Pablo Picasso

De Viquipèdia

Pablo Picasso

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga 25 d'octubre de 1881 - Mougins, França, 8 d'abril de 1973), conegut com Pablo Picasso ja que signava amb el segon cognom, és un dels més reconeguts pintors del segle XX, conegut sobretot per fundar el cubisme junt amb Georges Braque. Va treballar també la ceràmica, l'escultura amb bronze, el collage, i fins i tot va fer poesia, creant més de 20.000 obres al llarg de la seva vida.

«	"No, la pintura no és per per a decorar apartaments. És una arma ofensiva i defensiva contra l'enemic."	»
—Entrevista amb Simone Téry, 24 març del 1945^[1]

[edita] Biografia

Batejat com Pablo Diego José Francisco de Paula Juan Nepomuceno María de los Remedios Crispín Crispiniano de la Santísima Trinidad, va néixer al 25 d’octubre del 1881, a Màlaga. La seva mare era Maria Picasso López i el seu pare, José Ruiz Blasco, era professor d’art. Tenia dues germanes, a més d’un germà del que es creu que va morir amb molt poca edat, encara que no està provat que hagués existit realment.

Als 8 anys va fer la seva primera obra. En aquesta època signava les seves obres com Ruiz Blasco. Poc desprès, al 1891 el seu pare troba feina a La Corunya i hi marxa a viure amb tota la família, i 4 anys després a Barcelona, on Picasso aprova els exàmens d'ingrés a l'Escola de Belles Arts de Barcelona saltant-se els cursos inicials.

A Barcelona Picasso ja és adolescent i estableix amistat amb Manel Pallarés, d'Horta de Sant Joan, amb qui munta el seu primer estudi de pintura. Va guanyant reconeixement i exposa dibuixos per primera vegada a la taberna Els Quatre Gats, on entra en contacte amb altres artistes com Carles Casagemas, Jaume Sabartés i Ramon Casas.[1] També exposa per primera vegada a la històrica Sala Parés del carrer Petritxol.

A partir de 1900 Picasso va fer algunes anades a París. Allà, va mantenir amistats amb molts artistes del moment, com André Breton, Max Jacob, Guillaume Apollinaire, Henri Matisse i Gertrude Stein. També va entrar en contacte amb l'obra de Toulouse-Lautrec, Cézanne i d'altres i començà a fer exposicions. En una d'aquestes estances a París el seu amic Carles Casagemas es suïcida per amor. Es diu que aquest fet portà a Picasso al seu període Blau.

Durant la Primera Guerra Mundial, Picasso coneix a la ballarina Olga Koklova , i es casen al 1918. Posteriorment va conèixer a Marie Thérèse Walter, que va ser la seva següent esposa; amb qui va tindre una filla al 1935, que es deia Maya.

Políticament, Picasso es declarava pacifista i comunista, i fou membre del Partit Comunista Francès fins a la seva mort. Durant la Guerra Civil espanyola participà en nombrosos actes de suport al govern legítim de la República.

Al 1963 es va inaugurar a Barcelona el Museu Picasso. La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el nomenà membre d'honor el 1970. Va morir al 8 d'abril del 1973 a Mougins, França, als 92 anys.

[edita] Obra

Picasso va produir alguns dels quadres més coneguts de l'era moderna. Un dels més coneguts és el Guernica, que representa la destrucció de la ciutat basca durant la Guerra Civil Espanyola. Aquest quadre va penjar durant molts anys al Museu d'Art Modern de Nova York, i no va ser retornat a Espanya fins el 1981, un cop restaurada la democràcia.

[edita] Els inicis

El període d'aprenentatge de Picasso sota la tutoria del seu pare va començar abans de 1890. Picasso era un pintor molt avançat a la seva edat. El seu pare era professor de pintura, i per causes laborals va traslladar-se amb la família primer a Galícia i desprès a Barcelona, on Picasso va ingressar a la Llotja. A Barcelona ja pintava amb un realisme acadèmic professional. Treballs d'aquesta època són Primera Comunió (1896), una composició gran que representa a la seva germana, Lola. Amb 14 anys va pintar el retrat de tia Pepa, un retrat vigorós i dramàtic que Juan-Eduardo Cirlot ha considerat “sense un dubte un del més gran de la història sencera de la pintura espanyola. ”

[edita] El Període Blau

Entre els anys 1900-1902, Pablo va fer 3 viatges a París, on finalment, es va instal·lar al 1904. Aquest període comença el 1901, a causa del suïcidi d'un amic seu a París, i acaba en 1904. És un període en el qual utilitza un ambient bohemi dels carrers parisencs, també mostrat en els seus quadres la gent en els salons de ball i en els cafès l'assimilació del post-impressionisme. En les seves obres, Picasso gairebé sempre utilitza tons blaus i representa personatges esquàlids amb expressió tràgica, predominant els tons blaus en les obres que va realitzar durant aquests anys. on expressava la misèria humana. Les pintures mostren alcohòlics, prostitutes, captaires i persones amb alguna dificultat. Els cossos de la gent els dibuixava una mica allargats, a l'estil del Greco. En aquesta època s'inicià en l'escultura a la casa de Sant Gervasi del seu amic Emili Fontbona, amb qui havia passat la segona meitat del 1901 a París.

[edita] El Període Rosa

Una mica després de quan es va instal·lar a París (1904-1905), en un apartament bastant humil, es va trobar amb Fernande Olivier, que va ser el seu amic, li va influir amb un nou estil i amb una mica d’humor a les obres. Amb aquesta relació, el color que més dominava les arts eren els colors roses i vermellosos. Representaven el món del circ, on anava varies vegades a la setmana. Fa amistats amb el poeta Max Jacob, l'escriptor Guillaume Apollinaire, els marxants Ambroise Vollard i Daniel Henry Kahnweiler i els escriptors Gertrude Stein i el seu germà Leo, que van ser els seus millor clients. Picasso, va fer un retrat de cada un d’ells.

[edita] Precubisme

L’estiu del 1906 va començar aquest estil a Gósol, una fase marcada per la influència africana. Es basava en les formes quadrangulars, polígons i triangulars, on la línia recta assenyalava la silueta. Pràcticament, les obres representaven dones nues i la profunditat espacial. L’obra que destaca és Les senyoretes del carrer Avinyó, on tracta la profunditat d'espai i la forma de representació del nu femení, reestructurant-lo per mitjà de línies i angles. En aquest període Picasso es desvincula dels cànons d'art relacionats a mostrar representacions exactes de la realitat, modificant-les, més precisament transformant-les amb paràmetres geomètrics.

[edita] Cubisme Analític i Sintètic

Pablo i l'artista francès Georges Braque van pintar paisatges al 1908 en un estil descrit per un crític ‘fet amb cubs’. Així va ser com l'artista va anomenar aquest estil ‘cubisme’. Entre els anys 1908-1916, van estar preocupats amb la desaparició del anàlisis de la forma, i junts va desenvolupar la primera fase del cubisme. Els tres temes, molt similars, que es tractaven de taules, objectes, natures mortes, retrats...

Busca una pintura pura, i per a això va començar a observar els objectes del seu taller, de manera intel·lectual. A aquesta època pertanyen: El Retrat de Vollard (1910), "Le guitariste" (1910) i L'afeccionat (1912). En l'escultura va aconseguir donar la sensació de volums. Aquesta es va basar principalment en càntirs i elements de fang cuit, esculpit i després pintat.

El cubisme sintètic (1912-1919) fou una segona fase del cubisme en la qual enganxaven retalls de paper (sovint paper de paret o trossos de paper de diari), inaugurant l'ús del collage en l'art, i prefigurant la tècnica de l'apropiacionisme.

[edita] Període Neoclassicista

Aquest període comença el 1917 i acaba el 1927. En aquest període hi ha una tendència en molts artistes de tornada al classicisme. Si escau, una volta al nu monumental, al dibuix de línia precisa com els retrats de Ingres, a l'equilibri. Es pot observar aquesta mateixa tendència en altres artistes importants de l'època, que s'adscriuen al neoclassicisme. De totes maneres, és en la música on el neoclassicisme d'entreguerres té més força.

[edita] Època Surrealista

Aquest període dura de 1928 a 1932. Les pintures que destaquen són Banyista en peus (1929), Banyista a la vora del mar (1930) i El somni (1932). En aquesta època les formes són distorsionades, representant el monstruós o a evocacions mitològiques i les escultures estaven fetes de fil i de làmines de metall. Picasso es va aliar amb el moviment surrealista el 1925; André Breton qualificava aquest acostament de Picasso com «...surrealista dintre del cubisme...» Es consideren surrealistes les obres del període Dinard (1928-1930), on Picasso combina el monstruós i el sublim en la composició de figures mig màquines mig monstres, d'aspecte gegantesc i de vegades terrorífic. Aquesta monumentalitat surrealista de Picasso pot posar-se en paral·lel amb la d'Henry Moore. El 1931 va il·lustrar les metamorfosis d'Ovidi dins d'un pur classicisme.

[edita] Època expressionista

Amb el començament de la Guerra Civil Espanyola, Picasso va ser nomenat director del Museo del Prado, pel govern republicà. El 1937 va pintar un dels seus quadres més famosos, el Guernica, és un al·legat contra la guerra i el terror infligit a la població civil durant el bombardeig aeri alemany sobri Guernica. En aquests anys la major part de les obres expressen un sentiment d'angoixa, com a conseqüència de la problemàtica situació que es vivia. Altres obres van ser Dones plorant, i Dones assegudes, que reflecteixen la tragèdia de la guerra. El punt culminant del seu expressionisme ho marquen els seus caps de dues cares. En escultura realitza les peces més abstractes, sense mètode ni sistema. Durant la II Guerra Mundial no es va moure de França, seguint pintant en el París ocupat pels nazis. Quan va acabar la guerra, es va unir al partit comunista.

[edita] Període de Vallauris

Posteriorment Picasso es trasllada a Vallauris. En aquesta ciutat va acabar la seva escultura L'home de l'anyell que fa 2,20 m d'altura. Aquesta figura es troba en la plaça del mercat d'aquesta ciutat. Durant aquesta època es va dedicar per complet a la ceràmica, on realitza prop de 2000 peces.

Durant aquest temps Picasso va fer també importants escultures: La cabra (1950), també en bronze.

A Vallauris van tenir dos fills, circumstància que va afavorir la presentació de quadres més infantils i maternals, desbordant maternitat. També va pintar enormes murals: La guerra i La Pau (1952), Massacre en corée (1951), La Baignade (1957).

Durant els últims anys va pintar variacions de temes cèlebres. Molts dels últims quadres de Picasso estan basats en les obres dels grans mestres del passat com Diego Velázquez, Eugène Delacroix i Édouard Manet. A més d'en la pintura de quadres Picasso va treballar també en centenars de litografies que va realitzar en la impremta de Fermande Moulot.

[edita] Museus

Museu Picasso de Barcelona

Picasso té dedicats diferents museus arreu del món:

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}\|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.