Pànini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pànini (en escriptura devanagari पाणिनि, Pāṇini) va ser un gramàtic indi del segle V aC nascut a Shalatula, prop d'Attock.

Va compondre una gramàtica per a l'estudi del sànscrit, llengua que considerava divina. Hi destaca el detallisme fonètic, no superat fins a la modernitat, que parteix de criteris científics (per exemple, intueix el concepte de fonema). Va inventar una metanotació sintàctica similar a la gramàtica lliure de context de les gramàtiques actuals[1] i les seves regles recursives en el camp de la morfologia s'apliquen avui dia en lingüística computacional. La seva obra principal fou Astadhyayi conegut també com a Astaka. Pànini va establir les regles de la gramàtica sànscrita amb 1700 elements bàsics.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Raman, Varadaraja V. Indic Visions: In an Age of Science. Xlibris Corporation, 2011, p.69. ISBN 146288363X. 

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pànini» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)