Pèrlid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pèrlids
Perla marginata fotografiat a Commanster (Bèlgica).
Il·lustració de Dinocras cephalotes (circa 1840s)
Il·lustració de Dinocras cephalotes (circa 1840s)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Subfílum: Hexapoda
Classe: Insecta
Infraclasse: Neoptera
Ordre: Plecoptera
Subordre: Arctoperlaria
Infraordre: Systellognatha
Família: Perlidae
Subfamílies
Dinocras ferreri fotografiat a Itàlia.
Perlidae sp.
Larva de pèrlid sense identificar
Perlidae sp.
Dinocras ferreri fotografiat a Itàlia.

Els pèrlids o perles (Perlidae) constitueixen una família d'artròpodes i la més ben coneguda dels plecòpters.[1][2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Les nimfes d'algunes espècies poden assolir grans dimensions (de fins a gairebé quatre cm en el cas de Perla marginata).
  • Els estadis nimfals una mica avançats es poden distingir clarament de les altres famílies de plecòpters per la presència de traqueobrànquies a les bases de les potes.[1][3]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Els adults emergeixen durant l'estiu i poden viure entre 1 i 3 anys.[4]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Totes les espècies d'aquesta família són depredadores actives de tot tipus d'invertebrats de mida inferior a la seva, encara que pertanyin a la mateixa espècie.[1][4]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troben àmpliament distribuïts als rius i rierols de l'hemisferi nord, amb uns pocs gèneres que s'estenen cap a l'hemisferi sud (Àfrica, Sud-amèrica i Nova Zelanda).[3][5][4]

Subdivisions[modifica | modifica el codi]

Se subdivideix en diversos gèneres, molts d'ells agrupats en dues subfamílies:

Costums[modifica | modifica el codi]

Tenen un comportament força nerviós, poden realitzar desplaçaments a contracorrent molt importants i els adults són atrets per les fonts de llum. En aigües calmes, mouen llurs cossos amunt i avall per mantindre la circulació de l'oxigen de l'aigua a través de les brànquies.[1][4]

Observacions[modifica | modifica el codi]

Són molt sensibles a la manca d'oxigen dissolt a l'aigua. Si se'ls priva d'aigua corrent en un recipient de dimensions reduïdes (com un pot o una safata), és molt fàcil que morin al cap de pocs minuts. Això els fa especialment sensibles a la contaminació i els atorga un valor destacat com a indicadors de la qualitat de l'aigua.[1][4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 J. Ortiz i M. Ordeix (ed.), 2009: Espiadimonis, nàiades, sabaters i cuques de capsa. Els macroinvertebrats dels rius i zones humides de Catalunya. Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu Industrial del Ter i Eumo Editorial. Manlleu i Vic. Pàg. 55-56. ISBN 978-84-9766-357-1.
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. 3,0 3,1 Tree of Life (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 ZipCodeZoo (anglès)
  5. GBIF (anglès)
  6. BioLib (anglès)
  7. Catalogue of Life (anglès)
  8. Discover Life (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Baumann, R.W., 1982. Plecoptera. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill. Nova York: 389-393.
  • Grimaldi, D. & Engel, M.S., 2005. Evolution of the Insects. Cambridge University Press: xv + 755 pp.
  • Merritt i Cummins, 1996: An Introduction to the Aquatic insects of North America. 3a. edició. Kendall Hunt. Dubuque, Iowa.
  • Sivec, I., B. P. Stark i S. Uchida, 1988. Synopsis of the world genera of Perlinae (Plecoptera: Perlidae). Scopolia 16: 1-66.
  • Stark, B. P. i A. R. Gaufin, 1976. The nearctic genera of Perlidae (Plecoptera). Misc. Publ. Entomol. Soc. Amer. 10: 1-80.
  • Voshell, J.R., 2002: A Guide to Common Freshwater Invertebrates of North America. McDonald and Woodward. Blacksburg, Virgínia.
  • Zwick, P., 1973. Insecta: Plecoptera. Phylogenetisches System und Katalog. Das Tierreich 94. Walter de Gruyter and Co., Berlín. 465 pp.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]