Pèire Bèc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pèire Bèc (París, desembre de 1921) és un poeta i lingüista occità. Nascut a París, passà la infantesa a Comenge, on hi va aprendre l'occità. Fou deportat a Alemanya del 1943 al 1945, i en tornar estudià a París, on s'hi doctorà el 1959. També hi fou un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Occitans, del qual n'ha estat president des del 1961.

També és professor titular de la universitat de Poitiers i director adjunt del Centre d'Études Supérieures de Civilisation Médiévale, també de Poitiers. És considerat un dels principals especialistes en dialectologia de la llengua d'oc i literatura occitana medieval, la seva activitat és compartida per l'acció occitanista, la recerca filològica i la creació literària. Ha col·laborat a moltes publicacions com ara Cahiers de Civilisation Médiévale, Revue de Linguistique Romane, Estudis Romànics, Òc, etc.

El 1982 formaria part de la Comissió de Normalització Lingüística de l'Aranès, amb Jaume Taupiac i Miquel Grosclaude, qui establiren unes normes lingüístiques oficialitzades el 1983, i que seguien les indicacions donades per l’IEO respecte al gascó. El 25 d'octubre de 2010, Pèire Bèc fou designat com a guanyador del Premi Robèrt Lafont, instituït aquest mateix any, per "la defensa, projecció i promoció de la llengua occitana".

Obres[modifica | modifica el codi]

Literatura[modifica | modifica el codi]

  • Petite anthologie de la lyrique occitane du Moyen Âge (1954)
  • Les saluts d'amour du troubadour Arnaud de Mareuil (1961)
  • La langue occitane (1963)
  • Manuel pratique de Philologie romane (1969)
  • Burlesque et obscénité chez les troubadours (1984)
  • Chants d'amour des femmes troubadours (1995)
  • Au briu de l'estona (1955) poesia
  • Sonets barròcs entà Iseut (1979) poesia
  • Lo hiu tibat (1978) novel·la
  • Sebastian (1980) novel·la
  • Raconte d'una mort tranquilla (1993) narració
  • Contes de l'unic (1977) narració

Lingüística[modifica | modifica el codi]

  • Manuel pratique d'occitan moderne (Picard, 1973; 2e édition 1983)
  • Manuel pratique de philologie romane (Picard, 1970 (vol. 1), 1971 (vol. 2) - réédit. 2000)
  • Les Interférences linguistiques entre gascon et languedocien dans les parlers du Comminges et du Couserans (PUF, 1968): Essai d'aréologie systématique.