Pítac de Mitilene

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bust romà de Pítac del segle I aC (còpia romana d'un bust del període clàssic, Museu del Louvre, París)

Pítac de Mitilene[1] (Pittacus, Πιττακός) fou un literat grec considerat un dels set savis de Grècia. Va néixer a Mitilene a Lesbos; era fill d'Hirradi o de Caic possiblement un traci, i d'una dona de Lesbos. Diògenes Laerci diu que va florir a l'olimpíada 42, vers 612 aC i que va néixer vers el 652 aC.

Apareix esmentat inicialment com opositor a la tirania que governava Mitilene, i unit als germans d'Alceu, caps del partit aristocràtic, van enderrocar al tirà Melancre (segons Suides el 612 aC). El 606 aC dirigia l'exèrcit de Mitilene en la seva guerra contra Atenes per la possessió de Sigeum a la Troade, conflicte en què els mitilenis foren derrotats; Pítac es va destacar lluitant i vencent en combat singular contra Frinó, el comandant atenenc i campió olímpic, famós pel seu valor i coratge. Va rebre com a premi unes terres que va dedicar al culte i foren anomenades les terres Pitàccies.

El conflicte va acabar amb la mediació de Periandre de Corint que va assignar el territori en litigi a Atenes, però els conflictes interns a Mitilene van continuar. Es disputaven el poder una sèrie de tirans, com Mirsil, Megaligir i els Cleanàctides, i d'altra banda el partit aristocràtic dirigit per Alceu i el seu germà Antimènides; finalment aquestos foren enviats a l'exili i Mitiline va gaudir d'uns anys de tranquil·litat fins que els exiliats van intentar el retorn per la força.

Per resistir als aristòcrates, els populars van posar al capdavant a Pítac, com a governant amb poders absoluts, amb el títol de αἰσυμνήτης diferent de tirà en que, encara que gaudia del mateix poder, era d'elecció popular, tenia algunes limitacions i era elegit per un període temporal (també ho podia ser vitalíciament), per tant era com un tirà electe ὡς ἁπλω̂ς εἴπειν αἱρετὴ τυραννίς. Va governar 10 anys (589 a 579 aC) i al final va abdicar, després d'haver restaurat l'ordre i haver preparat el camí pel govern republicà. Alceu i Pítac van estar un temps enfrontats però probablement després es van reconciliar.

Pítac va viure encara deu anys després de l'abdicació; va morir el 569 aC a avançada edat.

Se li atribueixen alguns proverbis:Χαλεπὸν ἐσθλὸν ἔμμεναι, i Καιρὸν γνω̂θι.. Fou un poeta elegíac destacat i segons Diògenes Laerci va compondre 600 versos que van formar una col·lecció; Diògenes n'ha conservat unes línies que diu foren les més famoses: ἔχοντα δει̂ τόξον1 καὶ ἰοδύκον φαρέτραν, στείχειν ἐπὶ φω̂τα κακόν: πιστὸν γὰρ οὐδὲν γλω̂σσα διὰ στόματος, λαλει̂ διχόμυθον ἔχουσα καρδίν νόημα.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pítac de Mitilene