Pàvel Txitxàgov
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 juny 1767 (Julià) Sant Petersburg (Rússia) |
| Mort | 10 setembre 1849 (82 anys) antic 1r districte de París (França) |
| Membre del Consell d'Estat de l'Imperi Rus | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Formació | Petrischule |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Marina Imperial Russa |
| Rang militar | general almirall |
| Conflicte | Guerres Napoleòniques |
| Família | |
| Família | Famille Tchitchagov (fr)  |
| Pare | Vasily Chichagov (en) |
Premis | |
Pàvel Vassílievitx Txitxàgov (rus: Па́вел Васи́льевич Чича́гов) nascut el 8 de juliol segons el calendari julià (27 de juny segons el calendari gregorià) i mort el 20 d'agost del 1849) fou un militar rus i comandant naval (almirall) de les guerres napoleòniques.
Va néixer el 1767 a Sant Petersburg. Era fill de l'almirall Vassili Txitxàgov i la seva esposa anglesa. A l'edat de 12 anys es va allistar a la Guàrdia. En 1782 va servir en una campanya en la Mediterrània com a ajudant del seu pare. Va servir amb distinció en la guerra russosueca de 1788-1790, on va comandar el Rostislav i va ser guardonat amb l'Orde de Sant Jordi, de quart grau, i una espasa d'or amb la inscripció "Per Coratge".
Després de la guerra, va estudiar a la Reial Acadèmia Naval. Mentre va estar allí, va conèixer Elizabeth Proby, la filla d'un comissari a la drassana de Chatham, i es va comprometre amb ella. Quan va tornar a Rússia el 1796, va sol·licitar permís per casar-se, però se li va dir per part de Pau I "hi ha prou núvies a Rússia;. No hi ha necessitat de buscar-ne una a Anglaterra". A continuació es va produir algun episodi violent i Txitxàgov va ser enviat a presó. Aviat va ser perdonat, i se li va donar permís per casar-se amb Elizabeth, a més d'un ascens a contraalmirall. En 1802, Alexandrre I, el successor de Pau, promogué Txitxàgov a vicealmirall i el va fer membre de la Comissió de Reorganització de la Marina. En 1807, va ser ascendit a almirall i nomenat Ministre de la Marina.
Txitxàgov va renunciar i va viatjar per Europa en 1809-1811. Elizabeth va morir en 1811. En 1812, Alexandre el va tornar a cridar i el va nomenar Comandant en Cap del recentment format Tercer Exèrcit Occidental[1] i Governador General de Moldàvia i Valàquia. No obstant això, el Tractat de Bucarest del 1812 va posar fi a la guerra russoturca en el moment en què prenia el comandament de l'exèrcit.[2] Durant la campanya 1812 contra Napoleó, se'l va culpar per deixar que Napoleó fugis al riu Berézina al novembre de 1812. El 1813, fou destituït i l'any següent se'n va anar a França en un permís, per no tornar a Rússia. Seguí sent un membre del Consell d'Estat fins a 1834, però fou remogut d'aquest càrrec, i les seves propietats confiscades. Va morir a París el 1849, on després de la seva mort es van publicar les seves memòries.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pàvel Txitxàgov |
- ↑ 1,0 1,1 Mikaberidze, Alexander. «Chichagov, Pavel Vasilievic». A: Russian Officer Corps of the Revolutionary and Napoleonic Wars. Casemate, 2005, p. 59–60. ISBN 9781611210026.
- ↑ Dowling, Timothy C. Russia at War (en anglès). ABC-CLIO, 2014, p. 194. ISBN 1598849484.