Països Baixos austríacs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Oostenrijkse Nederlanden
Österreichische Niederlande
Pays-Bas Autrichiens

Països Baixos Austríacs
Flag of the Low Countries.svg
1714 – 1795 Flag of the Brabantine Revolution.svg
Flag of France.svg
de}}} de}}}
Bandera Escut
Ubicació de
Els Països Baixos austríacs (en taronja) i el Principat de Lieja enclavat
Capital cap
Altres idiomes Neerlandès, alemany, frisó
Forma de govern Monarquia
Sobirà dels Països Baixos
 • 1711-1714 Maximilià II de Baviera
 • 1711-1740 Carlos VI
 • 1740-1780 Maria Teresa I
 • 1780-1790 Josep II
 • 1790-1795 Leopold II
Història
 • Després del Tractat d'Utrecht passen de domini espanyol a austríac. 1714
 • S'inicia la Revolució brabançona contra la tasca centralitzadora. 5 de gener, 1788
 • Es proclama els Estats Units de Bèlgica 11 de gener, 1790
 • Després de la derrota a la Batalla de Fleurus, els austríacs es retiren del territori. 26 de juny, 1794
 • França s'annexiona els Països Baixos i el Bisbat de Lieja. 1795
Superfície 22.000 km²
Moneda Florí (Gulden)

El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs,[1] tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.[2]

El govern mantindrà l'administració central organitzada a Brussel·les pels espanyols. A poc a poc, sota la influència de les idees de la Il·lustració[3] l'administració es centralitza i uns grans projectes d'industrialització principalment al Hainaut Al mateix moment, els prínceps-bisbe del principat de Lieja continuaven la política industrial, ja començat el segle anteriore i modernaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburg als liegesos, i productes metal·lurgics liegesos a Charleroi.[4] Sovint el principat està dibuixat a les mapes, malgrat que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de la industrialització, els Austríacs també van desenvolupar l'educació (Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències) a Brussel·les. Aquesta modernització imposada des del centre de l'imperi a Viena que implicava un afebliment de la influència de l'església catòlica no agrada gaire al clericat ni als nobles conservadors.

El 1790, les tropes austríaques sofreixen una desfeta militar a Turnhout durant la revolució brabançona. Segueix un episodi d'uns mesos dels Estats Units bèlgics independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els liberals inspirats per la iIl·lustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels revolucionaris francesos el 1795. Després del Tractat de Campo Formio 1797, els austríacs cedeixen el territori als francesos.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, Homenatge al Doctor Emili Giralt i Raventos, Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Bardelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738
  2. «Països Baixos austríacs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik, catàleg de l'exposició del 27 julios al 20 agost 1983,, Brussel·les, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines
  4. René Leboutte, Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels, Volum 11 de Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519
  5. W. Scheelen, De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie (neerlandès), Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, Hasselt, Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: El principat de Lieja, el comtat de Loon i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)