Pírcing

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pírcing de mugrons, de llavi, i dil·latadors a les orelles.

Pírcing (de piercing, veu anglesa que significa perforació) és la pràctica de posar-se adorns del mateix nom, travessant la pell. Els més freqüents són a l'orella, el nas, la cella, la llengua, el melic, els mugrons, encara que també es poden fer a altres parts del cos.

Història[modifica | modifica el codi]

És impossible saber amb exactitud quan es va començar a usar com a ritual o celebració. Les primeres mostres de perforacions daten de l'any 709 aC. S'han trobat jeroglífics on apareix la imatge del Jaguar Protector sent perforat per la seva esposa, Lady Xoc, a la llengua, ritu al que denominaven ritu de la sang.

També es creu que, originalment, els esquimals van ser els primers a utilitzar aquest tipus d'aplicacions, a les quals ells denominaven labrets. Aquesta tribu perforava als joves que es convertien en adults per a demostrar que tenien qualitats i eren aptes per a caçar amb els majors. Encara que no fos difós, eren moltes les tribus que tenien com a ritual la perforació d'alguna part del cos.

Potser els més avançats en temps a l'hora de perforar eren els maies, que es perforaven el llavi, el nas i les orelles amb joies. Encara que els romans antics ja es perforaven els mugrons com mostra de virilitat i fortalesa, i per a subjectar les curtíssimes capes que usaven a manera de vestimenta. Les dones de l'alta societat també es perforaven els mugrons per a donar-los volum i ésser més atractives.

Prevencions[modifica | modifica el codi]

Cal tenir en compte a l'hora de fer un pírcing:

  • Si s'han tingut infeccions producte de la col·locació de pírcings anteriorment, ja que és probable que tornin a ocórrer la pròxima vegada. Hi ha persones que tenen més facilitat per a les infeccions.
  • Que tot el material ha de ser esterilitzat amb autoclau o rebutjat.
  • Que no es pot donar sang durant un any.

Materials[modifica | modifica el codi]

  • Titani lleuger (al voltant de 60% del pes de l'acer inoxidable donat el mateix volum), és altament resistent a la corrosió i és menys probable que reaccioni amb els fluids corporals, no és magnètic, pot ser anoditzat per crear una capa d'òxid de color al superfície. Els colors comuns són de color groc, blau, morat, verd i arc de Sant Martí.
  • "Blackline" joies de recobriment s'ha demostrat adequada per a les perforacions que encara no ha curat, ja que és lleuger, segur i durador. No obstant això si s'utilitza quan en contacte amb les parts dures del cos, com les dents, o si la joieria es canvia amb freqüència, la capa superficial pot ser raspada. Es pot esterilitzar en autoclau.
  • "Zircontwo" és més adequat per a un pírcing a la curació que l'or real, ja que no es descoloreixen com 18K (75%) d'or sovint. També és més lleuger i té una superfície més llisa de manera que no causi irritació com a molt. També és més barat i significativament més durables.
  • El bronze s'utilitza sovint en grans pírcings en forma de earweights i joieria ètnica d'Indonèsia i altres llocs del món. El bronze és un aliatge de metalls diferents, però la barreja més comú (a la joieria de la perforació) és del 90% de coure i 10% d'estany.
  • El glass és un material comú que la perforació s'ha utilitzat durant milers d'anys. Per exemple, els taps de vidre s'han trobat en tombes egípcies antigues. Si ben format i fabricació, el vidre és un material excel·lent: còmodes d'usar, robust i segur per al cos. No obstant això, l'abaratiment de comptes de vidre que no estan coberts en un casc de metall poden trencar fàcilment en trossos. Si li cau la joieria de vidre a terra, probablement no serà capaç d'utilitzar de nou. També si vostè té un compte barat en un pírcing a la llengua, i sense voler mastegar-hi, es pot trencar en trossos petits i laceracions causa.
  • El plàstic és un material lleuger, amb una sorprenent resistència a les reaccions químiques del cos i les assegurances contra la majoria de les al • lèrgies. No obstant això, molts plàstics són absorbents i tenen una superfície porosa, el que fa necessari tenir sovint la joies fora i netejar a fons o substituir-la per evitar la infecció o sensibilització dels residus.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Altres modalitats de decoració corporal són:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]