PSR J1745-2900
 PSR J1745-2900 | |
|---|---|
| Tipus | magnetar i púlsar  |
| Constel·lació | Sagitari |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Ascensió recta (α) | 17h 45m 40.164s[1] |
| Declinació (δ) | -30° 59' 30.182''[1] |
PSR J1745-2900 és un magnetar molt proper al forat negre supermassiu situat al centre de la Via Làctia (Sagitari A), a 26.000 anys llum de la Terra.[2] El seu camp magnètic és excepcionalment fort i ha permès estudiar els “hàbits d'alimentació ”del forat negre i podria ser utilitzat per mesurar les propietats de l'espai i el temps en camps gravitatoris forts i per comprovar si la teoria de la Relativitat General d'Einstein es podria mantenir davant les proves més exigents.
El jove púlsar ultramagnètic PSR J1745-2900 va ser descobert quan el satèl·lit Swift va observar un flaix de raigs X potent originat molt a prop del centre de la Via Làctia (a menys d'un any llum de Sgr A*) i les observacions posteriors mostraven un període de rotació de 3,76 segons pel telescopi NuSTAR de la NASA. Amb un telescopi de 100m a Effelsberg (prop de Bonn, Alemanya), l'equip va descobrir pulsacions de ràdio de la mateixa regió amb el mateix període. Paral·lelament, es van fer observacions addicionals amb el Jodrell Bank, Nancay i radiotelescopis de gran matriu arreu del món, mentre que altres grups van estudiar PSR J1745-2900 amb els telescopis de l'ATCA, Parkes i Green Bank; els resultats de l'ATCA van aparèixer a la revista d'aquella setmana de MNRAS (Shannon & Johnston).[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Ryan M. Shannon «Radio properties of the magnetar near Sagittarius A* from observations with the Australia Telescope Compact Array» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2013, pàg. 29–32. DOI: 10.1093/MNRASL/SLT088.
- ↑ El País. Los astrónomos ‘se asoman' al entorno del gran agujero negro de la Vía Láctea, 14 d'agost de 2013.
- ↑ Anne's Astronomy News. New Pulsar Reveals Feeding Habits of Milky Way’s Black Hole, 15 d'agost de 2013.