El Partit Nacionalista Basc (oficialment Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 1895 per Sabino Arana.
El PNB és un partit nacionalista basc. Fou fundat el 1895 per Sabino Arana, per a defensar les seves tesis en pro de la raça basca, la recuperació dels furs i la defensa de la independència de la "confederació basca", encara que més tard Ramón de la Sota el va dirigir més al conservadurisme regionalista. Originàriament reduït el seu radi d'acció a Biscaia, al llarg del segle XX es va estendre a tots els territoris bascs (incloses Navarra i el País Basc del Nord). Paral·lelament, a mesura que el sistema bipartidista espanyol ho permetia, es va anar fent lloc al mapa polític basc, fins a convertir-se en la força hegemònica, posició que manté en l'actualitat. Després d'haver suavitzat els seus plantejaments inicials, ha participat de manera decisiva en el procés autonòmic basc (tant durant la Segona República Espanyola com en la transició democràtica), essent el principal partit de govern en totes les experiències autonòmiques d'Euskadi des de la fundació del partit. Actualment, el partit és dirigit per Iñigo Urkullu, i des de 1980 fins el 2009 va governar la Comunitat Autònoma Basca, en la darrera etapa juntament amb Eusko Alkartasuna i Ezker Batua, amb Juan José Ibarretxe com a lehendakari. Ha patit dues escissions principals, els anys 50 amb ETA (grup d'extrema esquerra independentista que fa ús de la lluita armada per aconseguir els seus objectius) i el 1986 amb Eusko Alkartasuna (partit independentista de tendència esquerrana).
Els joves del PNB són els EGI (Euzko Gaztedi Indarra).
Història del PNB [modifica]
Origen.- Després de les guerres carlines, l'abolició dels furs i l'auge de la industrialització que va comportar una forta immigració i un gran canvi en poc de temps per a la societat biscaïna, Sabino Arana, va interpretar el nacionalisme romàntic fent-se eco del corrent nacionalista europea i va fundar el PNB en 1895 amb la finalitat d'aconseguir la independència de "Euzkadi", els territoris bascos, i fundar un estat basc sobirà.
Els percentatges corresponen als vots obtinguts per candidatures del PNB sobre el total de vots emesos i no sobre el total de vots vàlids (vots a candidatures i en blanc), donat que a les eleccions municipals de 2003 i en bona part a les de 2007 l'esquerra abertzale no hi va poder concórrer degut a la il·legalització dels successius projectes hereus d'Herri Batasuna. Per tant, els vots corresponents a l'esquerra abertzale es varen computar oficialment com a nuls i no es donaria una visió concordant amb la realitat si prenguéssim els vots vàlids (sense contar els nuls) a l'hora de calcular el percentatge de suport electoral del PNB. A les eleccions municipals de 1995 el PNB va presentar-se a Navarra amb candidatures anomenades "Nacionalistas de Navarra". Cal assenyalar també que a les eleccions municipals de 1999 i de 2003 una part important de les candidatures en les que figurava el PNB ho feia en coalició amb EA sota l'etiqueta "EAJ-PNV/EA", motiu pel qual només figuren els resultats corresponents a les candidatures dels jeltzales en solitari. Per altra banda a les eleccions municipals de 2007 es presenta per primera vegada la coalició Nafarroa Bai a Navarra, i una de les parts integrants és el PNB, per això una part dels candidats penebistes varen ser escollits sota les sigles de NaBai, mentre que una minoria conservà candidatures independents i exclusives del PNB.
El PNB del País Basc francès (Eusko Alderdi Jeltzalea-Parti Nationaliste Basque o EAJ-PNB) va concórrer a les eleccions europees de 2009 amb una candidatura anomenada Euskadi Europan/Le Pays Basque en Europe (El País Basc a Europa en català) encapçalada per Jean Tellechea (escollit regidor a Urruña per la legislatura 2008-2014). Així, el PNB va obtindre un total de 4.201 vots a tota la circumscripció del Sud-Oest que agrupa les regions d'Aquitània, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, 3.102 dels quals foren emesos al País Basc francès. Els resultats per territoris bascos van ser: Lapurdi (2.429 sufragis i 3,3% dels vots del territori), Baixa Navarra (506 vots i 4,6% dels vots) i Zuberoa (167 vots i un 2,9%).
Enllaços externs [modifica]
.svg)
