Partit Socialista del País Valencià
De Viquipèdia
| Partit Socialista del País Valencià | |
|---|---|
| Partit polític valencià | |
| President | Diego Macià Antón |
| Secretari general | Comissió Gestora (presidida per Joan Lerma) (Cap de llista electoral, María Teresa Fernández de la Vega) |
| Fundació | |
| Seu | C/ Blanqueries, 4 46006 València |
| Ideologia | socialista i progressista |
| Representació | 38 diputats a les Corts Valencianes 2.065 regidors |
| Partit europeu | Partit Socialista Europeu |
| Publicació oficial | Avant Segle XXI |
| Lloc web | http://www.pspv-psoe.net |
El Partit Socialista del País Valencià és el nom que rep el Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià (PSPV-PSOE), encara que originàriament el PSPV era un partit independent fundat el 1974 (casi bé una refundació del antic Partit Socialista Valencià), que es va fusionar amb el PSOE.
[edita] Fundació
El partit fou fundat amb les sigles PSPV el 1974 per militants procedents dels Grups d'Acció i Reflexió Socialista (GARS), com Vicent Ventura i Beltran, als que se'ls van unir des de l'Assemblea d'Almàssera de 1976 Convergència Socialista del País Valencià, la qual va aportar-li militants de gran valua (com Ricard Pérez Casado i Alfons Cucó). EL PSPV va celebrar el seu Congrés Constituent del 2 de febrer al 3 d'abril de 1977, després del qual es va fer públic un Manifest Socialista del País Valencià, on destaca el caràcter nacional del País Valencià i la seva vinculació als Països Catalans i proposa la lluita per l'alliberament valencià per mitjà de l'autogovern i l'Estatut d'autonomia que recuperés la Generalitat Valenciana. També defensà el model marxista, el republicanisme, el català com a llengua històrica del País Valencià, l'autodeterminació i la capacitat d'establir relacions amb altres pobles.
El 23 de febrer de 1977 convocà un míting a la piscina València, on hi participaren 3.000 persones. També manté alguns enfrontaments dialèctics amb el PSOE perquè es presentà a València amb les sigles Partit Socialista Valencià. A les eleccions de 15 de juny de 1977 el PSPV decidí presentar-se en llistes separades del PSOE i això provocà la divisió del partit; Joan Enric i Vicent Garcés formaren Unitat Socialista del País Valencià com a part de la llista de la Federació de Partits Socialistes amb el Partido Socialista Popular d'Enrique Tierno Galván, però l'aliança del PSC amb el PSOE desencoratjà el vot; el sector que liderava des de Catalunya Ernest Lluch proposà una plataforma electoral (el Bloc) amb el Partit Carlí Valencià i Moviment Comunista del País Valencià.
Els febles resultats electorals (USPV va obtenir el 4,6 % dels vots, un diputat i un senador, mentre que el Bloc només l'1,6 %) va provocar que ambdós sectors del país acabessin fusionant-se amb la secció valenciana del PSOE, qui a canvi integraria bona part dels seus dirigents en la direcció del partit i acceptaria part del programa establit en el Manifest.
[edita] Evolució
Va ser el partit polític més votat del País Valencià fins l'any 1994, quan el Partit Popular va guanyar les eleccions al Parlament Europeu. Va aconseguir majoria absoluta a les Corts Valencianes en les eleccions de 1983 (51 diputats) i 1991 (45 diputats). En la legislatura 1987-1991 va governar en minoria (42 diputats) amb el suport parlamentari puntual de la coalició IU-UPV i, en algunes ocasions, del CDS. Fou també la primera força municipal del País Valencià fins el 1995. Actualment l'Ajuntament d'Elx és la principal institució valenciana on governa.
A les Corts Valencianes realitza la tasca d'oposició, junt amb Compromís pel País Valencià. A les diferents eleccions que s'han celebrat des que és la segona força política obtingué 32 diputats (1995), 35 (1999 i 2003) i 38 (2007).
A diferència dels socialistes catalans del PSC té menys autonomia respecte de la direcció federal del PSOE.
