País de Punt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Puntland».

El país de Punt fou un territori amb el qual van comerciar els egipcis, i la majoria dels erudits pensa que se situa a la regió del Cap Guardafui, al nord-est de Somàlia.

Els egipcis van donar aquest nom a una terra amb la qual comerciaven des de l'Imperi mitjà. Al temple principal de Deir al-Bari, uns relleus mostren una expedició naval egípcia al Punt, dirigida per Hakhopsitu, regent en el regnat de Tuthmosis III, de la dinastia XVIII, i s'enumeren els productes de la terra: or, encens, ivori, pells de lleopard, plomes d'estruç, fusta de banús. Anteriorment, el país havia comerciat amb Egipte, però durant la dinastia XVIII Punt fou tributari de l'imperi dels faraons; una llista dels seus districtes presenta analogies amb llocs de la regió moderna de Puntland, a Somàlia. Als turons i muntanyes del país, anomenats en somali ogo i golis, es desenvolupa privilegiadament l'arbre de l'encens, i l'actual Puntland és la terra per excel·lència de l'encens i pot ser considerat el seu producte més típic.

El País de Punt s'esmenta també en les Escriptures[text imprecís]. Fou conegut per grecs i romans, que hi van comerciar, ja que alguns rituals religiosos exigien la utilització de l'encens i la mirra, i el primer era abundant al Punt; i també algunes varietats de mirra, que eren originàries del país. Al "Periplus de la mar Eritrea" (any 50), s'esmenten diverses ciutats de la costa de Punt: Ayalites (Assab?), Malao (Berbera), Mundi (Heis), Mosyllon (Bandar Kassim?) i Akannai (Alula?). Plini el Vell esmenta "el port i el promontori de les espècies Barbaroi", referint-se al cap Guardafui.

Més tard, van arribar-hi els àrabs. El primer viatger de qui queda constància és Al-Khwarizmi (847). Els viatgers àrabs parlen molt poc de Bilad al-Barbara (és a dir, el nord i nord-est de Somàlia), però se sap que comerciaven en aquesta zona amb vori, or i esclaus; en canvi, el comerç d'encens i mirra hi havia desaparegut. El xinès Tuang Sheng Shih esmenta la costa somali sota el nom de Po-pa-li; més tard, és esmentada per Shu Ku Kua sota el nom de Pi-pa-lo, assegurant que estava dividida en quatre districtes (informacions probablement basades en una obra de Shu Shu Fei, de 1178), i s'esmenten els productes de la zona: camells, ambre gris, vori, goma d'estírax, mirra, closques de tortuga, collars de perles, encens, estruços, girafes i zebres.

Els primers establiments musulmans s'hi han datat al segle VIII i foren inicialment petits, però amb el temps la religió musulmana s'hi va estendre i, al segle XII o XIII, els habitants nadius ja havien assumit l'islam com a propi. Els àrabs van donar als nadius el nom de somalis, i la tradició atribueix el seu origen a Akil ben Abu Talib, cosí del profeta.

Les principals ciutats de la costa van formar petits estats comercials, però només hi ha alguna resta arqueològica i no s'hi han trobat detalls escrits. L'extrem nord-est de Somàlia va quedar allunyat dels punts comercials (menys a l'oest i al sud) i no s'hi han trobat monedes ni altres rastres de comerç; l'ocupació per molts segles en aquesta zona fou la pastura dels ramats. La influència musulmana al segle XIII s'estenia des l'oest del Cap Guardafui (al nord) fins a Merka o Merca, capital dels somalis hawiyya. Al nord de Merca, hi havia Mogadiscio, que era una ciutat-estat governada per un cap que era una mena de soldà amb poders limitats, i més al nord, Hobyo (Obbia), on la fusió entre àrabs i somalis, tots musulmans, va portar a la constitució d'un soldanat a finals del segle XVI i començaments del XVII; encara un altre soldanat (Majertin) va governar la zona costanera més al nord, al mateix Cap Guardafui.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: País de Punt Modifica l'enllaç a Wikidata