Aparcament

Últim nivell d'un edifici d'aparcament a la Universitat Rutgers de New Brunswick (Nova Jersey), als Estats Units.

L'aparcament (o pàrquing, de l'anglès parking) és un lloc per a immobilitzar un vehicle, fora de la zona de circulació. No és rellevant el fet que els seus ocupants es trobin o no a l'interior.

L'escassetat d'espai a la via pública va necessitar construir infraestructures per aparcar a proximitat d'instal·lacions de gran afluència. L'ús immoderat del cotxe, gran consumidor de terra, tant quan mou com quan s'aparca va contribuir a una excessiva impermeabilització del sòl urbà amb un impacte negatiu sobre el microclima, una deterioració de l'ambient dels altres usuaris de l'espai públic i una reducció de la seva capacitat de resorbir diòxid de carboni.

Aaparcaments d'enllaç o de dissuasió faciliten als automobilistes de fer l'intercanvi amb transport públic en periferia i descongestionar el centre urbà. Aquest tipus d'aparcaments fomenten la intermodalitat entre el transport privat i el transport col·lectiu. Poden ser aparcaments gratuïts, a preu més interessant que al centre o integrats en l'abonament. Existeixen aparcaments robotitzats que permeten multiplicar el nombre de places en reduir l'espai necessari per als maniobres. El vehicle es transporta de manera automàtica, sense conductor, mitjançant equips d'elevació i transport fins a la seva emmagatzematge. Certs aparcaments ans al contrari proposen un servei d'aparcador de cotxes.

Normativa general

Es permet aparcar

• En vies interurbanes:
  • Carreteres convencionals. Fora de la calçada, al costat dret de la mateixa i deixant lliure la part transitable del voral.
  • Autopistes i autovies. Únicament en els llocs habilitats a aquest fi. (Àrees de servei i similars)
• En vies urbanes i travessies:
  • De doble sentit. Tant la parada com l'estacionament, es poden realitzar a la calçada o al voral, però situant el vehicle el més a prop possible de la vora dret, llevat senyalització contrària que prohibeixi aquestes maniobres.
  • De sentit únic. Es pot situar el vehicle tant en el costat esquerre com en el dret de la calçada o del voral, llevat que igualment estigui expressament prohibit.

Està prohibit aparcar en aquests llocs o circumstàncies:

• En una via de doble sentit, en la meitat oposada al sentit de circulació.

Senyal de prohibit estacionar

• Quan no queden lliures almenys 3 metres al nostre carril.

• En autopistes o autovies, excepte en els llocs habilitats a tal efecte
• En les corbes i canvis de rasant de visibilitat reduïda, en les seves proximitats i als túnels.
• En passos a nivell, passos per a ciclistes o vianants.
• En els carrils o parts de la via reservats al servei de determinats usuaris, com per exemple carrils i parades de transport públic, ciclistes, taxis, minusvàlids…
• En les cruïlles i les seves proximitats, si es dificulta el gir a altres vehicles o, en vies interurbanes, si es produeix perill per falta de visibilitat.
• Sobre els rails de tramvies o tan a prop d'ells que pugui entorpir la circulació.
• En els llocs on s'impedeixi la visibilitat de la senyalització als usuaris als que els afecti o obligui a fer maniobres.
• En els túnels i passos inferiors.

Normativa particular

Les ordenances municipals regulen els règims de parada i estacionament en vies públiques. En molts nuclis s'implementen esquemes d'estacionament regulat amb l'objectiu de garantir un espai d'aparcament per als residents, prevenir la congestió per vehicles de no-residents aparcats tot el dia i fomentar la rotació de vehicles. Hi ha diferents sistemes de control, com el disc horari o d'altres amb pagament. També sovint es prohibeix la pernoctació o activitats que es despleguen a l'exterior en desplegar d'elements que desbordin el perímetre del vehicle com ara parades, tendals, dispositius d'anivellament, suports d'estabilització o altres.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aparcament