Pèl·let (combustible)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pèl·let de fusta)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «pèl·let».

El pèl·let més sovint utilitzat al plural pèl·lets és un tipus de combustible granulat aglomerat a base de biomassa, produïts a partir de residus forestals, de residus de la indústria de la fusta o agroalimentària així com de plantes anuals cultivats per a la bioenergia.[1][2] La paraula va derivar-se de l'anglès pellet, que del seu costat prové del francès pelote (pilota), petita bola esfèrica o ovoide.[3]

Llenya i pèl·lets

Els pèl·lets són petits cilindres que s’obtenen de triturar i assecar la fusta o altres elements vegetals tot premsant-los i comprimint-los, posteriorment.[4] La pròpia lignina fa d'aglomerant. No cal ni cola ni cap altra substància més que la mateixa fibra vegetal. Aquest procés els dóna una aparença brillant com si estiguessin envernissats i els fa més densos. El pèl·lets, que es comporten quasi com un líquid formen un combustible que tingués les mateixes característiques d’ús i d’automatització que els combustibles líquids o gasosos, i que demés són respectuosos amb el medi ambient.[5] L'ús de residus forestals és menys econòmic, com que es requereix una matèria primera amb una humitat molt reduïda (<12%bh) i que les residus frescs tenen una humitat de 50%bh que requereix un assecat forçat previ, la qual cosa encareix el producte.[6]

A Catalunya, la crisi va fer créixer el consum de llenya i dels seus derivats per a escalfar. De 2011 a 2012, la venda de pèl·lets va créixer de 50%. Segons l'Associació Espanyola de Valorització Energètica de la Biomassa (Avebiom) calcula que escalfar-se amb pèl·lets i estelles disminueix la factura energètica entre un 40 i un 80%.[7]

Propietats[modifica | modifica el codi]

Els pèl·lets tenen diversos avantatges respecte a la llenya:

  • S'utilitzen deixalles de poda o de fusteria o arbres de cultura sostenible
  • Es poden dosificar. Una estufa de llenya normal només pot regular en ofegar el foc. El que disminueix molt el rendiment tèrmic. En les estufes de pèl·lets és la pròpia estufa la que afegeix pèl·lets segons la demanda d'energia.
  • Com que no es regulen ofegant-les es produeix molt menys monòxid de carboni.
  • Com que no cal ficar troncs grans, la grandària de l'estufa es redueix, i pot en alguns casos ser portàtil.
  • És més fàcil fer les estufes programables perquè s'encenguin o apaguin automàticament.
  • El valor energètic per unitat de volum és molt millor que els troncs o branques i caben en qualsevol recipient de qualsevol forma.
  • Com per tota combustió de sòlids es crea un residu, aquestes cendres d'origen vegetal i no tòxiques es poden aprofitar com a adob o suplement mineral d'animals, ja que són riques en calci i potassi.
  • Produeixen menys contaminants (diòxid de sofre -SO- i dioxines) que els combustibles fòssils.[5]

Per a un mateix valor energètic, ocupen més volum que el gasoil: cal un dipòsit més gran o un subministrament més freqüent.

Respecte a altres formes de biomassa com la llenya o les estelles tenen alguns desavantatges:

  • Les estelles no estan premsades ni tenen un granulat uniforme. Les estelles són més fàcils de produir a partir de residus fusters. A més, s'estalvia l'energia i el cost necessàries per a premsar i assecar els pèl·lets. Reuneixen gairebé tots els avantatges dels pèl·lets, tret del fet que la densitat energètica d'un m³ de pèl·lets és considerablement superior i que la seva forma irregular imposa exigències superiors a la caldera.
  • La combustió de pèl·lets demana més oxigen, per la qual cosa es fa necessària una major ventilació de la sala de calderes de biomassa que per altres equips.

Certificacions de qualitat del pèl·let[modifica | modifica el codi]

Les certificacions més utilitzades en la comercialització de pèl·let a Europa són:

  • Europa: EN ISO 17225-2 (que va substituir el 2014 la EN 14961-2).[8]
  • Àustria: ÖNORM M 7135 – fusta o escorça comprimida en estat natural. Pèl·lets i briquetes. Requisits i especificacions.
  • Suècia: Norma sueca SS 18 71 20.
  • Alemanya: DIN 51731 i DIN plus (el 2002 DIN CERTCO va oferir un certificat de pèl·lets de fusta per a cremar en calderes específiques de pèl·lets, que combinava la certificació alemanya DIN 51731 i l’austríaca ÖNORM M 7135).
  • Itàlia: CTI.R 04/5.

La norma europea EN ISO 17225-2 [9] és la més utilitzada[10], i classifica els pèl·lets en tres categories, cadascuna amb les seves especificacions:

  • Classe A1: procedent de fusta verge del tronc o residu fuster no tractats químicament, amb un contingut baix en cendres i nitrogen. Poder calorífic net: 4,6-5,3 kWh/kg.
  • Classe A2: procedent d'arbres sencers sense arrels, residus de tallada, escorça o residu fuster no tractat químicament, per``o amb un contingut en cendres i nitrogen lleugerament superior. Poder calorífic net: 4,5-5,3 kWh/kg.
  • Classe B: subproductes i residus de fusta tractada químicament, o fusta reciclada no tractada químicament. Poder calorífic net: 4,4-5,3 kWh/kg. Contingut en cendres inferior a 3%

D'altra banda, la norma ISO 17225-6[11] s'utilitza per als pèl·lets no llenyosos, incloent els fets amb barreges de biomassa provinent de plantes herbàcies, aquàtiques o fruits, amb dues categories principals:

Els pèl·lets no llenyosos tenen un alt contingut en cendres, clor, nitrogen i sofre, pel qual es recomana el seu ús només en calderes especialment dissenyades per aquest tipus de pèl·let, ja que afavoreixen el risc de corrosió.[8][12]

Fabricació de pèl·lets als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

L'explotació industrial de la biomassa té un centre de producció important al municipi de Flix i la Ribera d'Ebre s'està convertint en un referent europeu de la bioenergia a través d'una planta de producció de pèl·lets, Riberpelets, i una altra de cogeneració de biomassa.[13] Altres plantes es desenvolupen a Albons, La Garriga i Cassà de la Selva. La planta d'Albons s'alimentarà de fusta d'arbres fruiters, que s'han de substituir cada huit anys i que abans eren cremades sense valorització energètica.[14] A l'Alt Urgell Montferrer i Castellbò i Ribera d'Urgellet, després d'uns inicis prometedors el 2011, es troba en un punt mort.[15]

Altres combustibles llenyosos[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «pèl·let». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «pèl·let», TERMCAT, [consulta 3 de setembre de 2013]
  3. «pilota». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. « La biomassa com a font d'energia: Productes: estella, pèl·let, briqueta», Observatori de la biomassa, Consorci Forestal de Catalunya [Consulta 3 de setembre de 2013]
  5. 5,0 5,1 «Pel·lets: pastilles de combustible: què són?», Can Forns (societat comercial)
  6. «Masies sostenibles: aprofitaments energètics forestals», Centre tecnològic forestal de Catalunya, 2010, pàgina 7
  7. «La crisi fa créixer el consum de llenya per escalfar les llars. La factura energètica pot disminuir entre un 40 i un 80%», Regió7, 21 de febrer de 2013
  8. 8,0 8,1 Alakangas, Eija. «International solid biofuels standards published». ForestEnergy2020. [Consulta: 17 gen 2015].Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  9. «UNE-EN ISO 17225-2:2014 Biocombustibles sólidos. Especificaciones y clases de combustibles. Parte 2: Clases de pélets de madera.». UNE-EN ISO, 12 nov 2014. [Consulta: 17 gen 2015].(castellà)
  10. «Instal·lació de calderes de biomassa en edificis». Institut Català d'Energia (ICAEN), Juliol 2011. [Consulta: 17 gen 2015].
  11. «UNE-EN ISO 17225-6:2014 Biocombustibles sólidos. Especificaciones y clases de combustibles. Parte 6: Clases de pélets de origen no leñoso.». UNE-EN ISO, 12 nov 2014. [Consulta: 17 gen 2015].(castellà)
  12. Alakangas, Eija. «International pellet standards ISO 17225». PelletNews. [Consulta: 17 gen 2015].Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  13. Marc Rovira, «Ercros i Seeger volen inversors per a les dues noves plantes de Flix», El Punt Avui, 23 de juliol de 2011, pàgina 16
  14. Oriol Mas, «Inversió de 27 milions a la planta d'Albons», El Punt Avui, 27 d'octubre de 2011, pàgina 13
  15. «La planta de biomassa de l’Alt Urgell, una inciativa es troba en punt mort per la reducció de subvencions», Infobiomassa, 11 de gener de 2013
  16. «briqueta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pèl·let (combustible) Modifica l'enllaç a Wikidata