Pòrcia (satèl·lit)
 |
|
|
Descobriment
|
|
|---|---|
| Descobert per | Stephen P. Synnott / Voyager 2 |
| Data de descobriment | 3 de gener, 1986 |
| Semieix major | 66.097,265 ± 0,050 km[1] |
| Excentricitat | 0,00005 ± 0,00008[1] |
| Període orbital | 0,5131959201 ± 0,0000000093 d[1] |
| Inclinació | 0,05908 ± 0,039° (a l'equador d'Urà)[1] |
| Satèl·lit de | Urà |
|
Característiques físiques
|
|
| Dimensions | 156 × 126 × 126 km[2] |
| Radi mitjà | 67,6 ± 4 km[2][3][4] |
| Àrea de superfície | ~57,000 km²[5] |
| Volum | ~1.300.000 km³[5] |
| Massa | ~1,7×1018 kg[5] |
| Densitat mitjana | ~1,3 g/cm³ (suposat)[3] |
| Gravetat a la superfície equatorial |
~0,023 m/s<csup>2[5] |
| Velocitat d'escapament | ~0,058 km/s[5] |
| Període de rotació | sincrònica[2] |
| Obliqüitat | zero[2] |
| Albedo | 0,08 ± 0,01 [6] 0.07[3][4] |
| Temperatura | ~64 K |
Pòrcia és un satèl·lit interior d'Urà. Va ser descobert gràcies a les imatges del Voyager 2 el 3 de gener de 1986, i se li va assignar la denominació termporal S/1986 U 1.[7] El seu nom es deu a l'heroïna de l'obra de teatre El mercader de Venècia de William Shakespeare. També se'l coneix com Urà XII.[8]
Pòrcia és el segon satèl·lit interior més gran d' Urà després de Puck. L'òrbita de Pòrcia, que es troba dins el radi sincrònic d'Urà, s'està esfondrant a poc a poc degut a l'desacceleració de marea. El satèl·lit pot trencar-se formant un anell planetari o colpejar Urà.
Pòrcia encapçala el grup de satèl·lits anomenats grup de Pòrcia que inclou Bianca, Crèssida, desdèmona, Julieta, Rosalina, Cupid, Belinda i Perdita.[6].Aquests satèl·lits presenten òrbites i propietats fotomètriques similars.[6]
Es coneix molt poc sobre les característiques de Pòrcia a part de la seva mida al voltant dels 140 km,[2] l'òrbita,[1] i l'albedo geomètric al voltant de 0,08.[6]
A les imatges del Voyager 2 Desdèmona es mostra com un objecte allargat, amb l'eix major apuntant cap a Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Pòrcia és 0,8 ± 0,1.[2] La seva superfície és grisosa.[2] Observacions fetes amb el Telescopi espacial Hubble i altres grans telescopis terrestres han trobat traces d'absorció d'aigua gelada en l'espectre de Pòrcia.[6][9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Jacobson, R.A.. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager2 Observations». The Astronomical Journal, vol. 115, 1998, p. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Karkoschka, Erich. «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, vol. 151, 2001, p. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 2008-10-24. [Consulta: 2008-12-12].
- ↑ 4,0 4,1 Williams, Dr. David R.. «Uranian Satellite Fact Sheet». NASA (National Space Science Data Center), 2007-11-23. [Consulta: 2008-12-12].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Calculada en base a altres paràmetres
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Karkoschka, Erich. «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, vol. 151, 2001, p. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
- ↑ Smith, B. A.. «IAU Circular No. 4164», 16 de gener de 1986. [Consulta: 2006-08-06].
- ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21 de juliol de 2006. [Consulta: 2006-08-06].
- ↑ Dumas, Christophe. «Hubble Space Telescope NICMOS Multiband Photometry of Proteus and Puck». Astronomical Journal, vol. 126, 2003, p. 1080–1085. DOI: 10.1086/375909.
Enllaços externs[modifica]
- Perfil de Pòrcia de NASA
- Satèl·lits coneguts d'Urà (Scott S. Sheppard)
|
||||||||||||||
