Pèsol silvestre
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Flor del guixó senzill (Lathyrus nissolia)
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Vegeu el text. |
||||||||||||||||
Lathyrus és un gènere de plantes amb flors de la família de les fabàcies.
Taula de continguts |
Característiques [modifica]
El gènere conté unes 160 espècies. Els fruits d'algunes de les espècies es coneixen amb el nom de guixa, guixó o pèsol silvestre les plantes duen els noms de guixera, guixonera, pesolera, veçot o gerdell. És originàri de zones de clima temperat amb unes 52 espècies a Europa, 30 espècies a Amèrica del nord, 78 a l'Àsia, 24 a l'Àfrica oriental tropical i 24 a l'Amèrica del sud temperada.[1] Té espècies anuals i de perennes que poden ser enfiladisses o arbustives. El gènere té nombroses seccions incloent-hi "orobus" que abans s'havia considerat com un gènere separat.[2]
El gènere inclou el pèsol d'olor (Lathyrus odoratus) i el "pèsol perenne" Lathyrus latifolius, molt apreciats en jardineria; aquestes espècies tenen flors fragrants i de colors variats.
La llavor d'algunes espècies és comestible, com la guixa (L. sativus) i el guixó L. cicera, i no tan correntment L. ochrus i L. clymenum. L. tuberosus es conrea per la seva arrel tubrosa comestible.
Les llavors d'algunes espècies del gènere Lathyrus contenen aminoàcids d'una certa toxicitat. Els efectes tòxics es poden manifestar si aquestes llavors es mengen en quantitats relativament grans durant periodes prolongats de temps, podent arribar a causar la malaltia del latirisme.[3]
Als Països catalans són autòctones les espècies següents:[4]Lathyrus aphaca (gerdell),L.nissolia, L.ochrus (tapissot ver), L. clymenum, L. pratensis, L. tuberosus, L. inconspicus, L. setifolius, L. spaericus, L. angulatus, L. hirsutus, L. annuus, L. tingitanus, L. cicera, L. sylestris, L. Latifolius, L. tremolsianus. L. cirrhosus, L. saxatilis, L. linifolius, L. pannonicus, L. filiformis, L. niger, L. vernus i L. Laevigatus.
Algunes espècies [modifica]
- Lathyrus angulatus - veça cantelluda, guixó angulós
- Lathyrus annuus - guixera pàl·lida, guixera borda
- Lathyrus aphaca - gerdell, tapissot bord, fesolet
- Lathyrus aureus
- Lathyrus biflorus
- Lathyrus canescens (syn. L. filiformis (Lam.) J.Gay) - pesolina borda
- Lathyrus chloranthus
- Lathyrus clymenum - veçot
- Lathyrus cicera - guixonera, guixó, guixó ver, herba de forca
- Lathyrus cirrhosus - pèsol bord
- Lathyrus delnorticus
- Lathyrus hirsutus - veçó eriçat
- Lathyrus japonicus
- Lathyrus jepsonii
- Lathyrus laevigatus - guixó groc
- Lathyrus lanszwertii
- Lathyrus latifolius - pesolera de camp, pesolera silvestre, llapissots
- Lathyrus linifolius - veça de muntanya, guixó muntanyenc
- Lathyrus littoralis
- Lathyrus nervosus
- Lathyrus niger - guixó negre
- Lathyrus nissolia - guixó senzill
- Lathyrus ochrus - tapissot, veça plana
- Lathyrus odoratus - pèsol d'olor
- Lathyrus palustris
- Lathyrus pauciflorus
- Lathyrus polyphyllus
- Lathyrus pratensis - guixeta, guixa de prat, gerdell bord
- Lathyrus pulcher - pèsol de marge, pesolera de pastor, pèsol valencià, guixa borda
- Lathyrus rigidus
- Lathyrus sativus - guixera, guixa
- Lathyrus saxatilis - guixera de roca, guixera rupestre
- Lathyrus setifolius - guixera fina
- Lathyrus sphaericus - guixó esfèric
- Lathyrus splendens
- Lathyrus sulphureus
- Lathyrus sylvestris - guixera de bosc, pèsol pirinenc
- Lathyrus tingitanus - guixó de Tànger
- Lathyrus torreyi
- Lathyrus tuberosus - guixera borda, guixó tuberós
- Lathyrus vestitus
- Lathyrus vernus - guixó primerenc
Notes [modifica]
- ↑ Asmussen, Conny B; Liston, Aaron. «Chloroplast DNA Characters, Phylogeny, and Classification of Lathyrus (Fabaceae)». American Journal of Botany, vol. 85, 3, March 1998, p. 387. DOI: 10.2307/2446332.
- ↑ Fred, Edwin Broun; Baldwin, Ira Lawrence; McCoy, Elizabeth. Root Nodule Bacteria and Leguminous Plants. UW-Madison Libraries Parallel Press, 1932, p. 142. ISBN 1-893311-28-7.
- ↑ Mark V. Barrow; Charles F. Simpson; Edward J. Miller. «Lathyrism: A Review». The Quarterly Review of Biology, vol. 49, 2, 1974, p. 101–128. DOI: 10.1086/408017.
- ↑ Flora dels Països catalans Bolòs i Vigo Barcelona 1980
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pèsol silvestre |
