Píleu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El pili o píleu [1] en micologia és el nom tècnic que rep el capell[2] o la part del capell dels cossos fructífers (especialment els ascocarps o basidiocarps) dels fongs que suporten la superfície que porta les espores, himeni. L'himeni pot consistir en làmines tubs o dents sota la superfície del pili.[3] El pileus és característic dels ordres agaricals, boletals, alguns Polyporae, fongs dentats i alguns ascomicets. L'etimologia de pili prové del nom del capell, que en temps dels antics romans, es posaven els antics esclaus quan s'alliberaven.[4] Pileus designa també un núvol en forma de barret.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Els pili poden ser de diverses formes, i les formes poden canviar al llarg del desenvolupament i creixement del fong. La forma de pili més comú és la semiesfèrica o convexa. Els pili convexos solen continuar la seva expansió quan maduren, fins que adquireixen una forma totalment plana. Moltes espècies ben conegudes tenen un pili convex, com Agaricus bisporus, o diverses espècies dels gèneres Amanita i Boletus.

Alguns altres, com ara Macrolepiota procera, tenen diferents tipus de mamelló-forma de mama, per la qual cosa són anomenats umbonat o mamellons . Un umbo o mamelló és el sortint o protuberància obtusa que es forma al centre del barret d'alguns bolets. Alguns fongs, com ara Cantharellus cibarius, presenten una aparença d'embut o trompeta. En aquests casos, el pili és denominat embut o infundibuliforme.

A continuació hi ha unes il·lustracions que representen els diferents tipus de pili descrits en la literatura:

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Píleu
  • Arora, D: "Mushrooms Demystified", Ten Speed Press, 1986

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «píleu». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Pili a Optimot
  3. Moore-Landecker, E: "Fundamentals of the Fungi", page 560. Prentice Hall, 1972.
  4. TERMCAT