Pèsol d'olor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pèsol d'olor
Lathyrus odoratus Cupanii1b.UME.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermes
Clade: Rosids
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Faboideae
Tribu: Vicieae
Gènere: Lathyrus
Espècie: L. odoratus
Nom binomial
Lathyrus odoratus
L.

El pèsol d'olor (Lathyrus odoratus) és una espècie de planta amb flor dins el gènere de la guixa Lathyrus, no pas dil el gènere del pèsol (Pisum) com el seu nom comú sembla indicar, pertany a la família fabàcia i és planta nativa de l'est de la regió mediterrània.

Es tracta d'una planta utilitzada en jardineria.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Plaanta anual i enfiladissa que arriba a una llargada d'1 a 2 metres quan disposa d'un suport adient. Les fulles són pinnades i té circells que l'ajuden a enfilar-se. Les flors són porpres de 2-3,5 cm d'amplada en les plaantes silvestres en les plantes cultivades són encara més grosses i amb colors més variats.

questa espècie anual, L. odoratus, es pot confondre amb el guxó perenne, L. latifolius.[1]


Cultiu[modifica | modifica el codi]

Pèsol d'olor cultivat

Els pèsols d'olor es cultiven com plantes ornamentals des del segle XVII i n'hi ha molts cultivars. Es cultiven pel color de les seves flors (normalment de colors blau, rosa, porpra o blanc, incloent els bicolors) i per la seva intensa fragància.[2]


Toxicitat[modifica | modifica el codi]

A diferència dels pèsols comestibles, hi ha evidències que les llavors de diverses espècies del gènere Lathyrus són tòxiques si s'ingereixen en gran quantitat. L'espècie emparentada, Lathyrus sativus, que es cultiva com aliment si forma gran part de la dieta produeix la malatia del latirisme.[3]

Notes[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pèsol d'olor
  1. C. Brickell, Encyclopedia of Garden Plants, 1996, Royal Horticultural Society, London, ISBN 0-7513-0436-0.
  2. RHS A-Z encyclopedia of garden plants. United Kingdom: Dorling Kindersley, 2008, p. 1136. ISBN 1405332964. 
  3. Dastur, D.K. and Iyer, C.G. (1959). Lathyrism versus odoratism. Nutr. Rev. 17: 33-6.