Pío Baroja y Nessi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pío Baroja y Nessi

Fotografia de Pío Baroja
Naixement 28 de desembre de 1872
Sant Sebastià
Defunció 30 d'octubre de 1956 (als 83 anys)
Madrid
Ocupació Escriptor i metge
Estàtua en honor a Pío Baroja al "Parque del Retiro" de Madrid.

Pío Baroja y Nessi (Sant Sebastià, 28 de desembre de 1872Madrid, 30 d'octubre de 1956), escriptor espanyol de l'anomenada Generació del 98. Home introvertit i dominat per un profund pessimisme, va estudiar Medicina a Madrid i exercí com a metge al País Basc durant un curt període. Posteriorment es traslladà a Madrid i es dedicà exclusivament a la producció literària. De les seves novel·les cal recordar Aventuras, inventos y mistificaciones de Silvestre Paradox, El árbol de la ciencia, Zalacaín el aventurero o la trilogia anomenada La lucha por la vida (La busca, Mala hierba i Aurora roja).[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va pertànyer a una bona família de Sant Sebastià relacionada amb el periodisme i negocis d'impremta. Fou el tercer de tres germans: Darío, que morí jove l'any 1894, i Ricardo, que fou escriptor i pintor. Molt després va néixer Carmen, que fou companya inseparable de Pío i alhora dona del seu editor.

La professió del seu pare, enginyer de mines, va fer que canviessin de domicili freqüentment.

Estudiant dolent, estudià Medicina, però només exercí de metge durant un any, el 1894, a Zestoa, Guipúscoa. Fart de l'ofici i enemistat amb les personalitats del poble, va tornar a Madrid, on va substituir el seu germà Ricardo en la gerència d'una fleca. Va ser llavors quan començà a publicar en revistes i diaris, simpatitzant amb el moviment anarquista però sense arribar a militar en cap organització. Igual que el seu coetani i coterrani Miguel de Unamuno, abominà del nacionalisme basc.

Respecte a la llengua basca, tot i que incorpora algunts fragments en basc en les seves obres, considerava que el basc com a llengua de cultura era una fantasia de filòleg.

Políticament al final de la seva vida es considerava partidari d'una dictadura intel·ligent.

Va morir el 1956 i fa ésser enterrat en el cementeri civil com a ateu, provant molt de rebombori en l'Espanya de l'època. A l'enterrament hi va assistir el Ministre d'Educació Nacional, D. Jesús Rubio García-Mina. El seu taüt va ser portar a les espatlles per, entre d'altres, Ernest Hemingway i Camilo José Cela.

Influències[modifica | modifica el codi]

Las obras de Baroja van sofrir la influència de molts autors en els quals es va inspirar. Baroja és reconegut com un escriptor insigne del realisme. Així doncs, la seva obra literària estarà influenciada pels grans mestres del seu génere com Tolstoi i Charles Dickens. Els seus temes també estaven clarament extrets de Quevedo i de la novela picaresca espanyola per exelència, El lazarillo de Tormes. Els contamporanis que el varen marcar varen ser autors com Galdós o Azorín.

Estil[modifica | modifica el codi]

Principalment es podria considerar que el seu estil és molt dinàmic i expressiu, de gran sinceritat amb el lector amb una intenció de retratar personatges absurds i força irònics, atacant els diferents estaments de la societat del moment, és un estil ràpid, senzill i molt clar, facilitant així la seva comprensió. No obstant, molts autors l'acusen de ser massa antirretòric i que els seus textos tenen masses errors sintàctics i d'emparar un llenguatge massa brusc. No obstant, altres opinen que aquest estil de prosa el feia especial i li donava un interès a les eves obres que, potser, no hauria tingut si hagués escrit més correctament.

Obra[modifica | modifica el codi]

Baroja vist per Ramon Casas (MNAC).

Baroja va agrupar les seves novel·les en nou trilogies i una tetralogia, encara que resulta difícil determinar el lligam entre elles.

  • Tierra vasca
  • La lucha por la vida
    • La busca (1904)
    • Mala hierba (1904)
    • Aurora Roja (1905)
  • La raza
  • El pasado
    • La feria de los discretos
    • Los últimos románticos
    • Las tragedias grotescas
  • La vida fantástica
  • Las ciudades
    • César o nada (1910)
    • El mundo es ansí (1912)
    • La sensualidad pervertida: ensayos amorosos de un hombre ingenuo en una época de decadencia (1920)
  • El mar
    • Las inquietudes de Shanti Andía (1911)
    • El laberinto de las sirenas (1923)
    • Los pilotos de altura (1931)
    • La estrella del capitán Chimista (1930)
  • Los amores tardíos
    • El gran torbellino del mundo (1926)
    • Las veleidades de la fortuna (1927)
    • Los amores tardíos (1942)
  • La selva oscura
    • La familia de Errotacho (1932)
    • El cabo de las tormentas (1932)
    • Los visionarios (1932)[2]
  • La juventud perdida
    • Las noches del Buen Retiro (1934)
    • Locuras de carnaval (1937)
    • El cura de Monleón (1936)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg exposició al MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 
  2. http://hispanoteca.eu/Literatura%20espa%C3%B1ola/Generaci%C3%B3n%20del%2098/P%C3%ADo%20Baroja%20y%20Nessi-Vida%20y%20obra.htm