Pèl·let (combustible)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pèl·let de fusta)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «pèl·let».

El pèl·let més sovint utilitzat al plural pèl·lets és un tipus de combustible granulat aglomerat a base de biomassa, produïts a partir de residus forestals, de residus de la indústria de la fusta o agroalimentària així com de plantes anuals cultivats per a la bioenergia.[1][2] La paraula va derivar-se de l'anglès pellet, que del seu costat prové del francès pelote (pilota), petita bola esfèrica o ovoide.[3]

Llenya i pèl·lets

Els pèl·lets són petits cilindres que s’obtenen de triturar i assecar la fusta o altres elements vegetals tot premsant-los i comprimint-los, posteriorment.[4] La pròpia lignina fa d'aglomerant. No cal ni cola ni cap altra substància més que la mateixa fibra vegetal. Aquest procés els dóna una aparença brillant com si estiguessin envernissats i els fa més densos. El pèl·lets, que es comporten quasi com un líquid formen un combustible que tingués les mateixes característiques d’ús i d’automatització que els combustibles líquids o gasosos, i que demés són respectuosos amb el medi ambient.[5] L'ús de residus forestals és menys econòmic, com que es requereix una matèria primera amb una humitat molt reduïda (<12%bh) i que les residus frescs tenen una humitat de 50%bh que requereix un assecat forçat previ, la qual cosa encareix el producte.[6]

A Catalunya, la crisi va fer créixer el consum de llenya i dels seus derivats per a escalfar. De 2011 a 2012, la venda de pèl·lets va créixer de 50%. Segons l'Associació Espanyola de Valorització Energètica de la Biomassa (Avebiom) calcula que escalfar-se amb pèl·lets i estelles disminueix la factura energètica entre un 40 i un 80%.[7]

Propietats[modifica | modifica el codi]

Els pèl·lets tenen diversos avantatges respecte a la llenya:

  • S'utilitzen deixalles de poda o de fusteria o arbres de cultura sostenible
  • Es poden dosificar. Una estufa de llenya normal només pot regular en ofegar el foc. El que disminueix molt el rendiment tèrmic. En les estufes de pèl·lets és la pròpia estufa la que afegeix pèl·lets segons la demanda d'energia.
  • Com que no es regulen ofegant-les es produeix molt menys monòxid de carboni.
  • Com que no cal ficar troncs grans, la grandària de l'estufa es redueix, i pot en alguns casos ser portàtil.
  • És més fàcil fer les estufes programables perquè s'encenguin o apaguin automàticament.
  • El valor energètic per unitat de volum és molt millor que els troncs o branques i caben en qualsevol recipient de qualsevol forma.
  • Com per tota combustió de sòlids es crea un residu, aquestes cendres d'origen vegetal i no tòxiques es poden aprofitar com a adob o suplement mineral d'animals, ja que són riques en calci i potassi.
  • Produeixen menys contaminants (diòxid de sofre -SO- i dioxines) que els combustibles fòssils.[5]

Per a un mateix valor energètic, ocupen més volum que el gasoil: cal un dipòsit més gran o un subministrament més freqüent.

Respecte a altres formes de biomassa com la llenya o les estelles tenen alguns desavantatges:

  • Les estelles no estan premsades ni tenen un granulat uniforme. Les estelles són més fàcils de produir a partir de residus fusters. A més, s'estalvia l'energia i el cost necessàries per a premsar i assecar els pèl·lets. Reuneixen gairebé tots els avantatges dels pèl·lets, tret del fet que la densitat energètica d'un m³ de pèl·lets és considerablement superior i que la seva forma irregular imposa exigències superiors a la caldera.
  • La combustió de pèl·lets demana més oxigen, per la qual cosa es fa necessària una major ventilació de la sala de calderes de biomassa que per altres equips.

Fabricació de pèl·lets als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

L'explotació industrial de la biomassa té un centre de producció important al municipi de Flix i la Ribera d'Ebre s'està convertint en un referent europeu de la bioenergia a través d'una planta de producció de pèl·lets, Riberpelets, i una altra de cogeneració de biomassa.[8] Altres plantes es desenvolupen a Albons, La Garriga i Cassà de la Selva. La planta d'Albons s'alimentarà de fusta d'arbres fruiters, que s'han de substituir cada huit anys i que abans eren cremades sense valorització energètica.[9] A l'Alt Urgell Montferrer i Castellbò i Ribera d'Urgellet, després d'uns inicis prometedors el 2011, es troba en un punt mort.[10]

Altres combustibles llenyosos[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]