Pa, amor i gelosia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Pane, amore e gelosia
Pa, amor i gelosia
Amoregelosia.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Luigi Comencini

Producció: Titanus (Girosi)

Guió: Ettore Margadonna
Luigi Comencini
Eduardo De Filippo
Tittina De Filippo
Vincenzo Talarico

Música: Alessandro Cicognini

Fotografia: Carlo Montuori

Dades i xifres
País: Itàlia
Data d'estrena: 1954
Gènere: Comèdia
Duració: 95 minuts

Pàgina sobre “Pane, amore e gelosia a IMDb

Valoracions
IMDb 6.5/10 stars
FilmAffinity 6.4/10 stars

Pa, amor i gelosia (títol original en italià: Pane, amore e gelosia) és una pel·lícula italiana dirigida per Luigi Comencini i estrenada el 1954. La pel·lícula és continuació de Pa, amor i fantasia estrenada anteriorment. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica | modifica el codi]

La història comença allà on s'acaba la de Pa, amor i fantasia. L'endemà de la festa de Sant Antoni, l'oficial dels carabiners Carotenuto vol dimitir, ja que la situació familiar de la seva envejada companya, Anna, és prohibida pel reglament. Anna el dissuadeix tanmateix: el pare del seu fill ha manifestat de nou la intenció de casar-se amb ella. Més tard, aquesta porta de Roma el seu fill, Ottavio, un noi turbulent i agressiu, que Carotenuto no aconsegueix disciplinar. Pel que fa a Maria, la Bersagliera, està de moment, separada del seu promès Stelluti, com lexigeix un costum regional. Mentre Carotenuto balla en un banquet familiar amb la Bersagliera, Anna i Stelluti arriben junts al poble. Les xafarderies van a bon tren provocant la ruptura de les futures parelles respectives. Tanmateix, la Bersagliera s'acaba reconciliant amb Stelluti que li promet tenir una casa i un treball. Pel seu costat, Carotenuto ha de renunciar a casar-se amb Anna que acaba de trobar el pare del seu fill. Però a l'autocar que el condueix cap a Sagliena, troba la nova llevadora, substituta d'Anna, meravellosament bonica i que no té ni marit, ni fills.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Comentaris[modifica | modifica el codi]

  • Les pel·lícules Pa, amor i fantasia i Pa, amor i gelosia constitueixen, segons Jacques Lourcelles, un conjunt inseparable.
« Tant que la visió d'un sol episodi (sobretot si es tracta del primer) dóna una impressió d'inacabat (...) »

L'excepcional èxit comercial d'aquestes dues realitzacions

« Revela el gust naixent del públic per a la comèdia després d'anys d'austeritat neorealista. »
— J. Lourcelles
  • La construcció de les dues pel·lícules, feta de curts relats hàbilment embolicats, evoca l'ambient propi a la commedia dell'arte i prefigura el renaixement del cinema d'esquetxos italià dels anys 1960.
  • Històricament, les pel·lícules de Luigi Comencini assumeixen la transició entre el neorealisme i la comèdia italiana, tot conservant la seva pròpia originalitat.
  • Menystinguda per la crítica i els cinèfils, els Pa, amor... són, per a Jacques Lourcelles,
« Obres alegres, rodones i perfectes (...), diferents de qualsevol escola »

i, per tant, a punt per satisfer la comprensió i els gustos del gran públic.

  • Altres dos episodis de la sèrie van ser dirigits per Dino Risi amb Pa, amor, així sigui (1955) i Pa, amor i Andalusia , pel·lícula hispano-italiana de Javier Seto (1959).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Pa, amor i gelosia (en català). esadir.cat. 
  2. «Pane, amore e gelosia». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema