Pa negre (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'adaptació cinematogràfica de 2010. Si cerqueu la novel·la d'Emili Teixidor, vegeu «Pa negre».
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Pa negre
Pa negre.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Agustí Villaronga
Ajudant de direcció: Pol Rodríguez
Direcció artística: Ana Alvargonzález

Producció: Isona Passola (executiva)
Lluís Ferrando (delegada)

Guió: Agustí Villaronga
(adaptació)
Emili Teixidor (novel·la)

Música: José Manuel Pagán

So: Dani Fontrodona, Fernando Nocillo, Ricardo Casals

Fotografia: Antonio Riestra

Muntatge: Raúl Román

Vestuari: Mercè Paloma

Maquillatge: Alma Casal

Protagonistes: Francesc Colomer
Marina Comas
Nora Navas
Roger Casamajor
Lluïsa Castell

Dades i xifres
País: Catalunya
Data d'estrena: 2010
Gènere: drama
Duració: 108 min
Idioma original: català

Companyies
Productora: Massa d'Or Produccions
Televisió de Catalunya
Televisió Espanyola
Pressupost: 4 milions d'euros[1]
Ingressos: > 4 milions d'euros[1]

Pàgina sobre “Pa negre a IMDb

Valoracions
IMDb 7/10 stars
FilmAffinity 7.0/10 stars

Pa negre és una pel·lícula catalana escrita i dirigida per Agustí Villaronga i basada en la novel·la homònima d'Emili Teixidor. A partir d'un assassinat s'analitzen les relacions d'una família i el seu poble als anys 40. La pel·lícula barreja el gènere dramàtic, el misteri per saber la veritat dels crims i un toc fantàstic relacionat amb els somnis i fantasmes que s'ofereixen com a alternativa als ulls infantils del protagonista, qui marca el punt de vista de tot el relat.[2]

Estrenada al Festival de Sant Sebastià de 2010, la cinta va guanyar tretze Premis Gaudí,[3] nou Premis Goya i va ser la candidata de l'Acadèmia espanyola de cinema als Oscars de 2011,[4][5] després d'haver estat preseleccionada juntament amb La piel que habito, d'Almodóvar, i La voz dormida, de Zambrano.[6] Amb aquesta elecció, es va convertir en la primera pel·lícula en català que va optar als Oscars.

Argument[modifica | modifica el codi]

Pa negre parla sobre la postguerra rural a Catalunya amb discurs no polític sinó emocional.[7] En aquells anys durs de la postguerra, l'Andreu, un nen del bàndol dels republicans, troba un dia al bosc els cadàvers d'un home i el seu fill. Les conseqüències porten a la desintegració de la seva família, atrapada per mentides i culpes del passat.

El mallorquí Agustí Villaronga, director de la pel·lícula, se centra en com la guerra afecta la gent, al marge d'ideologies polítiques i amb la guerra només com a teló de fons.[8]

Guió[modifica | modifica el codi]

Per fer el guió de la pel·lícula, Agustí Villaronga va fer servir -a més de la novel·la homònima- diversos aspectes inclosos a dues altres novel·les de Teixidor, Retrat d'un assassí d'ocells i Sic transit Gloria Swanson, per enriquir l'argument i algunes característiques dels personatges.[9]

Producció - Llocs de rodatge[modifica | modifica el codi]

Aquesta pel·lícula, produïda per Isona Passola, ha estat rodada a Mataró, Cànoves i Samalús, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort (el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac), El Puig de la Balma, El Figaró, Olot, Manlleu, L’Espunyola, Colònia Vidal (Puig-reig), Santa Fe del Montseny, Tavertet. Per fer la pel·lícula es va tornar a posar en marxa l'antiga fàbrica tèxtil de Can Llanes, a Manlleu.[10]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Actor / actriu original Personatge
Francesc Colomer Andreu
Marina Comas Núria
Nora Navas Florència
Roger Casamajor Ferriol
Lluïsa Castell Ció
Mercè Arànega Sra. Manubens
Marina Gatell Enriqueta
Elisa Crehuet àvia
Laia Marull Pauleta
Eduard Fernández mestre
Sergi López alcalde

Personatges[modifica | modifica el codi]

El pare del nen protagonista és un republicà que viu les represàlies de les seves accions polítiques. Volia escapar del destí de pobresa del poble i per això va iniciar estudis que el van portar a entrar en contacte amb un món d'ideals que intenta transmetre al seu fill. Per aconseguir-li un millor futur, acaba participant en accions delictives i pactant amb els rics del poble.

La seva mare va triar el seu home rebutjant l'alcalde, qui vol venjar-se i persegueix la família. Treballadora i defensora dels seus, arriba a l'ocultació de crims i intenta aconseguir el favor dels poderosos per salvar la gent que estima. La seva cunyada gran l'encoratja en aquest camí pràctic.

La seva tia Enriqueta recull també aquestes paradoxes: manté relacions amb un guàrdia civil que són motiu d'escàndol però d'altra banda rebutja un matrimoni de conveniència i lluita per la seva independència treballant com a modista. L'àvia veu amb dolor com tots els seus fills reben els estralls de la derrota militar i intenta protegir els infants, els quals envolta de contes tradicionals plens de fantasmes i advertiments.

Els tres cosins de l'Andreu juguen un paper important en el seu descobriment de la realitat: la Núria per les revelacions constants del passat, pels intents de fugida que planteja i per relatar un altre vessant familiar del passat i la cosina petita perquè representa l'odi i els prejudicis del poble amb els seus retrets cap als cosins "rojos".

Tots els personatges tenen un costat fosc: el mestre és alcohòlic, se sent fracassat i s'insinua una relació pedòfila amb la cosina; l'alcalde és corrupte; els rics eliminen tothom qui s'interposa en el seu camí; els veïns han participat de la castració que actua com a desencadenant d'altres crims (castració d'un homosexual i republicà).

El nen acaba contagiat d'aquest ambient opressiu i de mentides i opta per la via còmoda, d'assegurar-se un futur, decebut del seu entorn familiar, amb el qual trenca fins i tot acceptant l'ajuda dels rics que han causat la mort del seu pare.

Simbolisme[modifica | modifica el codi]

El pa negre del títol simbolitza la pobresa de la postguerra, especialment al bàndol dels vençuts, enfront dels dolços que prenen els rics i que el nen veu en les visites de la seva mare. No és, però, l'únic símbol de la pel·lícula.

Els ocells juguen un paper fonamental: d'una banda representen el lligam afectiu entre pare i fill (per això l'Andreu els destrueix en veure que el seu pare és un assassí), són també una possibilitat frustrada de negoci que representa les aspiracions del pare, és el pseudònim de l'homosexual castrat que desencadena l'acció (convertit en fantasma a les històries infantils), són enterrats per la Núria a un encanteri que suposaria una fugida alternativa al destí marcat pels adults (alternativa que l'Andreu rebutja) i apareixen en forma d'ales imaginàries a l'amic tuberculós de l'Andreu, qui diu que vol volar i fugir de la seva situació.

El bosc reprèn el paper de conte de fades i esdevé un indret màgic, ple de perills i revelacions. Allà l'Andreu descobreix el passat de la Núria, una incipient sexualitat, troba el seu amic malalt, tenen lloc les converses entre els cosins per mirar d'entendre el món i habiten els fantasmes que a la nit espanten les criatures. Igualment al bosc es troben la tia i el seu amant i tenen lloc els dos crims de la pel·lícula.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Projeccions[modifica | modifica el codi]

En 2010 va ser estrenada amb 75 còpies.[8] L'assistència de públic a les sales de projecció durant la primera setmana va superar la xifra dels 28.000 espectadors.[14] En només un mes en cartellera recaptà 700.000 euros, segons xifres de l'Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC).[15] Arran de les nominacions als premis Goya, la pel·lícula es reestrenà el mes de gener de 2011 a 39 sales de tot l'estat espanyol.[16]

A França es va estrenar amb 40 còpies en versió original subtitulada, amb bones crítiques de la premsa escrita.[17] També es va poder veure a la Xina i al Japó i se'n va negociar la projecció a Alemanya i als Estats Units.[18]

Cursa per l'Oscar[modifica | modifica el codi]

Isona Passola realitzà una intensa campanya de promoció als Estats Units durant la segona meitat del 2011 amb la intenció de millorar la seva candidatura als premis Òscar. El mes de desembre la pel·lícula va ser projectada a Nova York dins del marc del festival Spanish Cinema Now, al Lincoln Center. El gener de 2012 continuà la gira per Los Angeles amb la intenció que la cinta fos escollida entre una de les 5 de parla no anglesa que optarien al premi.[19] Per aconseguir-ho, a mitjans de gener es va publicar el vídeo Good luck, black bread, on personalitats del món de la cultura i l'espectacle, com Josep Carreras, Isabel Coixet, Gerard Piqué, Miquel Barceló, Andrés Velencoso i Ferran Adrià, donaven suport a la cinta.[20]

El 18 de gener de 2011 es va anunciar que Pa negre no havia passat la primera fase de selecció de les pel·lícules candidates a millor film de parla no anglesa, en la qual competia amb unes altres seixanta pel·lícules de tot el món.[21]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «"Pa negre" desembarca a Los Angeles amb elogis, però amb un llarg camí fins als Oscars». 3/24, 14 d'octubre de 2011. [Consulta: 14 d'octubre de 2011].
  2. Montanyà, Xavier. «Venjança a la postguerra». Sàpiens [Barcelona], núm. 98, desembre 2010, p. 76. ISSN: 1695-2014.
  3. «"Pa negre" arrasa als Premis Gaudí i aconsegueix 13 dels 15 premis a què optava». , 18 de gener de 2011.
  4. Pereda, Olga. «'Pa negre', primera pel·lícula en català que opta a l'Oscar». Madrid: El Periódico de Catalunya, 28 setembre 2011. [Consulta: 28 setembre 2011].
  5. «'Pa negre', seleccionada per anar als Oscar». VilaWeb, 28 de setembre de 2011.
  6. «'Pa negre', candidata de l'acadèmia espanyola als Oscars». Diari Ara, 28 de setembre de 2011.
  7. 7,0 7,1 «'Pa negre' dóna el cop amb 14 nominacions als Goya». El Periódico de Catalunya, 12 de gener de 2011. [Consulta: 12 de gener de 2011].
  8. 8,0 8,1 «Agustí Villaronga: «Sabia que se'ns reconeixeria, però no tant...»». El Periódico de Catalunya, 12 de gener de 2011. [Consulta: 12 de gener de 2011].
  9. «Agustí Villaronga roda "Pa negre", adaptació de la novel·la d'Emili Teixidor». 3cat24.cat, 20 de juliol de 2009.
  10. «Pa negre és una pel·lícula molt osonenca, però les emocions que expliquen els personatges són universals». El 9 nou, 16 d'octubre de 2010.
  11. «'Pa negre' també arrasa als Goya». Vilaweb, 14 de febrer del 2011 [Consulta: 14 de febrer de 2011].
  12. 12,0 12,1 Pa negre a Zinemaldia (castellà)
  13. «'Pa negre' obté 14 nominacions als Goya». Diari Ara, 11 de gener del 2011.
  14. «Pa Negre desborda les previsions de recaptació a la primera setmana». Tribuna Catalana, 22 d'octubre 2010.
  15. «Pa Negre desborda les previsions de recaptació a la primera setmana». Racó Català, 18 de novembre 2010.
  16. «"Pa negre" torna a 39 sales de tot l'Estat per l'èxit de nominacions als Goya». 3cat24, 11 de gener de 2011.
  17. «‘Pa negre' s'ha estrenat a França amb 40 còpies». El Punt Avui, 1 de setembre de 2011.
  18. «‘Pa negre' als Oscar». El Punt Avui, 29 de setembre de 2011.
  19. Tió, Marc. «'Pa negre' apunta a Hollywood des de Nova York». Diari Ara [Barcelona], 18/12/2011, p.41. ISSN: 2014-010X.
  20. «"Good luck 'Black Bread'": els famosos fan campanya per 'Pa negre'». Diari Ara, 10/01/2012. [Consulta: 10 de gener de 2012].
  21. «'Pa negre' queda fora dels Oscar». VilaWeb, 18 de gener de 2012. [Consulta: 5 de febrer de 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema