia: Tractament de certs tipus de càncer, com el tractament de osteonecrosi,[23] o dels càncers que creixen en entorns hipòxics, pel que l'aplicació d'ozó pot normalitzar l'oxigenació dels teixits i reduir la proliferació d'aquests tumors.[24] Aquest efecte és també útil en addició als tractaments d'insuficiència venal i arterial.

A més, cal destacar el paper que té avui en dia en relació al tractament de la diabetis, doncs s'han demostrat efectes positius en el tractament de peu diabètic [25] i l'ozonoteràpia ha demostrat millorar els resultats del tractament habitual.[26] Per altra banda, també ha demostrat millorar el control de la glicèmia i la prevenció de l'estrès oxidatiu [26] entre altres.

Mètodes d'aplicació de l'ozó[modifica | modifica el codi]

Aparell amb el qual s'aplica l'ozonoteràpia.

El mètode d'aplicació de l'ozó és distint per al tractament de les diferents patologies, així com la concentració de l'ozó, ja que determina els efectes que produirà l'ozonoteràpia sobre el pacient.

Els mètodes més utilitzats són:

  • Aplicació de cremes, oli d'oliva ozonificat, aigua ozonificada sobre ferides o cremades...
  • Via sistèmica: mitjançant mètodes invasius basats en injeccions subcutànies, intramusculars o intraarticulars de petites concentracions d'ozó i oxigen barrejats. També injeccions intradèrmiques, intradiscals, periarticulars...
  • Via local o tòpica: per mitjà de bosses o campanes de vidre per dintre de les quals s'aplica un flux d'una mescla d'oxigen i ozó i envolten la zona a tractar actuant com agent germicida sobre el pacient.
  • Via endovenosa o hemàtica: es tracta d'una neteja de la sang (“Blood Washings”) que es pot realitzar de dues maneres:
  • Gran autohemoterapia: mitjançant una extracció de sang (50-200 cc) a la que s'aplica una mescla d'ozó i oxigen par a realitzar la neteja sanguínea. Després es torna a injectar en vena gota a gota donant com a resultat un aport de sang altament oxigenada que anirà a aquells teixits amb hipòxia o a altres zones.
  • Petita autohemoterapia: s'extreu una quantitat menor de sang (uns 10ml) que s'ozonifica i s'injecta novament per via intramuscular al pacient
  • Via intravaginal: utilitzat per al tractament d'infeccions vaginal sobretot, es realitza introduint un catèter vesical que insufla el gas a l'interior de la vagina.
  • Via rectal: per a aquesta via existeixen tres mètodes:
  • Ús d'aigua ozonizada: després de haver realitzat una hidroteràpia del colon s'introdueix aquesta aigua a l'intestí durant uns minuts per a eliminar toxines que hagin pogut quedar.
  • Via rectal sistèmica: mitjançant una fina sonda que insuflarà ozó mèdic sobre els plexes hemorroïdals, que el portarà a altres òrgans (pàncrees, fetge...) pel sistema porta.
  • Via rectal local: també és realitza per insuflació d'ozó mèdic per la via rectal, amb la diferència de que ara actua directament sobre les cèl·lules de la mucosa colorectal per al tractament de malalties per infeccions intestinals.

Patologies[modifica | modifica el codi]

Hèrnia discal[modifica | modifica el codi]

El tractament amb ozonoteràpia de les hèrnies discals és molt utilitzat perquè s'ha demostrat la seva eficàcia, es pot aplicar a qualsevol pacient i a tots els tipus d'hèrnia, i a més no té contraindicacions.

Consisteix en un conjunt d'infiltracions d'ozó: una infiltració intradiscal, seguida d'infiltracions paravertebrals. Es realitzen cada 3 dies durant un període d'entre 18 i 30 dies (tot i que hi ha casos en els quals es pot arribar fins als 2 mesos). La manera d'aplicar les infiltracions, les dosis i el nombre de sessions que cal fer depenen del tipus d'hèrnia discal que es pateix. Si l'hèrnia discal és lumbar es realitzen 10 sessions de 10 cm3, si és dorsal 8 sessions de 8 cm3 i si és cervical entre 6 i 8 sessions de 5 cm3.

L'ozó provoca que la part central de l'hèrnia, que sol contenir una gran quantitat d'aigua, la vagi perdent a poc a poc, així que el disc s'asseca i es degrada més fàcilment. D'aquesta manera, l'hèrnia disminueix de mida i pot arribar a desaparèixer. Aquest procés no causa cap mena de dany als altres discs, ni tampoc als teixits contigus.

D'altra banda, l'ozó també aconsegueix que arribi més oxigen als teixits de la zona, perquè actua sobre l'hemoglobina i els eritròcits (glòbuls vermells) i per tant millora la circulació sanguínia, i això permet una millor i més ràpida recuperació dels teixits.

I molt important és també el seu efecte analgèsic. L'ozó oxida i per tant inactiva els algopèptids, un tipus de proteïnes que col·laboren en el transport dels impulsos dolorosos cap al cervell.

Patologies doloroses[modifica | modifica el codi]

L'ozonoteràpia s'utilitza freqüentment per reduir el dolor en malalties doloroses, tant si són cròniques com si no ho són, per l'efecte analgèsic que té.

Cal destacar l'aplicació d'ozó en la fibromiàlgia, una malaltia crònica que causa diferents graus de dolor i malestar a la persona que la pateix, i li dificulta poder dur una vida normal. Afecta sobretot les dones, i és una patologia força desconeguda, se'n desconeixen les causes i hi ha pocs tractaments. Sí que se sap que l'aplicació d'ozó disminueix el dolor de forma sorprenent, especialment en les primeres sessions, o això és el que asseguren les pacients. L'ozó s'aplica en forma d'injecció subcutània en una zona vertebral identificada pels metges. S'apliquen petites dosis en diferents punts de la zona definida, prèviament marcada i desinfectada amb iode, i després s'hi fa un massatge perquè l'ozó no quedi acumulat en el punt on s'ha injectat, sinó que es distribueixi per tots els teixits musculars contigus.

També és important l'aplicació d'ozonoteràpia en malalties reumàtiques, per la mateixa finalitat de disminuir el dolor. La forma d'aplicació depèn de la patologia en qüestió: pot ser subcutània, intraarticular (com en el cas de l'artrosi) o bé endovenosa (per exemple en l'artritis). En l'aplicació endovenosa, el que es fa és treure-li al pacient una certa quantitat de sang, aplicar l'ozó en aquesta i després tornar-la a incorporar en el torrent sanguini del malalt.

Un altre cas en el qual s'usa molt l'ozonoteràpia és en patologies de l'articulació del genoll. S'apliquen infiltracions intraarticulars, periarticulars i subcutànies. No té els efectes col·laterals que tenen altres teràpies que es poden aplicar per aquest tipus de patologies. La desaparició del dolor és immediata, i a més els pacients poden recuperar totalment (o quasi) la mobilitat del genoll que tenien abans.

Patologies provocades per la carència d'oxigen[modifica | modifica el codi]

L'ozonoteràpia s'utilitza molt en patologies provocades per una falta d'oxigen en algun teixit. La causa és una mala circulació sanguínia, que impedeix que al teixit li arribi tot l'oxigen que necessita. Aquestes patologies poden ser problemes de circulació arterial i/o venosa, com també úlceres de tot tipus. L'ozonoteràpia millora la circulació sanguínia allà on s'aplica, i així ajuda a evitar la degradació del teixit que té falta d'oxigen, i posteriorment col·labora en la seva regeneració gràcies al seu efecte cicatritzant.

Un cas d'aquestes patologies que cal destacar és el de l'hipodermis induractiva, més coneguda com a cel·lulitis. Aquesta patologia té lloc quan la microcirculació d'una zona de teixit adipós desapareix o es malmet greument. El teixit adipós és el que emmagatzema els greixos (triglicèrids) en unes cèl·lules especialitzades anomenades adipòcits, que tenen una membrana molt elàstica per poder emmagatzemar més greixos. Com totes les altres cèl·lules, els adipòcits necessiten que els arribi sang, i si els capil·lars estan malmesos no n'arriba prou; si això passa el teixit adipós es degenera. L'ozó actua sobre les cadenes d'àcids grassos insaturats i les escurça, d'aquesta manera les fa més hidrosolubles i en facilita l'eliminació. A més a més, l'ozó millora la circulació sanguínia, i en especial la microcirculació de la zona on s'aplica, perquè actua sobre l'hemoglobina i els eritròcits. S'ha de ressaltar, també, el seu efecte antiinflamatori. L'ozó s'aplica per una injecció subcutània profunda; sovint amb una a cada un dels membres n'hi ha prou.

Patologies immunològiques[modifica | modifica el codi]

L'ozonoteràpia millora la resposta del sistema immunitari, perquè afecta els leucòcits (glòbuls blancs), en especial els limfòcits i els macròfags. El que fa és induir-los canvis morfològics que en milloren la funcionalitat.

A més, l'ozonoteràpia també indueix la síntesi de citocines, un tipus de senyalitzadors cel·lulars que, tot i no ser exclusius del sistema immunitari, són indispensables pel seu bon funcionament.

Així que l'ozonoteràpia s'aplica a malalties que afecten el sistema immunitari, i sobretot patologies autoimmunitàries. A més, actualment s'està estudiant si l'ozó podria utilitzar-se per tractar la SIDA.

Falta de proves sobre l'eficàcia de l'ozonoteràpia[modifica | modifica el codi]

Alguns venedors de generadors d'ozó fan fantàstiques promocions que l'ozó és una cura miraculosa per a totes les malalties incloent el càncer i la SIDA, però aquestes afirmacions no han estat comprovades. L'ozó pot desinfectar les superfícies i l'aigua si s'administra com a mínim dues hores a una concentració de 1.200 parts per milió. S'ha proposat com un tractament per la SIDA i, encara que desactiva les partícules virals fora del cos, no hi ha proves de beneficis als pacients que viuen.[27]

Resum de l'abundant i creixent nombre de resultats dels estudis que mostren els efectes nocius de l'ozó a la salut, el 1976, i reiteradament el 2006, l'agència d'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA) reflecteix el consens científic que l'ozó és un gas tòxic del cual, fins ara, no s'ha demostrat el seu ús mèdic segur en el tractament específic, complementari o preventiu. Una de les raons possibles, va assenyalar la FDA, és que l'ozó, per a ser eficaç com un germicida, ha d'estar present en una concentració molt més gran de la que pot tolerar amb seguretat l'home o altres animals.[28]

Encara promocionat com un tractament per al càncer per part d'alguns defensors, la Fundació Americana del Càncer ha assessorat els pacients amb càncer contra l'ús de la teràpia d'ozó.[29] [30] Altres líders d'opinió de la indústria al Regne Unit i Austràlia, tan recentment com el 2001, també suggereixen que el coneixement sobre el potencial benefici i dany de l'ozó en pacients amb càncer no és suficient. Per tant aquest tipus de tractament no pot ser recomanat com una forma alternativa de tractament per a pacients amb càncer.[31]

L'ozó ha estat suggerit per a l'ús en odontologia, encara que en general les proves existents no són compatible amb el seu ús.[32]

Seguretat[modifica | modifica el codi]

Moltes de les preocupacions relacionades amb la teràpia d'ozó gira al voltant de la seguretat de l'ozonització de sang. És ben sabut que quan és inhalat pels mamífers, l'ozó reacciona amb els compostos dels teixits que recobreixen els pulmons i desencadena una cascada d'efectes patològics. Saül Verd ha argumentat que, atès que l'ozó té la capacitat per oxidar els compostos orgànics en un medi ambient atmosfèric, també podria oxidar els components sanguinis i teixits humans endògens.[33] Quan s'infon a la sang humana, l'ozó produeix espècies reactives de l'oxigen (ROS) o radicals lliures.[34] La inhalació d'alts nivells d'ozó és tòxica, tot i que la inhalació d'una única dosi amb nivells més baixos no ho és i pot ser beneficiosa en el tractament de certes malalties.[35]

Presència en el cos[modifica | modifica el codi]

Molts arguments han estat presentats tant a favor [36][37] com en contra [38][39] sobre la producció d'ozó de forma.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ozone - Good Up High Bad Nearby http://www.epa.gov/air/oaqps/gooduphigh/
  2. Ground-level Ozone http://www.epa.gov/air/ozonepollution
  3. "Oxygenation Therapy: Unproven Treatments for Cancer and AIDS". Scientific Review of Alternative Medicine, 1997. http://naturalsolutionsradio.com/articles/article.html?id=19147&filter=topic.
  4. "CHAPTER TWENTY QUACKERY" (PDF). prostate-help.org. http://www.cancer.prostate-help.org/download/pilgrim/20qak.pdf.
  5. "Quackbusters Inc.: Hot On The Heels Of Medical Hucksters". The Scientist magazine for the life sciences. http://web.archive.org/web/20070703215048/http://www.the-scientist.com/article/display/8412/.
  6. Goldacre, Ben "So what has ozone ever done for us?". London: The Guardian Unlimited. (June 26, 2003)
  7. Dianzani F (1996). "The dilemma of exposing or burying a complementary medical approach". J. Biol. Regul. Homeost. Agents 10 (2–3): 29. PubMed
  8. http://www.epa.gov/iaq/pubs/ozonegen.html
  9. Razumovskii & Zaikov, Ozone and its Reactions With Organic Compounds. Elsevier, New York. 1984
  10. "Health and Environmental Effects of Ground-Level Ozone". U.S. EPA, July 1997
  11. Folinsbee LJ (1981). "Effects of ozone exposure on lung function in man: a review". Rev Environ Health 3 (3): 211–40. PubMed
  12. Chemical Technology Encyclopedia; Barnes & Noble 1968 vol 1 pp 82-3
  13. Suchkov BP (June 1964). "[Study of the Ozonization of Drinking Water Containing Pathogenic Bacteria and Viruses]" (rus) Gig Sanit 29: 22–9 PubMed
  14. "The Internal Administration of Ozone in the Treatment of Phthisis". Lancet II: 1180-1181. 1892.
  15. Stoker, G (1902). "Ozone in Chronic Middle Ear Deafness". Lancet II: 1187-1188.
  16. Stoker, George (1916). "The Surgical Uses of Ozone". Lancet II: 712.
  17. Nogales CG, Ferrari PH, Kantorovich EO, Lage-Marques JL, Ozone therapy in medicine and dentistry, J Contemp Dent Pract. 2008 May 1;9(4):75-84
  18. Jim Steppan, Thomas Meaders, Mario Muto, Kieran J. Murphy, A Metaanalysis of the Effectiveness and Safety of Ozone Treatments for Herniated Lumbar Discs, Journal of Vascular and Interventional Radiology, Volume 21, Issue 4 , Pages 534-548 , April 2010
  19. Di Paolo N, Gaggiotti E, Galli F, Extracorporeal blood oxygenation and ozonation: clinical and biological implications of ozone therapy, Redox Rep. 2005;10(3):121-30
  20. Valacchi G, Fortino V, Bocci V, The dual action of ozone on the skin, Br J Dermatol. 2005 Dec;153(6):1096-100
  21. V. Bocci, E. Borrelli, V. Travagli, I. Zanardi, The ozone paradox: ozone is a strong oxidant as well as a medical drug, Med Res Rev. 2009 Jul;29(4):646-82.
  22. Bassi P, Sbrascini S, Mattassi R, D'Angelo F, Franchina A, Ozone in the treatment of herpes zoster, Riv Neurobiol. 1982 Jul-Dec;28(3-4):328-33
  23. Ripamonti CI, Cislaghi E, Mariani L, Maniezzo M., Efficacy and safety of medical ozone (O(3)) delivered in oil suspension applications for the treatment of osteonecrosis of the jaw in patients with bone metastases treated with bisphosphonates: Preliminary results of a phase I-II study. Oral Oncol. 2011 Mar;47(3):185-90.
  24. Bocci V, Larini A, Micheli V, Restoration of normoxia by ozone therapy may control neoplastic growth: a review and a working hypothesis. J Altern Complement Med. 2005 Apr;11(2):257-65
  25. Záhumenský E., Infections and diabetic foot syndrome in field practice, Vnitr Lek. 2006 May;52(5):411-6
  26. 26,0 26,1 Wainstein J, Feldbrin Z, Boaz M, Harman-Boehm I, Efficacy of Ozone-Oxygen Therapy for the Treatment of Diabetic Foot Ulcers. Diabetes Technol Ther. 2011 Jul 13.
  27. Green, S (1997). "Oxygenation Therapy: Unproven Treatments for Cancer and AIDS". Scientific Review of Alternative Medicine.
  28. "Code of Federal Regulations, Title 21 Vol 8 section 801.415". United States Food & Drug Administration. 2011-04-01. http://www.accessdata.fda.gov/scripts/cdrh/cfdocs/cfcfr/CFRSearch.cfm?fr=801.415. Retrieved 2011-10-04.
  29. "Questionable methods of cancer management: Hydrogen peroxide and other 'hyperoxygenation' therapies". CA: a cancer journal for clinicians 43 (1): 47–56. 1993 PubMed
  30. "Questionable methods of cancer management: Electronic devices". CA: a cancer journal for clinicians 44 (2): 115–127. 1994. PubMed
  31. Ernst E (January 2001). "A primer of complementary and alternative medicine commonly used by cancer patients". Med. J. Aust. 174 (2): 88–92 PubMed
  32. Azarpazhooh, A.; Limeback, H. (2008). "The application of ozone in dentistry: A systematic review of literature". Journal of Dentistry 36 (2): 104–116. doi:10.1016/j.jdent.2007.11.008 PubMed
  33. "Oxygenation therapy: Unproven treatments for Cancer and AIDS". Scientific Review of Alternative Medicine 1997
  34. Bocci V, Valacchi G, Corradeschi F et al. (1998). "Studies on the biological effects of ozone: 7. Generation of reactive oxygen species (ROS) after exposure of human blood to ozone". J. Biol. Regul. Homeost. Agents 12 (3): 67–75 PubMed
  35. Bocci, V.; Borrelli, E.; Travagli, V.; Zanardi, I. (2009). "The ozone paradox: Ozone is a strong oxidant as well as a medical drug". Medicinal Research Reviews 29 (4): 646–682. doi:10.1002/med.20150 PubMed
  36. Wentworth P; McDunn JE; Wentworth AD et al. (December 2002). "Evidence for antibody-catalyzed ozone formation in bacterial killing and inflammation". Science 298 (5601): 2195–9. doi:10.1126/science.1077642 PubMed
  37. Babior BM, Takeuchi C, Ruedi J, Gutierrez A, Wentworth P (March 2003). "Investigating antibody-catalyzed ozone generation by human neutrophils". Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. 100 (6): 3031–4. doi:10.1073/pnas.0530251100 PMC 152239. PubMed
  38. Kettle AJ, Winterbourn CC (2005). "Do neutrophils produce ozone? An appraisal of current evidence". Biofactors 24 (1–4): 41–5. doi:10.1002/biof.5520240105 PubMed
  39. Smith LL (August 2004). "Oxygen, oxysterols, ouabain, and ozone: a cautionary tale". Free Radic. Biol. Med. 37 (3): 318–24. doi:10.1016/j.freeradbiomed.2004.04.024 PubMed

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]